Periodisme i xarxes socials: reflexions a la Canallesca

4 des.
Les xarxes socials impacten en el periodisme.

Les xarxes socials impacten en el periodisme.

Ara fa una setmana, la Canallesca em va convidar a un sopar-tertúlia on vam reflexionar sobre el periodisme i les xarxes socials. Us deixo un tast de les reflexions que vam compartir amb aquests periodistes tarragonins que organitzen de forma continuada trobades amb professionals de l’ofici:

Bona nit,

En primer lloc, vull donar-vos gràcies per convidar-me i per escoltar-me. És encomiable que impulseu aquest tipus d’iniciatives, perquè el nostre ofici no només l’hem d’exercir, sinó que també l’hem de reflexionar.

Centraré la meva xerrada d’avui en la relació entre el periodisme i les xarxes socials, però abans deixeu-me fer unes pinzellades sobre la professió i els qui l’exercim. Ho faré des de les meves perspectives de periodista, professora i investigadora.

La primera pinzellada és de vernís, de brillantor, il·lusionant: el periodisme viu un moment únic, hi ha una comunió màgica entre professionals que volen explicar històries que importen i persones que es volen comprometre amb un periodisme de qualitat. El periodisme no està en crisi, el que està en crisi són alguns mitjans, models i valors. Estan en crisi alguns models de negoci, alguns formats, algunes estructures organitzatives. I ho estan també algunes rutines i filosofies caduques. I en alguns casos també valors i actituds com l’honestedat, l’empatia o la cerca de l’excel·lència.

La segona pinzellada és amb perfilador, per definir-nos millor. Diverses converses amb estudiants i amb fonts m’han fet reflexionar sobre com ens veuen, sobre el concepte que alguns tenen de què és un periodista: ens veuen molt encorbatats i poc de carrer, ens veuen més com a xoumans i poc com a relators d’històries que passen, de les desigualtats socials. En els darrers temps he percebut que alguns veuen als periodistes com poc professionals, massa grocs i gent que no escolta. Ens hem creat aquesta imatge que enterboleix la professió i l’hem de redibuixar. I un altre problema és l’emergència del jo quan hem de parlar de nosaltres. La periodista Leila Guerriero diu que li molesta el jo d’alguns periodistes de televisió, el jo espectacle. Però també el jo que es posa davant de la notícia. En aquests casos, diu, “la primera persona serveix perquè diguin mira quin heroi”. Però els periodistes no som herois. Els periodistes no salvem el món. Només intentem conscienciar la gent perquè ho faci.

I la tercera pinzellada és llampant, fosforescent. Per l’espectacle de la informació. La periodista Rosa Maria Calaf, a qui també heu convidat a la Canallesca, denuncia que les històries que impacten estan substituint les històries que importen. I això és extremadament greu. Anhelem una audiència informada, però tenim una audiència contínuament sacsejada. El que el professor Ramon Salaverría anomena el periodisme del Wow provoca que ens estremim, ens sorprenguem, ens entendrim, però no que reflexionem sobre el món de manera serena i amb coneixement de causa per a l’acció. Quan el món tendeix a la complexitat, hem de descartar el periodisme que tendeix a l’anècdota.

I ara sí, parlo d’internet i les xarxes socials.

Amb internet, ens l’han volgut colar. Al principi molts mitjans es van introduir a internet perquè era modern, perquè altres hi apostaven. Durant molt de temps, els mitjans eren a la xarxa, però no hi creien. La web era -i continua sent en alguns casos- subsidiària, no s’explotaven les característiques pròpies del mitjà com el multimèdia. Tampoc hi havia interès per la interactivitat, per explotar la relació amb l’audiència que ara cerquem com a alternativa a la publicitat, aquella audiència a qui ara exigim que ens salvi. S’emprava un mitjà nou amb maneres de fer antigues per no canviar res.

Però amb internet ens l’han volgut colar als periodistes perquè s’ha volgut aprofitar un moment de canvis, de vacil·lacions, per moure els fonaments del periodisme. Però internet canvia tot menys les bases de l’ofici. Internet no substitueix el carrer per la taula; internet no vol dir copiar i pegar; internet no ens eximeix de verificar; internet no és per a dummies; internet en cap moment implica no investigar.  A la xarxa no canviem el que fem, enriquim com ho fem.

Les xarxes socials, per als periodistes, són una eina de treball. Sempre dic als meus alumnes que un periodista que no és en aquests entorns, no és un periodista desfasat, és un periodista negligent. Perquè si vols explicar la societat, no pots ignorar i renegar dels fenòmens que la revolucionen.

Una segona reflexió: a les xarxes no ens podem treure el barret de periodistes. El Washington Post, en el document orientatiu que proporciona als seus treballadors sobre com s’han de comportar a les xarxes socials, ho deixa molt clar: “Recordeu que els periodistes del Washington Post són sempre periodistes del Washington Post”. Així, per molt que indiquem que les nostres opinions són personals -una obvietat tremenda-, no farem res que comprometi la nostra credibilitat, la nostra professionalitat. A les xarxes els periodistes no podem frivolitzar. A les xarxes els periodistes no podem especular. No repiularem informacions sense verificar ni piularem compulsivament xorrades que facin que contribuïm al soroll que tenim encomanat gestionar.

Les xarxes socials són també un aparador de fonts i continguts de vegades desaprofitats. Hem de veure què s’hi cou, ens hem d’interessar. El periodista Jordi Pérez Colomé fa unes reflexions interessants al respecte. Diu que amb Twitter, en l’àmbit de les fonts, hem passat del desert a la selva. Abans havíem de gratar i gestionar l’escassedat; ara hem de saber filtrar i gestionar l’abundància. I sempre mantenir l’essència. Diu Colomé que sempre hi ha hagut fonts fiables i altres de qui havíem de desconfiar. I que amb internet i les xarxes socials només n’hi ha moltes més de totes dues. Hem de fer-nos llistes, seguir la pista a les fonts interessants i combinar anar a fer cafès i estirar del fil de temes nous amb passejar-nos per les xarxes per detectar continguts nous i temes d’interès que treballarem periodísticament. Hem de fer també cafès digitals.

Les xarxes socials també han portat un canvi de ritme: la immediatesa. Tot arriba més ràpid a tot arreu. Hem de saber entrar en aquesta dinàmica i gestionar-ho amb intel·ligència. El Twitter permet que un periodista de ràdio o de televisió no s’hagi d’esperar al telenotícies o al butlletí informatiu per donar una informació: ho pot fer al moment des del seu compte de Twitter. La immediatesa, però, no ens ha de fer perdre el nord. Si no tenim confirmada una notícia, no la donarem. No hem de ser els primers si no som acurats. No hem de ser els primers si traïm el periodisme.

I una altra dinàmica que les xarxes canvien són la relació amb l’audiència. Els nostres lectors a Twitter poden apreciar la nostra feina, visibilitzar-la, difondre-la, matisar-la, complementar-la, esmenar-la, criticar-la. I nosaltres podem entrar-hi en contacte, en conversa. I això enriqueix els nostres textos i culmina la nostra feina.

Com tot allò que és nou, les xarxes socials han despertat fascinació. Però els periodistes hem de saber situar aquest boom en la seva justa mesura i immunitzar-nos de l’eufòria. Hi ha actituds que confonen twitter amb l’opinió pública i discursos que sacralitzen allò que no és més que un instrument per fer periodisme. Cada trending topic no és notícia. Hem de saber explicar la complexitat de les xarxes socials i de tot allò vinculat a la tecnologia i no només l’anècdota.

A les xarxes socials hem de ser periodistes i fer periodisme. Són una eina que no podem menysprear ni mitificar, sinó que cal aprofitar al màxim. Les xarxes impacten en les dinàmiques, les rutines, les fonts, els fluxos, els ritmes i els continguts periodístics. Són uns instruments que hem d’esprémer mantenint l’essència de la nostra professió. No deixem que el periodisme digital i les xarxes socials serveixin per precaritzar la professió, per descuidar la qualitat de la informació, per contribuir al soroll o per menysprear la dignitat dels professionals que s’hi dediquen. Aprofitem les xarxes socials i no deixem que ens la colin.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: