Final de clases en el Máster en Comunicación Estratégica

Entrada a la clase del Máster en Comunicación Estratégica

El miércoles pasado acabaron las clases de la asignatura Gestión de la comunicación en línea que impartí en el Máster en Comunicación Estratégica en la Universitat Rovira i Virgili. El debate que se ha generado durante todo este tiempo con los alumnos ha sido enriquecedor y ahora espero con curiosidad sus trabajos; todos me han planteado temas interesantes que desarrollarán en las próximas semanas.

En las sesiones del máster hemos podido reflexionar sobre cómo internet está cambiando la comunicación estratégica, una comunicación que en la red debe adaptarse a un entorno marcado por la saturación, la conversación, la inmediatez y la gestión de comunidades. Hemos abordado cómo las organizaciones, las empresas y las instituciones deben planificar, implementar y evaluar estrategias digitales para ser visibles y obtener réditos en internet.

Verificar, precisar i l’art d’unir paraules

L’error és dels que passarà a la història. El diari El País publicava dijous passat en portada una fotografia que, segons el rotatiu, mostrava el mandatari veneçolà, Hugo Chávez, convalescent, però que en realitat estava agafada d’un vídeo que corria per la xarxa des del 2008. Van ser els internautes que van advertir l’error majúscul i, paral·lelament, el director d’El Mundo, Pedro J. Ramírez, es felicitava del seu olfacte per haver detectat l’enganyifa, ja que també van oferir al seu diari la instantània falsa.

La capçalera del grup Prisa va fer desaparèixer la foto del web, va retirar els exemplars i va redistribuir-ne de nous sense la foto falsa –una operació que va costar 225.000 euros- . El País es va disculpar als seus lectors -no als veneçolans, al principi- al web i a les xarxes socials, on l’incident ha aixecat polseguera. L’error del diari –a més de ser un exemple de males pràctiques en què cau el periodisme- ens ensenya moltes coses i ens fa reflexionar. Desgranem algunes qüestions del debat:

2012, el bloc en retrospectiva

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

600 people reached the top of Mt. Everest in 2012. This blog got about 2.400 views in 2012. If every person who reached the top of Mt. Everest viewed this blog, it would have taken 4 years to get that many views.

Click here to see the complete report.

Periodisme per emportar

Una persona consulta l’aplicació de TV3 per a iPad

(Article publicat al número 158 de la revista Capçalera)

Els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils repten els professionals de la informació a trobar noves narratives

Gairebé tots en tenim un. A la butxaca, a la bossa, a la tauleta de nit. Els dispositius mòbils -els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils- ens acompanyen arreu i cada vegada els utilitzem més. Les seves vendes creixen en plena crisi: Apple ha venut en el primer semestre de l’any més iPads que ordinadors i portàtils junts. A més d’eines per comunicar-nos, treballar i divertir-nos, diversos estudis situen els dispositius mòbils com a plataformes clau per a la informació, fins al punt que la BBC assegura que una tercera part dels seus usuaris online provenen dels mòbils i les tauletes.

Hi ha veus que pronostiquen que en tres anys tots els mitjans es pujaran al tren dels continguts per a telèfons intel·ligents i tauletes. Per als més optimistes això representa una escletxa que deixa veure la llum al final del túnel per als periodistes. De què depèn que aquesta escletxa s’acabi obrint o no? En bona part, de trobar un bon model de negoci i una narrativa punyent per aquest periodisme “per emportar”.

Periodismo para llevar

Una persona consulta l’aplicació de TV3 per a iPad

(Artículo publicado en el número 158 de la revista Capçalera)

Los teléfonos inteligentes y las tabletas táctiles retan a los profesionales de la información a encontrar nuevas narrativas

Casi todos tenemos uno. En el bolsillo, en el bolso, en la mesilla de noche. Los dispositivos móviles -los teléfonos inteligentes y las tabletas táctiles- nos acompañan a todas partes y cada vez los utilizamos más. Sus ventas crecen en plena crisis: Apple ha vendido en el primer semestre del año más iPads que ordenadores y portátiles juntos. Además de herramientas para comunicarnos, trabajar y divertirnos, diversos estudios sitúan los dispositivos móviles como plataformas clave para la información, hasta el punto de que la BBC asegura que una tercera parte de sus usuarios online provienen de los móviles y las tabletas.

Hay voces que pronostican que en tres años todos los medios se subirán al tren de los contenidos para teléfonos inteligentes y tabletas. Para los más optimistas esto representa una brecha que deja ver la luz al final del túnel para los periodistas. ¿De qué depende que esta brecha se acabe abriendo o no? En buena parte, de encontrar un buen modelo de negocio y una narrativa atractiva para este periodismo “para llevar”.

El xou nostrat: infoentreteniment i eleccions

El divendres 14 de desembre de 2012 vaig defensar la meva tesi doctoral, dirigida per la directora de Comress-Incom UAB, Carme Ferré, i que aborda la influència de l’entreteniment en la informació electoral i el procés de recepció d’aquests continguts hibridats del periodisme polític. El xou nostrat. L’infoentreteniment en el contingut i la recepció del periodisme electoral a Catalunya en els casos de les eleccions de 2008 i 2010 conclou que més de la meitat dels espectadors quasi no recorda aspectes concrets de la informació electoral però sí els aspectes dramatitzats.

En la defensa de la meva tesi doctoral

La tesi va ser qualificada amb Cum Laude després de ser avaluada per un tribunal presidit pel doctor Enric Marín (UAB) i compost també pels doctors Jordi Farré (URV) i Lluís Pastor (UOC). La investigació combina una part teòrica en què es revisa la literatura científica sobre l’infoentreteniment, la seva història i les seves característiques, amb una altra d’empírica, basada en els casos de la cobertura mediàtica a Catalunya de les campanyes electorals de 2008 i 2010. El treball de camp inclou anàlisis de contingut i de recepció, aquesta última amb una eina que combina tècniques qualitatives i quantitatives i que va suposar la monitorització d’un grup de persones durant tota la campanya de 2010. En total, s’han analitzat més de 900 elements informatius en l’anàlisi de contingut i més de 300 qüestionaris de recepció i valoració de la informació electoral en l’anàlisi de recepció.

TV3 es fa ressò dels estudis sobre la informació electoral

Frame de la notícia a TV3

Els informatius de Televisió de Catalunya s’han interessat pels estudis de recepció de la informació electoral que formen part de la meva tesi doctoral. Aquest dimecres he explicat per a la televisió pública catalana algunes des les conclusions de l’anàlisi que vaig realitzar en la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. L’estudi va consistir a monitoritzar un grup de més d’una vintena de persones durant el període electoral i ha comportat l’anàlisi de més de 300 qüestionaris.

La recerca mostra que una minoria dels enquestats recorda coses concretes de la informació en campanya. El 49% dels qüestionaris estudiats recullen que hi ha una desconnexió, els individus afirmen que interrompen el seu consum de la informació electoral. La recerca inclou altres aspectes del contingut dels mitjans en campanya. L’estudi, que forma part de la meva tesi doctoral, dirigida per la doctora Carme Ferré, es defensa el desembre a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.