El periodisme en convulsió o l’adéu al “Nachrichten”

28 gen.

El periodisme ha canviat tant en els darrers anys que ha deixat obsoletes algunes de les paraules que s’empren per referir-s’hi. És el cas de “Nachrichten”, en alemany, que vol dir “notícies” i que es pot descomposar en dos termes: “Nach”, que traduiríem com “després” i “Richten”, que vol dir “fets”. El periodisme s’entenia, per tant, com aquell relat que es produeix amb posterioritat als fets. Avui, aquest binomi s’ha evaporat: ja no ens esperem a narrar després i ja no ens limitem a explicar només fets.

Els mitjans de notícies 24 hores, però també internet i les xarxes socials, han evolucionat el periodisme cap a la immediatesa i la ubiqüitat, metamorfosejant les rutines i també els continguts dels relats. Ho sap bé Sohaib Athar, un consultor informàtic, que era veí de Bin Laden a Abottabad (Paquistan) i que, sense ser-ne conscient, va narrar a través de Twitter l’operació dels EUA per matar l’home més buscat del món. I aquest és només un exemple. Les rodes de premsa, les protestes als carrers, el rescat de miners atrapats i molt més es transmet en directe, amb escenificacions incloses, arreu del món.

La immediatesa i la ubiqüitat representen sens dubte dos guanys: ens permeten saber més, saber-ho més ràpid i allà on siguem. Però també comporten riscos -n’identificarem almenys dos d’importants- i una conseqüència palpable que impacta en el que concebem com periodisme.

El primer perill que hi veiem és que en la mesura que la notícia es transmet quan encara està en formació, donem detalls que varien, xifres que canvien, informacions embrionàries que acaben sent d’una altra manera. I hem d’actuar amb extrema prudència perquè la immediatesa no ens faci perdre el rigor. La segona amenaça sembla una obvietat però convé considerar-la: no tenim temps de pensar. I les notícies, abans d’explicar-les, convindria pensar-les.

D’altra banda, hi ha una conseqüència que impacta en la medul·la periodística: els estadis, i no només els fets, s’alcen a la categoria de notícia. És a dir, trobem titulars com: “comença la compareixença de…”; “s’acaba la reunió a…”, “nit de calma després de…”. I no només els estadis, sinó també allò previst però que encara no ha succeït, allò esperat, avui pot convertir-se en titular. És el que en l’argot periodístic es coneix com a “prèvia”. No és cap crítica, les prèvies són funcionals, pràctiques pels mitjans de comunicació en actualització constant, i compleixen una digna funció d’organització mental. Però les prèvies i les narracions paral·leles també comporten equiparar allò previst i allò en procés als fets rellevants per la societat, a les notícies.

Ens centrem ara en la segona part del binomi: els “Richten”. Un tuit del professor de periodisme Ramon Salaverria resulta excel·lentment gràfic per explicar els canvis en aquest sentit: “El periodismo de hoy ya no es de 5W, sino de 6: who, what, where, when, why y… wow!!!”.

La informació s’ha hibridat amb l’entreteniment i el model d’infoentreteniment que s’està imposant –que no és l’únic possible- ens està conduint, entre d’altres coses, a l’anecdotització i a la vaporositat en la cobertura periodística. Hem deixat de transmetre només allò que passa i que resulta valuós per a la societat, per entendre el món, a explicar també allò que sorprèn per freak, allò que ens sacseja i emociona en múltiples direccions però que sovint no deixa cap pòsit rellevant. Ho recull Ryszard Kapuscinski al seu recomanable llibre “Els cínics no serveixen per aquest ofici. Sobre el bon periodisme”: “El món dels negocis descobreix de sobte que la veritat no és important i que ni tan sols la lluita política és important, que el que compta, en la informació, és l’espectacle”.

Juntament amb l’espectacle i els fets, també conviu entre les notícies la narració d’allò intangible: els rumors, les porres (polítiques, esportives…), les sensacions, les recreacions, les reputacions o imatges creades… Tot això s’ha convertit també en matèria primera per als professionals dels mitjans. La borsa, és l’economia fictícia enfront de l’economia real; els polítics-celebrities construïts per les campanyes enfront de la gestió de la polis; els esdeveniments preparats enfront dels fets reals. Allò eteri, incert s’equipara a la realitat i es categoritza també com a notícia. I hi ha el perill que, distrets en allò inaprehensible, descuidem allò real i la funció de vigilància crítica del poder que tenen encomanada els mitjans.

Però avui, amb l’era d’internet, els professionals de la informació no són els únics vigilants i al món hi ha molts ulls que miren de prop el poder i les desigualtats. Gràcies a les xarxes socials i a les eines d’internet, tothom pot explicar la seva història arreu del món, que ha d’intentar escoltar-les destriant sense caure en allò que Carlos Guadian ha anomenat en un tuit “síndrome de Diògenes digital”.

Aquestes dinàmiques a internet i altres fenomens com ara la crisi econòmica estan convulsionant el periodisme: molts mitjans tanquen, alguns acomiaden, tots retallen. I els professionals es veuen abocats a la precarietat econòmica i anímica en un sector tan apassionant com profundament desagraït. Ser periodista avui és estar cada dia a la trinxera. Ser periodista avui és, més que mai, vocacional. Ser periodista avui és notar les convulsions, pensar-les i actuar-hi. Ser periodista avui és tornar-hi sempre. Així que: tornem-hi.

Nota de l’autora: Si heu llegit fins aquí, gràcies i enhorabona. Prometo posts més curts i menys densos d’ara endavant.

Anuncis

2 Respostes to “El periodisme en convulsió o l’adéu al “Nachrichten””

  1. tonimata gener 30, 2012 a 5:27 pm #

    Molt bones reflexions, ja no hi ha “richten” ni temps per pensar. Tremendo. Per quan un article sobre la precarietat anímica dels periodistes?

  2. iolanda febrer 3, 2012 a 8:16 am #

    Nota a l’autora: Gràcies i enhorabona a tu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: