Arxius | gener, 2012

El periodisme en convulsió o l’adéu al “Nachrichten”

28 gen.

El periodisme ha canviat tant en els darrers anys que ha deixat obsoletes algunes de les paraules que s’empren per referir-s’hi. És el cas de “Nachrichten”, en alemany, que vol dir “notícies” i que es pot descomposar en dos termes: “Nach”, que traduiríem com “després” i “Richten”, que vol dir “fets”. El periodisme s’entenia, per tant, com aquell relat que es produeix amb posterioritat als fets. Avui, aquest binomi s’ha evaporat: ja no ens esperem a narrar després i ja no ens limitem a explicar només fets.

Els mitjans de notícies 24 hores, però també internet i les xarxes socials, han evolucionat el periodisme cap a la immediatesa i la ubiqüitat, metamorfosejant les rutines i també els continguts dels relats. Ho sap bé Sohaib Athar, un consultor informàtic, que era veí de Bin Laden a Abottabad (Paquistan) i que, sense ser-ne conscient, va narrar a través de Twitter l’operació dels EUA per matar l’home més buscat del món. I aquest és només un exemple. Les rodes de premsa, les protestes als carrers, el rescat de miners atrapats i molt més es transmet en directe, amb escenificacions incloses, arreu del món.

La immediatesa i la ubiqüitat representen sens dubte dos guanys: ens permeten saber més, saber-ho més ràpid i allà on siguem. Però també comporten riscos -n’identificarem almenys dos d’importants- i una conseqüència palpable que impacta en el que concebem com periodisme.

Continua llegint