El web 2.0: buscant un futur plegats

21 febr.
(Article publicat al número 154 de la revista Capçalera)
El web 2.0 neix de la demanda de l’audiència de participar i de l’estratègia dels mitjans de compartir. Eclosiona l’any 2005 i acaba arrelant més tard amb diferents models i velocitats.

Els lectors comencen a participar activament mitjançant fòrums, comentaris i blogs entre el 2004 i el 2006. Assistim a l’auge del web 2.0. Tot i això, el director de Vilaweb, Vicent Partal, recorda provatures de complicitat amb els internautes ja el 1996. Aquesta complicitat, explica el subdirector de La Vanguardia, Enric Sierra, és un valor perquè un lector “copartícep del mitjà és teu per sempre”, tot i que admet cert “xoc” inicial entre alguns periodistes.

Les peces informatives s’obren llavors a comentaris, que El Periódico revisa a posteriori, el 324.cat prèviament i La Vanguardia opta per un triple model: combina notícies sense comentaris, amb moderació prèvia i gestió a posteriori. Per contra, a Vilaweb, no n’admeten: “li fan mal al procés informatiu”, argumenta Partal. El consultor de social media d’El Periódico, Saül Gordillo, veu els comentaris com “una eina antiga” que el director del 324.cat, Jordi Lucea, creu que s’està “redimensionant” per la puixança de les xarxes socials.

Antics o redimensionats, els comentaris perviuen al costat d’un instrument que va tenir una efervescència paral·lela: els blogs. El 2004 Vilaweb s’obre als blogs dels lectors, el 2006 ho fa La Vanguardia i el 2007 el 324.cat estrena un blog del temps. Durant aquests anys, La Vanguardia revitalitza la participació dels lectors, que subministren una informació a què el periodista “aplica l’ofici”, explica Sierra. El 2008 neix l’espai El meu 324, avui una comunitat de 25.000 usuaris que es comprometen a una participació respectuosa i de qualitat, uns valors que reivindica el subdirector d’El Periódico, Joan Manuel Perdigó: “Si a l’online fem barra lliure, perdem la nostra identitat”.

El tercer company de viatge dels blogs i els comentaris és el fòrum o xat, “una eina prehistòrica de participació evolucionada”, descriu Karma Peiró, responsable d’El meu 324. Els xats, abans un espai d’intercanvi d’opinions entre usuaris, s’han recuperat com a eina de debat amb protagonistes de l’actualitat. El Periódico hi aposta amb la fòrmula “Entre tots”, on un periodista arbitra una conversa entre protagonistes, especialistes i subscriptors. Serà el substrat per a una peça aprofundida en el paper. Perdigó justifica que s’acoti a subscriptors: “és bo que sapiguem amb qui parlem”. El 324.cat també n’organitza i es fixa l’horitzó de potenciar-los. A La Vanguardia han afegit imatge amb el “chat tv”: els convidats videoresponen.

El panorama canvia amb les xarxes socials. Entre 2009 i 2011 s’hi apunten la majoria de mitjans catalans, que obren comptes a Facebook i Twitter. Els gestionen amb automatismes i humanització, amb la voluntat –no sempre materialitzada- de dialogar amb els usuaris. Partal defensa una escriptura específica per a les xarxes, que s’han de cuidar com un més de la “galàxia de productes” en què s’han convertit els mitjans.

I ara cap a on va la conversa entre els mitjans i els internautes? A Vilaweb –explica Partal- pretenen refundar-se “a partir de la comunitat de lectors” amb “+Vilaweb”. La iniciativa beu d’un experiment amb directors convidats: “ens va fer veure que l’agenda dels periodistes de vegades no és la de la societat”, reconeix Partal. El Periódico, amb l’ePeriódico, explorarà una línia similar obrint també l’agenda, comunicant als subscriptors els temes decidits al consell de redacció i encoratjant les seves opinions i històries. Sense obrir l’agenda -cosa que Sierra no descarta- La Vanguardia va crear el 2008 el consell editorial d’usuaris, que planteja millores d’usabilitat i propostes de continguts.

El web 2.0 s’ha desplegat, doncs, amb diverses eines i models. I amb el mateix ric ventall prepara el futur. Mentre Partal i Lucea aposten per les xarxes socials, Sierra s’inclina per repensar-ne els esforços: “Això tindrà un moment d’assentament”. Peiró aposta pel crowdsourcing, l’obertura total de l’agenda, mentre Sierra dibuixa un horitzó amb continguts personalitzats i explorant noves narratives per a dispositius portàtils. En resum, diversitat amb alguns punts de contacte i molt per explorar. El que està clar és que usuaris i periodistes haurem de trobar el futur plegats.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: