Periodisme de dades: tornant allà on tot va començar

11 jul.

“Les dades són riquesa i obrir les dades és compartir la riquesa amb tota la societat”. Són paraules inspiradores que vam poder sentir divendres passat al Citilab per boca de l’expert en dades obertes i node de The Project Marc Garriga. En una jornada d’exposicions brillants en què es van donar a conèixer projectes ben pensats i liderats, Garriga va explicar on som i on hem d’anar per gestionar i compartir millor les dades, és a dir, la riquesa. La pregunta és: volem tots realment una riquesa compartida? No respongueu, anem a la dada.

El cert és que algunes administracions han engegat projectes valuosos per compartir la informació pública. Ho han fet amb la mirada posada en el web pioner i referent de l’administració Obama data.gov. Però també hi ha administracions que es resisteixen i d’altres que comparteixen la informació pública més aviat com un gest de modernor que per militància convençuda.

Conviuen els gestos de transparència i les tensions per controlar les dades, el poder i la riquesa. No s’entén sinó que un govern que impulsa una llei de transparència barri el pas a un exgovernador del Banc d’Espanya que vol explicar la seva gestió en el cas Bankia. No s’entén que es modernitzi el web del BOE i empitjorin les eines de cerca. No s’entén que no es facin públiques les al·legacions a l’avantprojecte de la llei de transparència.

En la majoria de països, l’activitat d’obrir les dades és encara escassa i a més a més, queden problemes per resoldre i reptes per afrontar que va apuntar Garriga en la seva presentació: s’han d’homogeneïtzar els formats i les freqüències d’actualització –i per això s’han de prendre decisions col·laboratives i en xarxa, una altra assignatura pendent-, s’ha generalitzar l’obertura de dades, millorar la seva divulgació, extendre-ho a l’ensenyament i implicar el sector privat.

I enmig de tot això, on se situa el periodisme? El periodisme de dades es dibuixa com una oportunitat per fer renéixer l’ofici, tant des del punt de vista formal com de continguts. Pel que fa a la forma, el repte està en la presentació atractiva i eficaç de les dades. En un món amb excés d’informació; en què consumim més informació però de forma més superficial, en què són els continguts els que han de buscar els usuaris, la dada que sedueixi l’audiència i es llegeixi ràpid pot ser la clau. Per això, està en efervescència l’anomenat periodisme de dades o visualització de dades amb gràfics clars i interactius. La xarxa ens dóna eines i possibilitats perquè la dada ens atrapi en un univers infoxicat.

Mentrestant, pel que fa als continguts, el periodisme de dades suposa tornar allà on tot va començar, regenerar-se recuperant els orígens, posar en valor novament els fets. En el seu darrer llibre, Innerarity diu: “Ha desaparegut aquell món de fets, rotund i indiscutible”. En un món líquid en què l’infoentreteniment més empobrit s’imposa com a gènere periodístic, recuperar el relat dels fets pot resultar revitalitzador per a la nostra professió. Trobem molts exemples en què, gràcies a les lleis de transparència que obliguen els governs, periodistes compromesos han denunciat injustícies socials i polítiques. Va ser així com es van descobrir els escàndols dels sous i les despeses dels parlamentaris anglesos que van obligar a dimitir el president de la cambra.

El consultor Marc Garriga m’explicava divendres que, creuant diverses dades que s’obrien, una periodista va descobrir i denunciar el subministrament de medicaments per l’esquizofrènia a nens menors de dos anys i un altre professional va comprovar que a Croàcia hi havia més persones al cens d’electors que al d’habitants.

En política, tenim un clar exemple de com el periodisme s’ha venut a les declaracions; ens n’hem anat a les fonts i el que domina és el relat. Un relat que, en moltes ocasions, ens allunya de la realitat basculant des del “rescat” a “una ajuda europea en condicions favorables”. Ara que aquesta crisi ens està ajudant a replantejar-ho tot per repensar-ho, val la pena tornar a la dada neta. Al diari “The Guardian” fa temps que exploren i treballen en aquesta línia amb el Datablog pilotat per Simon Rogers.

Hem de tornar a mirar la dada més que el relat, apoderar-nos de la riquesa i compartir-la. Hem de tornar a palpar la realitat lluny de la bombolla amb el periodisme de dades. Perquè allò que ha fet esclatar la crisi de l’economia, allò que ha portat la crisi política fins la desafecció i la indignació, allò que està abocant a la crisi el nostre ofici, segurament té molt a veure amb haver-nos allunyat de la realitat.

(Podeu trobar més informació sobre els interessants treballs de The Project aquí i una llista dels participants aquí. Molt recomanable seguir-los a Twitter)

Advertisements

4 Respostes to “Periodisme de dades: tornant allà on tot va començar”

  1. Marc Garriga Juliol 16, 2012 a 3:13 pm #

    Gràcies per la referència Nereida! 🙂

    Efectivament, fa falta que el periodisme recuperi el rol investigador que tradicionalment ha tingut, és a dir, no s’està descobrint res, “simplement” s’està adaptant el periodisme investigador a la societat actual: la Societat de les Dades.

    Per a qui hi estigui interessat, demà hi ha una interessant xerrada sobre aquest tema de la mà de la Karma Peiró: http://media140.cat/2012/05/una-panoramica-sobre-la-situacio-del-periodisme-de-dades-en-el-mon/

Trackbacks/Pingbacks

  1. Periodisme de dades o com explicar històries millor | media140 Català - Juliol 20, 2012

    […] públic en un entorn de saturació d’informació-, posa de relleu uns “fets descoberts” – el periodisme recupera la seva missió investigadora- i es realitza a partir d’informació “emmagatzemada en bases de dades ara accessibles” […]

  2. Periodismo de datos o com explicar historias mejor | media140 Español - Juliol 22, 2012

    […] entorno de saturación de información-, pone de relieve unos “hechos descubiertos”– el periodisme recupera la seva missió investigadora- el periodismo recupera su misión investigadora-y se realiza a partir de información […]

  3. Un estiu molt didàctic « Nereida Carrillo - Agost 22, 2012

    […] L’estiu també ha donat per reflexionar sobre l’exercici de l’ofici periodístic, sobre com explicar millor i sobre com integrar noves eines perquè ens ajudin a excel·lir en la nostra feina. Els periodistes, que sempre estem pendents de la novetat per caçar-la, per assimilar-la, per explicar-la, també hem d’estar atents a les novetats sobre el nostre ofici. I aprendre’n. Un quants de nosaltres ho vam poder fer amb el seminari sobre periodisme de dades organitzat per Media 140 amb Mònica Garriga al capdavant i en què la periodista Karma Peiró i el grup Data’n Press van ensenyar-nos molt. El que vaig aprendre ho he explicat en aquest post. Una altra xerrada interessant va ser la trobada informal amb la periodista Vicky Miró en què vam reflexionar sobre social media arran de la seva estada a Nova York i després de la qual m’ha recomanat seguir la pista a la xarxa de professionals com ara la periodista Amy O’leary o el professor de social media Sree Sreenivasan. I tot això, sense oblidar la jornada “The Project Showcase: organitzacions i projectes en la societat xarxa“, organitzada per The Project i el Citilab i sobre la qual ja en vaig parlar aquí. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: