De nous pobres i perduts a nous implicats: blogs, webs i xarxes reactiven la consciència ciutadana

17 abr.

(Article publicat al 324.cat)

“Internet permet sumar totes les veus individuals per fer-ne una de col·lectiva“. Qui parla és Èric Lluent, un periodista i fotògraf català que es va convertir en un dels dos promotors del blog Els Nous Pobres. El blog aplega i difon històries de persones a qui la crisi ha abocat a una situació precària. Com l’Èric, el Benja Villegas, dissenyador gràfic i músic, també vol recollir la veu d’una generació que es coneix com a generació perduda i que inclou els nascuts entre finals dels 70 i principis dels 80. Ho fa amb l’ajut del seu grup de música i de tots aquells que vulguin col·laborar en un disc que volen tirar endavant gràcies al micromecenatge. Explica així la seva intenció: “Estem preparats, som exigents i potser molestem. Hem decidit fer alguna cosa per deixar constància que existim”.

Com les iniciatives de l’Èric i el Benja, moltes altres a internet volen retratar una generació marcada per la crisi, convidar a la sensibilització i a la reflexió i despertar i reactivar l’acció d’una ciutadania crítica. De la mateixa manera que hi ha nous pobres i perduts, hi ha també nous implicats que vertebren el seu compromís també a través de blogs, webs i xarxes socials.

La crisi: moltes històries personals, una de col·lectiva

“El blog sorgeix d’una manera molt espontània en una conversa amb el Santi, un company d’escola –explica Lluent al 324.cat-. Vam decidir que podríem fer alguna cosa per visibilitzar la crisi. Fer alguna cosa més a banda de queixar-nos“. El resultat és un blog que fins ara ha aconseguit explicar la crisi en la carn de 18 persones i ha atret unes 94.000 visites en poc més de dos mesos.

De la mateixa manera que aquest blog, el moviment We Are the 99 per cent també intenta visibilitzar la cara més social de la crisi al Tumblr. Des del setembre de l’any passat, s’hi han sincerat centenars de persones, que han fet globals les seves frustracions més íntimes. Aquesta plataforma de microblòguing difon casos com el d’aquesta jove que, amb 22 anys, no troba feina per pagar un deute de 60.000 dòlars generat per un préstec d’estudis, o la d’aquest nadó que, amb només 30 dies, ja té un futur hipotecat per la situació dels seus pares.

Històries com aquestes creuen fronteres i a Catalunya el blog Els Nous Pobres en recull unes quantes. Els rostres i els detalls de patiments que ens deixa la crisi són diversos però les històries que la xarxa porta arreu comparteixen un sentiment de profunda desesperança com el que expressa l’Èric Lluent en l’entrada que estrena el blog: “Per nosaltres ja no hi ha futur a Catalunya. Les nostres vides no han estat truncades per una guerra civil o una dictadura. A nosaltres ens ha matat el ‘millor sistema econòmic i polític de la història’, com diuen a les escoles i universitats”.

La veu d’una generació perduda

La frustració i desesperança que transmeten les paraules de l’Èric impregnen també el tràiler que el Benjamin Villegas ha penjat a internet per promoure el seu projecte. Villegas i el seu grup pretenen deixar constància de la veu d’una generació, anomenada generació perduda, a través d’un disc que busquen finançar a Verkami. Aquest jove, nascut el 1982, explica que el projecte va néixer de la voluntat de retratar una generació però també de sacsejar el panorama musical: “Estic obsessionat amb la participació i amb refundar el concepte d’independència musical. Això ho podem fer amb internet: fer els discos amb els teus oients”. I és que una de les possibilitats que plantegen als seus mecenes és cantar amb ells els cors.

Aquest dissenyador gràfic de l’extraradi de Barcelona explica, però, que les cançons dels seus discos no són obertament reivindicatives, sinó que volen denunciar la situació d’una forma més subtil i poètica: “No es tracta tant d’una denúncia social com d’una denúncia emocional”. Explica, per exemple, que un dels temes descriu la situació en la fictícia “ciutat suïcidi”, on l’alcalde anima la gent a hipotecar-se.

La xarxa com a motor, l’autoacceptació com a fre

“Qui som nosaltres? Qui ets tu? Si estàs llegint això, hi ha un 99% de possibilitats que siguis un de nosaltres”. Amb un missatge tan inclusiu com aquest es presenta el Tumblr del We Are the 99 per cent. Tothom qui ho vulgui, com al blog d’Els Nous Pobres, pot explicar la seva història. En tots dos casos, la línia vermella és l’anonimat. La iniciativa nord-americana resa: “No estarem callats mai més” però el promotor del blog català dóna fe de la dificultat d’aconseguir-ho: “A la gent li costa escriure. Però ho entenem perquè has de fer el pas d’autoacceptar-te com a nou pobre”.

Malgrat la dificultat d’arrossegar més gent, Èric Lluent explica que el blog està aconseguint molt de ressò. I que sense les xarxes socials no ho hauria aconseguit. De fet, tot va començar amb una conversa i un post compartit a Facebook. Al Tumblr del We Are the 99 per cent continuen recollint històries que aviat es donaran a conèixer per una altra via, ja que es prepara un documental amb tots aquells que vulguin traslladar la seva història a la gran pantalla.

Villegas, el promotor del disc sobre la generació perduda, també reconeix el motor de la xarxa per a la seva iniciativa. El projecte s’ha penjat a Verkami i, en només 48 hores, ja ha aconseguit més de 1.300 euros dels 3.900 que es proposen reunir. A més a més, aquest dissenyador i músic explica que està satisfet perquè en només dos dies ha aconseguit alguns dels seus objectius: “Volem deixar un tribut a la nostra generació i que la gent reflexioni. I la gent està reflexionant“.

Debats i accions activats a internet

El blog català, el Tumblr de l’altra banda de l’Atlàntic i el Verkami pel projecte musical proven l’efervescència i la utilitat d’internet per fer més visibles fenòmens socials, per compartir i per conscienciar. Altres casos i altres plataformes proven, però, la permeabilitat i l’eficàcia de la xarxa no només per conscienciar, sinó també per impulsar debats i accions ciutadanes. Un d’ells és el Twitter col·lectiu de Suècia en què cada setmana un ciutadà diferent posa cara al perfil i agafa el timó dels tuits. En el web que presenta el projecte se n’orgulleixen de ser “el compte de Twitter més democràtic del món”, el primer compte oficial d’un país que es deixa en mans dels seus ciutadans. I això li reporta sovint uns debats més socials, fets sense embuts però amb respecte, com el que es pot seguir aquí sobre l’avortament.

Un debat públic similar, a què es va convidar tots els ciutadans, és el que va obrir Islàndia mesos enrere quan va decidir reformar la seva Constitució. Les persones encarregades de dirigir el procés de revisió de la Carta Magna obrien les seves propostes i el seu treball al públic a través de Facebook i Twitter i els encoratjaven a fer esmenes i suggeriments que després es tenien en compte.

A més d’articular debats, internet també s’està consolidant com a eina per organitzar-se i promoure accions. Més enllà de la “primavera àrab” o del moviment 15-M, en què les xarxes socials van tenir un paper clau, internet ens aporta exemples d’accions més quotidianes, més continuades, amb què es volen impulsar petits gestos i canvis. Aquest és el cas d’Actuable, un catalitzador de peticions que des de la seva creació el setembre del 2010 ja ha aconseguit que més de dos milions de persones facin la seva proposta. Les iniciatives busquen suports entre els internautes i de vegades assoleixen els seus objectius.

Un exemple més recent és el web tuderechoasaber.es en què es recullen preguntes per formular al govern en virtut de la llei de transparència, un objectiu similar al del nou blog que acaben de posar en marxa els promotors del d’Els Nous pobres i que es diu Espero que conteste. Aquestes iniciatives no són les úniques, en podríem trobar moltes d’altres.

Els nous implicats

Aquests projectes i molts d’altres proven que, de mica en mica, es va reactivant una ciutadania que es vol fer visible, que vol debatre i que articula les seves accions també a través de webs, blogs, plataformes de microblòguing i xarxes socials. Són accions de ciutadans implicats que, si abans escollien participar en associacions de veïns o sindicats ara actuen socialment a nivell global gràcies a les eines digitals i que reflecteixen que hi ha uns nous implicats que, sigui quin sigui el seu èxit, trauran tot el suc a les eines d’internet perquè, de moment, el que sí que han deixat clar és que no estan disposats a callar, a no ser visibles.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: