Exhibicionisme a Twitter i altres vicis

11 abr.

Tot i que sovint es manté al marge dels grans estudis sobre el comportament humà, una mirada pacient i escrupolosa als missatges de Twitter resultaria molt reveladora per a estudis sociològics, psicològics, d’usos del temps i, fins i tot, d’ortografia. La cadència constant de missatges de 140 caràcters d’aquesta xarxa de microblòguing ens aporta, un reflex -incomplet però valuós- de nosaltres, de la nostra societat, del nostre temps.

En funció del criteri que ens fixem, trobarem molts tipus de tuitaires. Així, si prenen com a base amb quina freqüència tuitegen, trobarem tuitaires assidus, inconstants, esporàdics i verborreics. Personalment, els que més m’atabalen són aquests últims, que entenc com una mena d’spam evolucionat en una identitat digital que assalta constantment el teu time line.

Si considerem l’objectiu del compte, trobem perfils professionals, personals i perfils que reflecteixen un maridatge d’aquestes dues finalitats. Crec que, al cap i a la fi, aquests són els més naturals i enriquidors, perquè quan treballem no podem oblidar la nostra motxilla personal de la mateixa manera que quan expliquem les coses que ens ocorren, la nostra feina, el nostre camp d’estudi, allò que ens apassiona deixa sempre el seu pòsit.

I entre tuitaires disciplinats i infreqüents, entre tuits purament opinatius i d’altres que creen un perfil professional, es colen sempre aquells perfils inautèntics, els paròdics, els comercials i els profundament freaks.

Segurament, però, l’estudi més interessant sobre el comportament humà a Twitter es centraria a analitzar el contingut dels missatges. I s’hauria de fer des d’una perspectiva a mig camí entre la psicologia i la filosofia. Perquè, mentre la majoria de tuitaires empren aquesta xarxa de microblòguing per compartir, alguns ho fan per saciar la seva profunda necessitat d’exhibir. El Twitter es defineix sobretot com una xarxa per compartir: informacions, opinions, recomanacions, treballs o creacions pròpies, experiències viscudes, acudits… Però mentre alguns ho fan amb una voluntat de mostrar, un comportament característic i necessari en una societat que funciona cada cop més en xarxa, d’altres han trobat en aquesta eina un refugi perfecte per evadir-se quedant-se en la realitat, un espai per somiar desperts, per projectar-se com el que volen ser i esperar ser reconeguts d’aquesta manera, per exhibir-se deformats. Ho reconeixem en comportaments com ara interpel·lar constantment pseudofamosos, edulcorar la seva rutina diària, embrancar-se en en elogis col·lectius endogàmics o modelar en cadenes de 140 caràcters l’ideal d’èxit del nostre temps. És un comportament que, d’altra banda, no deixa de ser una mostra més d’una societat que se’ns evapora en les mans. Un comportament que prova que a Twitter hi ha molts perfils falsos amb noms i cognoms reals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: