Barcelona, com jo la veig

12 març

En un conte excels, Gay Talese descriu Nova York com una ciutat de coses inadvertides. No he estat mai a Nova York, però si hagués de descriure amb una fórmula similar una ciutat que conec bé com Barcelona, ho tindria molt clar: Barcelona és la ciutat de les coses sobrelluitades.

Allò fàcil esdevé complicat i allò complicat encara és una mica més difícil a Barcelona, capital de Cataluya, un país que homenatja en la seva festa nacional l’esperit de resistència dels derrotats l’11 de setembre del 1714; un poble que l’endemà d’aquesta caiguda històrica reprenia la seva vida quotidiana. A Barcelona, a Catalunya, massa vegades és el dia després. L’endemà d’un sotrac, d’una batalla mig perduda, mig apagada. A Barcelona, a Catalunya, individualment i col·lectiva, personalment i com a poble, la història és un encadenat d’endemans. De dies que s’aixequen amb una esperança imperible que brolla i ens fa avançar; de dies que s’aixequen amb un dolor renovat que s’amaga però roman com el sotabosc.

Barcelona és una ciutat mediterrània que s’aixeca imponent i majestuosa davant del mar. Una ciutat de mil colors i d’espurnes juganeres, banyada per la calidesa del sol. Una ciutat amb una silueta de serenor que embolcalla i uns carrers i unes entranyes inhòspites i desconsiderades.

Amb una barreja d’olor a brisa de mar i a miccions abandonades, Barcelona és una ciutat de contrastos, una ciutat que es mostra i s’amaga, una ciutat de petits racons i de grans places. Barcelona és moltes ciutats d’una tacada.

És la ciutat olímpica dels voluntaris, de l’esforç i la superació; és el Raval laberíntic i llardós; és la ciutat del turisme, parc d’atraccions familiar i escenari d’embriagueses internacionals. Barcelona és la ciutat del trànsit amb giragonses impossibles i clàxons incansables, és la ciutat senyorial dels barris alts que viuen aliens a la resta, és la ciutat dels petits pobles convertits en barris que volen fer molt i amb bon veïnatge. És la ciutat dels negocis dels homes amb maletins i corbata i la ciutat del treball de persones ulleroses que s’arrosseguen automàtiques pels passadissos dels metros que serpentegen de matinada. Acull un poble amb intermitències en les relacions humanes, de vegades càlid però de vegades pèrfid i poc amable. Una ciutat multicultural que alterna gestos acollidors amb actituds malcarades. Associativa i implicada, una ciutat immensa on tanmateix existeixen les casualitats i la màgia. Una ciutat que t’atreu i t’expulsa a la vegada.

A Barcelona el sol dorm poc i la nit mai s’apaga. Els nens juguen en una àrea acordonada. Amb orgull de les quatre barres, el de Barcelona és un poble que s’estima i es fa estimar, però que no sempre rep estimació comparable.

I allà està, banyada pel sol, tocada pel mar mediterrani, preciosa, imponent, misteriosa, Barcelona. Amb uns quants menjant llamàntol a la platja, amb uns quants pidolant pel que val una cullerada d’aquest àpat. I amb una gran majoria lluitant molt més del que caldria en un altre lloc; una gran majoria sobrelluitant per un somni, per una necessitat, per una fita, per allò que mereixen, per allò que els arrabassen; sobrelluitant per tot quan no poden aconseguir gairebé res lluitant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: