Política i por: sabem que no hi ha llops

5 nov.

“Vigileu, que vindrà el llop!” El que podria ser part d’un conte infantil per atemorir els nens s’ha convertit en el principal discurs d’una part dels mitjans de comunicació. A pocs dies perquè comenci la campanya electoral a Catalunya, no cal ser molt perspicaç per endevinar que el discurs de la por serà el dominant. Ho ha sigut darrerament amb declaracions com les de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que ha assegurat que els títols universitaris no valdrien a una Catalunya independent o les del vicepresident del Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras, que va insinuar que el govern espanyol havia d’enviar una “brigada de la Guàrdia Civil” a Catalunya, unes paraules que després va retirar.

Avui a les portades dels diaris, veiem tot un reguitzell d’amenaces i prediccions de desgràcies: en la d’El Mundo, una “Catalunya independent perdria el 19% del PIB”, en la de La Razón “La independència de Catalunya xocaria amb 15 països de la UE”. Des de fa ja massa dies, alguns mitjans de comunicació ens tracten com nens petits, aquests mitjans que han d’informar per fomentar la llibertat d’elecció en democràcia es dediquen a espantar com si visquéssim en un Halloween perpetu, com si no sabéssim que allà fora no hi ha llops, o almenys no hi ha més llops que nosaltres mateixos.

Portada de “El Mundo”. (Fuente: kiosko.net)

La tendència a l’alarmisme a la comunicació i la informació política i electoral no és nova, però sembla que des de fa un temps està rebrotant amb força. Una anàlisi de la informació electoral en mitjans catalans durant la campanya del 2010 detecta discursos alarmistes en un 35% de les peces analitzades. Els ciutadans, segons estudis de recepció que també formen part d’estudis en curs, estan cansats d’aquest tipus de comunicació i informació política, els repel·leix i deixen d’escoltar, llegir o mirar uns continguts que tendeixen cada vegada menys als fets i cada vegada més a la ficció i a les emocions negatives. Precisament d’això tractarem en el curs en línia de la UOC “La informació electoral en l’era del infoentreteniment”, un curs que comença a finals de novembre i que té la matrícula encara oberta.

Sembla contradictori que els mitjans de comunicació i els polítics continuïn abonant uns continguts basats en atacs, alarmes falses i vídeos que exploten allò sexual, uns continguts que els ciutadans rebutgen i cada vegada escolten menys. “Vigileu que vindrà el llop!” continuen dient menyspreant la intel·ligència de l’audiència. Sembla clar que per escollir en llibertat avui hem d’informar-nos en altres llocs. Sabem que no hi ha llops, però tampoc informació. Homo homini lupus. Doncs això.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: