Infografia: entre la moda i l’evolució

27 maig
(Reportatge publicat al número 159 de Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes)

El big data i les eines digitals fan que la infografia i la visualització de dades tornin a ser tendència. Diversos professionals reflexionen sobre com han evolucionat fins a l’efervescència actual, un estadi en què també toca repensar-se
Infografia del "Data blog" de The Guardian sobre pobresa i expectativa de vida (Font: The Guardian)

Infografia del “Data blog” de The Guardian sobre pobresa i expectativa de vida (Font: The Guardian)

Són l’últim crit. La infografia i la visualització de dades estan de moda. El big data o la multiplicació exponencial de la informació i la necessitat d’impactar i fer continguts interactius amb què l’usuari pugui jugar creen l’escenari ideal per despertar fascinació per aquestes disciplines. També ho esperona el periodisme de dades. Eduard Martín-Borregón, membre de Data’n’Press, un equip de professionals catalans pioners en el periodisme de dades a Internet, ho defineix com una “disciplina híbrida” que neix per analitzar la gran quantitat de dades que produeix la nostra societat. Els que es dediquen a presentar gràficament històries no li treuen l’ull a aquesta efervescència. Però tenen l’altre posat en el principi bàsic que ha guiat fins ara la seva feina: el més important és informar de forma senzilla.

La majoria de diaris catalans incorporen la infografia als anys 80. Fora de l’àmbit periodístic, però, els mapes i altres recursos similars ja s’havien emprat, com quan a finals del segle XIX, el metge John Snow va representar en un mapa de Londres les morts per còlera i els pous d’aigua, per mostrar visualment la concentració dels traspassos. Els primers gràfics en el periodisme català també van ser mapes. El 1982, El Periódico de Catalunya obre la portada amb un gràfic de Jordi Català sobre la Guerra de les Malvines, un gràfic que va resultar impactant a l’època. “La infografia entra fort en el periodisme amb l’aparició dels Mac”, reflexiona Jaime Serra, director d’infografia i il·lustració de La Vanguardia, qui afegeix que és el temps d’una cultura més visual i en què la tecnologia permet fer gràfics amb rapidesa.

Dels inicis precaris dels 80 als excessos dels 90
A finals dels 80 i principis dels 90 els diaris catalans crearen departaments d’Infografia. I comencen llavors les extralimitacions, com admet Serra: “En la primera guerra de l’Iraq la infografia era molt important, perquè no hi havia imatges. I es van fer molts excessos: informació sense contrastar, inflada.” El cap d’infografia d’El Periódico, Ricard Gràcia, coincideix amb la diagnosi: “Amb els atemptats d’ETA es feien gràfics molt grans on la informació era molt escassa. Ara ens hem asserenat. Intentem fer reconstruccions quan tenim suficient informació i no fem el gràfic perquè sí.”

Serra veu un paral·lelisme entre aquella època i l’actual, en què, considera, també ens apartem dels principis periodístics amb la visualització de dades. Per Martín-Borregón i Gràcia, la infografia i la visualització de dades són maneres diferents de treballar la informació. En canvi, per Serra, només la primera és una feina periodística. Pel membre de Data’n’Press, la diferència estriba en com es mostren les dades: la infografia “les mostra gràficament” i la visualització, “potencia les relacions entre elles”. I afegeix: “Una bona visualització de dades permet que cada lector pugui fer la seva història”. En canvi, Serra, creu que això és “demanar-li al lector una reflexió que potser no té ganes de fer”. I sobre la visualització afegeix: “Són els gràfics que hem fet sempre amb una quantitat d’informació que a vegades resulta aclaparadora, és a dir, sense haver estat editada”. El debat podria ser llarg i encara està en marxa. El llenguatge és experimental i busca explicar millor sense perdre l’horitzó, com en aquella primera època.

Un llenguatge per inventar
Els primers anys de la infografia van ser els dels vicis, però també els de la creativitat. Com diu el poeta, tot estava per fer i tot era possible. Serra, qui ha treballat a diversos mitjans europeus, dels Estats Units i de l’Amèrica llatina, rememora l’època en què va engegar el departament d’Infografia al diari Clarín: “El més maco de la Infografia és que ens la vam haver d’inventar. Va ser divertidíssim. Com inventes? Crec que preguntant-te a tu mateix”. Serra encara experimenta. Ho fa els diumenges a La Vanguardia, des d’unes columnes que en alguns casos són, diu, “infografies subjectives” i que el periodista i escriptor Sergio Vila-sanjuán descriu com “pensament lateral periodístic”.

Als anys de corregir vicis i de buscar el llenguatge propi, li segueix una època de reivindicació. El departament d’Infografia deixa de ser subsidiari per esdevenir propositiu. Els professionals investiguen, analitzen les dades, proposen gràfics, decideixen la seva mida i la seva inclusió en la pàgina i també escriuen els textos. “A Europa –reflexiona Gràcia- se sorprenen molt de la facilitat d’intervenció sobre les planes que tenim.”

A l’abast de tothom

Una imatge del Tuitòmetre del 324.cat (Font: 324.cat)

Una imatge del Tuitòmetre del 324.cat (Font: 324.cat)

I ara, amb Internet, què? A la Xarxa es poden trobar moltes eines que posen la infografia i la visualització de dades a l’abast de tothom, com ara Google Fusion Tables, Many Eyes o Tableau Public, i també veiem infografies col·laboratives. Alguns mitjans com ara The Guardian i el seu “Data blog”, les principals capçaleres dels Estats Units o alguns mitjans de l’Amèrica llatina s’han abocat des de fa temps al periodisme de dades i a la infografia i la visualització a internet. En el nostre àmbit, per contra, les apostes són més tèbies i puntuals. Els professionals ho justifiquen per la complexitat tècnica i el cost. “Tècnicament és molt més complex. S’ha d’invertir i és molt car”, sentencia Gràcia, qui també pronostica que quan acabi la crisi, aquesta inversió es farà. Serra coincideix i afegeix que aquests continguts no són tan necessaris en un espai en què, a diferència del diari, no cal crear la sensació d’interactivitat.

L’escenari es presenta complicat: d’una banda, la infografia enganxa -el Tuitòmetre del 324.cat per les eleccions del passat novembre va tenir un temps mitjà de visita gairebé un 30% major que les notícies- s’adapta a la interactivitat i la personalització del paradigma de la comunicació avui i és la branca del periodisme que més està innovant en el llenguatge. Però d’altra banda, assenyala Martín-Borregón, el periodisme de dades “té un encaix difícil en les rutines informatives de la immediatesa” i, a més a més, té un cost que molts mitjans no volen assumir: “Han intentat no pagar-nos, però no ho han aconseguit”, afirma aquest membre de Data’n’Press. Però, realment és tan cara la infografia? Ricard Gràcia respon: “El cost d’un infografista és el mateix, si més no, que el d’un redactor de notícies” i afegeix que els infografistes són redactors polivalents que també escriuen textos.

Enmig de la demanda dels usuaris, la incertesa de la crisi i el debat sobre el model i el llenguatge, què ens depararà el futur? Per Serra, el futur de la Infografia està lligat al futur incert del periodisme. Creu que l’efervescència actual passarà, però que romandran coses interessants com ara “els softwares i la mentalitat d’utilitzar aquesta quantitat de dades tan gran”. Pronostica que el que passarà de moda serà “presentar totes les dades”. Eduard Martín-Borregón, de la seva banda, opina que caminem “cap a establir relacions més complexes i més conceptuals entre les dades” i afegeix que veurem maneres de relacionar-les que encara no hem experimentat. Explicar millor avui vol dir presentar més dades i subratllar les connexions entre elles? En uns anys, ho veurem. De moment, el que sembla clar és que la moda de la Infografia i la visualització de dades deixarà pas a l’evolució.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: