Pocs i amb presses

16 oct.
 (Reportatge publicat al número 161 de Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes)

Les xarxes socials alimenten les falses notícies, però també es converteixen en eines per contrastar la informació

Alguns errors de verificació als mitjans evidencien com la precarietat i les presses minven la qualitat periodística. En uns temps en què contrastar és més difícil i tanmateix més necessari, les habilitats digitals i la comunitat poden ajudar els periodistes a estirar el fil dels rumors per veure si al final del cabdell, hi ha o no notícia.

“Aquest és l’error central de la història. Crèiem tenir verificada una fotografia que no havíem verificat”. El director d’El País, Javier Moreno, reconeixia així l’error de la capçalera del grup Prisa quan al gener passat va publicar una foto de l’expresident d’Hugo Chávez que va resultar falsa. Si bé ha estat una de les pífies més sonades, n’hi ha hagut d’altres. En 2011, Associated Press va distribuir una imatge del suposat cadàver de Bin Laden que era un muntatge. I un any abans, l’agència EFE va difondre una instantània de nens ferits a Gaza el 2006 com si fos de víctimes saharauís. En tots dos casos i en alguns d’altres, els mitjans van caure en el parany. Tot i que aquest tipus d’errors no són generalitzats, el degoteig de casos alimenta el debat sobre les causes i els antídots, sobre si estem estirant prou bé del fil dels rumors per desfer el garbuix de la informació.

Portada del número 161 de la revista "Capçalera"

Portada del número 161 de la revista “Capçalera”

Per què de vegades no la verifiquem prou? La presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), Llúcia Oliva, i la periodista especialitzada en Internet Sílvia Cobo coincideixen a assenyalar el neguit per la immediatesa, la precarietat de les redaccions i la mercantilització de la informació com algunes causes. “Hi ha qui pensa que la informació és més un producte que un dret de la gent -assegura Oliva-. I no té tanta cura per verificar”. La presidenta del CIC afegeix que els acomiadaments de peridistes -més de 10.000 des del 2008 segons la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (Fape)- està afectant a la qualitat dels continguts periodístics i fan que la informació tingui menys controls abans de ser difosa. De la seva banda, Cobo fa èmfasi en la deixadesa periodística en alguns casos: “Sembla que el periodisme de declaracions ens treu la responsabilitat de verificar”. Lamenta que “l’obsessió pel trànsit” en algunes versions digitals de grans capçaleres estigui provocant que es traspassin “les línies vermelles” de contrastar. I aposta per formar més els periodistes en habilitats digitals.

RUTINES PER VERIFICAR A INTERNET
En algunes redaccions, ja han après i apliquen tècniques per estirar del fil de la xarxa. “Les noves rutines estan apareixent a base de bufetades”, reconeix Vicent Partal, director de Vilaweb, qui explica que a la redacció d’aquest portal empren Whatsapp i Twitter per tal de contrastar. “Intentem saber qui és qui a Twitter, demanem ajuda a través d’aquesta xarxa social… Tot ve d’un error”, assegura. Partal es refereix al fet que Vilaweb va informar el març de 2012 que s’havia mort Fidel Castro perquè van donar credibilitat a una piulada d’un compte de Twitter del comissari europeu d’Afers Econòmics, Olli Rehn, que va resultar ser fals. “Assumesc la meua responsabilitat en aquest fet. Hauria d’haver estat més previngut i desconfiat”, escrivia el director de Vilaweb en una nota de disculpa.

La portada d'El País amb la foto falsa de ChávezEn el cas de la foto falsa de Chávez, El País també va demanar perdó als lectors i el seu director prometia un “debat en el diari sobre la necessitat de reforçar les estructures de consulta i presa de decisions”. En l’atemptat de la marató de Boston, Associated Press (AP) i la CNN, entre d’altres, van informar que la policia havia detingut un sospitós quan no era així. L’agència de notícies va difondre després entre els seus treballadors una memòria de tots els errors comesos en aquella cobertura i entre els quals assenyalava que no s’havien rectificat prou ràpid informacions falses. Tot i que normalment es fa, encara hi ha reticències per part dels mitjans a l’hora de rectificar. Segons un estudi de les reclamacions rebudes pel CIC entre el 1997 i el 2011, en un 88% dels casos de queixes per errors, els mitjans no van reconèixer que s’havien equivocat. “Als mitjans, els hi costa rectificar en el mateix lloc i en la mateixa proporció que han dit la cosa equivocada”, explica Llúcia Oliva, qui valora la rectificació com “una mostra de confiança”. Així ho entén el director de Vilaweb, qui creu que s’ha d’explicar el procés que indueix a l’error. “Els lectors s’emprenyen més o menys, depenent del tema, però en general ho entenen”, diu Partal.

MENTIDERS 2.0
El director de Vilaweb explica que van incórrer en l’error sobre la mort de Castro perquè els gestors del compte fals d’Olli Rehn “van bastir-lo d’un entorn de credibilitat durant un mes i mig”. Paranys com aquest, n’hi ha molts. I també personatges que busquen ressò a través de la mentida a Internet. Un d’ells és Tomasso Debenedetti, qui a principis del 2012 va suplantar cinc ministres del govern de Rajoy a Twitter i va induir un periodista de The Guardian a pensar que Pedro Almodóvar havia mort. Però hi ha d’altres “mentiders 2.0” que, a més, s’ajuden d’eines perverses com ara letmetweetthatforyou; aquesta, en concret, genera la imatge d’un tuit fals, com si l’hagués fet l’usuari que li indiquem.

Malgrat la mala fe d’alguns, estirar del fil dels rumors a la Xarxa és possible i hi ha tècniques per trobar la fi del cabdell. En el cas de tuits falsos, hem de comprovar si són una imatge enllaçada o si la URL del tuit existeix. Altres tècniques, com explica Cobo al seu llibre Internet para periodistas són, per exemple si volem verificar una web, comprovar a qui pertany el domini o quan es va crear. Per tal de verificar comptes de xarxes socials, aconsella revisar els seguidors, el to dels tuits i fixar-nos si enllaça a una web oficial. I per les imatges, a més de fixar-nos en les metadades, recomana eines com ara Tineye, una web cerca reversa on pugem la imatge i ens indica si ja és a Internet.

Tineye és una eina de recerca inversa de fotografia a Internet

Tineye és una eina de recerca inversa de fotografia a Internet

A partir de normes bàsiques, cada mitjà desenvolupa les seves estratègies per contrastar. A la BBC, durant la Primavera Àrab, es va crear un equip de verificació. El periodista Alex Murray explica les rutines d’aquest nucli contrastador en un article publicat el maig de 2011. Algunes d’elles van ser comprovar els accents de les persones que enviaven continguts, mirar la informació meteorològica per veure si coincidia amb la de la informació enviada pels usuaris o comprovar les matrícules dels vehicles. Sílvia Cobo valora positivament aquesta experiència però creu que està condemnada a desaparèixer: “Es va crear en un moment d’urgència, però són habilitats que han de desenvolupar tots els periodistes.”

LES XARXES, CONTROL DE QUALITAT
A Vilaweb aquestes rutines impregnen tota la redacció. El seu director destaca un cas de verificació a través de les xarxes: amb el moviment #novullpagar, una persona els va informar a través d’una piulada que l’havien retingut al peatge del túnel de Vallvidrera. Amb un missatge directe de Twitter li van demanar matrícula, model i color del cotxe. I van preguntar als piulaires que passaven per aquella via. “Als pocs minuts teníem fotografies d’altres usuaris”, sentencia Partal. Per al director de Vilaweb, les xarxes són un “control de qualitat excel·lent”. Afegeix: “Si t’equivoques, als 30 segons tens 15 avisos que t’has equivocat”. Així va passar en el cas d’El País: els tuitaires van advertir de seguida que la suposada foto de Chávez corresponia a un vídeo de YouTube. Aquesta contrastació de la comunitat pot impulsar-se també a priori. És el que fa el periodista de la ràdio pública dels Estats Units (NPR) Andrew Carvin, qui després de fer contactes de confiança a Tunísia, Egipte i Líbia preguntava als seus seguidors a Twitter per tal de verificar fotografies i informacions: la comunitat actuava com a editora, comprovadora de fets. I és que la comunitat ajuda sempre que el periodista s’impliqui amb ella. El periodista BBC Matthew Eltringham en una xerrada a Barcelona el 2011 ja advertia que “la línia de verificació s’està convertint en una línia de punts” i instava els periodistes a implicar-se amb la seva comunitat per verificar.

ALLAU D’INFORMACIÓ I VULNERABILITAT
El neguit per la immediatesa, la precarietat, la manca de formació digital… però tot és més complex. Tornem a estirar del fil: Què més pot influir en els errors de verificació? “L’allau d’informació -conclou Partal-. La quantitat de dades que entra en una redacció comparada amb la de fa 5 anys és increïblement molt més alta”. Partal remarca que el món esdevé més complex. I als periodistes se’ns fa difícil controlar-ho tot, per això, creu que els mitjans han d’assumir “diversos nivells d’exigència”, ser més competitius en les informacions que passen a prop i menys agosarats en les que els queden lluny. I a més de l’excés d’informació, no podem oblidar els problemes de seguretat: el passat abril el compte de Twitter d’Associated Press va ser hackejat i es va difondre la informació falsa que s’havia bombardejat la Casa Blanca i que Obama havia resultat ferit. Tot era mentida, si bé durant uns segons es va generar el caos.

Precisament per aquesta complexitat i vulnerabilitat, el periodista Dan Gillmor insisteix que no s’ha de descarregar tot el pes en els periodistes i que l’audiència ha de ser menys crèdula i més crítica amb la informació que els hi arriba. Descabdellar el fil dels rumors està esdevenint més difícil però continua sent una feina bàsica del periodista, una línia vermella de qualitat, un principi que no es pot sacrificar malgrat la crisi. Si s’aprofiten les eines d’Internet i la comunitat, podrem fer més força a l’hora d’estirar del fil dels rumors i desfer el garbuix de les notícies.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: