Periodisme per emportar

30 des.
Una persona consulta l'aplicació de TV3 per a iPad

Una persona consulta l’aplicació de TV3 per a iPad

(Article publicat al número 158 de la revista Capçalera)

Els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils repten els professionals de la informació a trobar noves narratives

Gairebé tots en tenim un. A la butxaca, a la bossa, a la tauleta de nit. Els dispositius mòbils -els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils- ens acompanyen arreu i cada vegada els utilitzem més. Les seves vendes creixen en plena crisi: Apple ha venut en el primer semestre de l’any més iPads que ordinadors i portàtils junts. A més d’eines per comunicar-nos, treballar i divertir-nos, diversos estudis situen els dispositius mòbils com a plataformes clau per a la informació, fins al punt que la BBC assegura que una tercera part dels seus usuaris online provenen dels mòbils i les tauletes.

Hi ha veus que pronostiquen que en tres anys tots els mitjans es pujaran al tren dels continguts per a telèfons intel·ligents i tauletes. Per als més optimistes això representa una escletxa que deixa veure la llum al final del túnel per als periodistes. De què depèn que aquesta escletxa s’acabi obrint o no? En bona part, de trobar un bon model de negoci i una narrativa punyent per aquest periodisme “per emportar”.

La història es repeteix, també en el cas dels mòbils i les tauletes. Els primers passos de l’escriptura web van anar marcats per la influència de la premsa escrita. I ara, segons explica Ramón Salaverría, investigador en mitjans digitals i cap de projectes periodístics de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, els mòbils imiten el web. Amb les revistes passa el mateix: la seva versió per a iPad es limita de vegades a un PDF que copia al mil·límetre el que s’ofereix amb cel·lulosa. Els experts, però, no recomanen la imitació sinó crear noves narratives. “L’adaptació mai és bona”, explica Ana Ormaechea, exeditora en cap de la versió per a iPad de Muy Interesante i que ara, des de Tablet Army, assessora mitjans sobre continguts per a tauletes. Precisament, crear un producte específic és el que van fer els professionals impulsors d’Esguard, la primera revista catalana nadiua per a iPad.

L’Esguard va néixer en la data simbòlica del passat 11 de setembre, és una publicació setmanal i gratuïta i en dues setmanes va aconseguir 3.000 subscriptors.

Revista Esguard from RevistaEsguard on Vimeo.

El periodista Germà Capdevila, impulsor del projecte, explica l’embrió: “Va començar fa dos anys en sopars de col·legues, entre gintònics. Vam tenir una visió: potser això del món digital, que tots creiem que ens mata, al contrari, ens dóna eines per fer contingut.” I s’hi van llançar.

A l’Esguard s’obliden del paper i utilitzen eines interactives. Ho fan gràcies a l’assessorament de Roger Black, un reconegut dissenyador per a iPad que els ha acompanyat en la creació de la revista. Ormaechea també advoca per les narratives específiques i lamenta que avui dia només s’empri una petita part de les possibilitats que ofereixen les tauletes. En aquesta cerca de noves narratives, què ens ha d’inspirar?

Digues-me com em llegeixes…
… i t’aconsellaré com escriure. Per Salaverría, tres característiques dels dispositius mòbils condicionen les noves maneres d’escriure periodísticament. Són la seva nova forma d’interacció -no hi ha teclat sinó interfícies de pantalla-, les seves dimensions -són més petits i la informació s’ha d’adaptar a aquest espai- i la seva portabilitat -ens els duem a tot arreu i els consumim a qualsevol racó-. Malgrat aquests trets comuns, són molts els factors que diferencien els mòbils i les tauletes. I per tant, són molts els factors que marquen la necessitat d’una narrativa diferent.

El mòbil és un “ompleforats”, assegura Ormaechea. El portem a sobre les 24 hores i el fem servir en estones mortes: al tren, mentre esperem, en un descans del treball o mentre bull el sopar. Això determina l’escriptura. Els textos han de ser breus, anar al gra i donar-nos informació urgent. Pel que fa a les fotografies, Salaverría comenta: “Els mòbils permeten recuperar els estàndards verticals del paper”. I afegeix que cal que aquestes imatges siguin de plans curts amb pocs colors i contrastos mínims. El contingut dels diaris a les aplicacions per a telèfons intel·ligents es presenta normalment a una columna, amb un titular curt i una foto petita, encara que els textos després del clic són igual de llargs que al web. Salaverría reflexiona sobre la geolocalització i creu que podria marcar el criteri periodístic: podríem trobar un rànquing de “les notícies més llegides per les persones que es troben en un radi de cinc quilòmetres al meu voltant”.

Un usuari llegeix la revista Esguard al seu iPad

Un usuari llegeix la revista Esguard al seu iPad

El repòs de les tauletes
En el cas de les tauletes tot això és diferent. Les llegim en moments de relaxació, busquem més la notícia aprofundida i no tant la urgència. I ens inclinem per les formes literàries i visuals. “Les tauletes s’estan utilitzant com a dispositiu de lectura al final del dia, estan substituint el llibre de la tauleta de nit. Això condiciona que tinguin un tractament més reposat, més analític, més literari.”, afirma Salaverría. Les tauletes es llegeixen sobretot entre les 7 de la tarda i les 11 de la nit, sovint actuen de segona pantalla i comparteixen la nostra atenció amb la televisió. Aquesta atenció parcial també ha de ser considerada a l’hora d’escriure periodísticament per un dispostiu que té com usuari majoritari una persona d’entre 25 i 34 anys que visualitza 18 elements de mitjana abans d’aturar-s’hi. És el que Capdevila anomena “comportament de zàping”. “A les tauletes -comenta Capdevila- el que tu ofereixes al lector ha de respondre a aquest comportament de zàping. Hem d’entendre que això és una plataforma diferent. No és premsa, no és ràdio, no és tele, no és web i és de tot una mica.” Per l’impulsor de l’Esguard, a les tauletes, la clau són els minuts de lectura: “La lectura total de la revista ha de ser d’entre 15 i 20 minuts, els articles han de ser curts. No t’has de marejar amb animacions perquè no costi molt de descarregar. I ha de respirar. El llenguatge ha de ser fresc i desimbolt.”

Precisament, la dificultat de descàrrega i altres problemes tècnics motiven la majoria de les crítiques dels usuaris que podem llegir als entorns de compra o descàrrega. Això desagrada, però què és el que més agrada? Segons un estudi de Poynter, el 61% dels usuaris de tauletes toquen constantment la pantalla. Aquesta manera de llegir, que Salaverría anomena “tactolectura”, abona l’ús dels gràfics interactius. La cofundadora de Tablet Army pronostica que aquesta efervescència per tocar passarà aviat, mentre que Capdevila aposta per una racionalització. Alguns d’aquests elements interactius, però, s’activen sols. Per exemple, la revista Esquire –en què a nivell gràfic s’inspira Esguard-, va rodar al setembre la primera portada exclusiva per a iPad, una portada animada en què l’actor Viggo Mortensen llença les lletres de la capçalera.

Mentre busquem les millors narratives, ens preguntem: hi ha mercat?

Un nou model de negoci
Per Salaverría, els dispositius mòbils seran essencials per redefinir el model de negoci periodístic: “En els pròxims dos anys, els grans mitjans nacionals d’Europa començaran a retallar el volum d’informació gratuïta al web i desenvoluparan serveis en mòbils amb models de pagament.” Hi coincideix Germà Capdevila: “A l’iPad estem disposats a pagar. Poc, però paguem pels continguts.” Mentre aquest és l’horitzó, la realitat d’ara és una altra: segons un estudi de la consultora Gartner, 9 de cada 10 aplicacions que es descarreguen avui són gratuïtes.

Hi ha dades per a l’optimisme: si al quiosc compràvem un diari, als dispositius mòbils en llegim molts més. Un estudi certifica que el 31% dels usuaris de tauletes admeten que van a noves fonts per obtenir notícies. I això pot pujar si en els propers anys baixen els preus de les tauletes i la inversió per fer possible un projecte periodístic és manté relativament baixa. Ormaechea xifra en 4.200 euros a l’any la despesa per fer una adaptació bàsica per a iPad, mentre que l’Esguard s’ha posat en marxa amb un únic patrocinador. “El que és fascinant és que el cost del fracàs és pràcticament zero. Això et dóna molts ànims per atrevir-te”, comenta Germà Capdevila. I conclou: “El que preval és la qualitat dels continguts. Ens hem pogut treure de sobre condicionants industrials de la nostra professió i ara podem fer el que ens agrada sense dependre de ningú. Fem el que volem, el que sempre hem volgut fer. Si ens dóna per viure, això ja no ho sabria dir. Potser d’aquí tres anys.”

Advertisements

Una resposta to “Periodisme per emportar”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Els dispositius mòbils: noves narratives periodístiques per a noves plataformes | Nereida Carrillo - Juny 17, 2013

    […] l’atenció per les noves narratives encara és escassa. Així, de la mateixa manera que la web va imitar els diaris en els seus inicis, les narratives que molts mitjans proposen per a smartphones i tauletes […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: