Ressenya: Herramientas digitales para periodistas

28 ag.
Portada del llibre d'Ana I.Bernal

Portada del llibre d’Ana I.Bernal

La periodista i investigadora acadèmica Ana Isabel Bernal conjuga a la seva obra, Herramientas digitales para periodistas (editorial UOC), la claredat i l’afany pràctic d’un manual amb la rigorositat i l’exhaustivitat de la investigació científica. L’obra aporta un ampli ventall de recursos per a tots els estadis del treball en el periodisme digital: la investigació, la producció, l’organització personal i en equip de les tasques, l’edició de textos, vídeos i imatges i, també, la difusió de les peces i la interactivitat amb el públic.

Periodista amb una llarga trajectòria i investigadora amb experiència, Bernal s’aparta de la tecnofòbia que caracteritza alguns professionals i proposa una visió conscient, reposada i crítica de la tecnologia. A la seva introducció, defineix molt encertadament la tecnologia com una “aliada del periodisme rigorós”. Les eines digitals, doncs, tal com les exposa Bernal, no són més que una manera d’explicar millor, de ser creatius, de cuidar no només el fons sinó també la forma dels nostres treballs periodístics; una forma que al cap i a la fi, esdevé contingut sedimentat. El periodisme, doncs, no pot quedar-se al marge de la tecnologia i ha d’incorporar-la amb criteri i serenitat, sense por. I a això contribueix Bernal amb aquesta obra.

El llibre està escrit pensant en un ampli espectre de lectors. Tant els més inexperts en el periodisme digital com aquells que tenen ja un cert nivell de coneixements trobaran en aquestes pàgines idees, eines i processos per aplicar en l’exercici de la seva professió. És un llibre per llegir al costat de l’ordinador i experimentar al mateix temps les eines que enumera. L’obra s’estructura en tres parts. A la primera, “Poner en orden las ideas”, l’autora posa les bases del llibre i de la seva visió del periodisme digital, es dedica a refutar alguns mites sobre la tecnologia –que és difícil, reservada per a freaks o que no és feina periodística- a la vegada que recopila un breu vocabulari per a situar tots aquells que no estan familiaritzats amb allò digital.

La segona part, “Herramientas”, inclou el gruix de l’obra. A les més de cent pàgines d’aquest apartat, Bernal compila eines útils per a tot el reguitzell de tasques que els periodistes realitzen amb assiduïtat: des de guardar i compartir arxius a treballar amb telèfons mòbils des del lloc dels fets, passant per com crear fotografies interactives, mapes, gràfics, alertes a les xarxes socials o buscar imatges a la xarxa. L’autora no es limita a llistar tots aquests recursos, sinó que també comenta les seves principals característiques, adverteix dels seus punts febles i aporta idees sobre com posar-ho tot en pràctica. Tant la selecció acurada de les eines com dels textos destil·len una visió periodística i un bagatge a les redaccions que enriqueixen el lector.

A més a més, Bernal recull exemples de com mitjans nacionals, internacionals i periodistes freelance han emprat aquests recursos i afegeix reflexions periodístiques sobre l’experiència, que poden resultar d’utilitat tant a periodistes com a directius de mitjans i professionals freelance que busquin noves idees per als seus projectes de comunicació. El llibre tanca amb una tercera part, “Botiquín de urgencia”, que comporta una recopilació de fitxes amb detalls pràctics de les eines. L’autora no oblida les xarxes socials ni els dispositius mòbils, que són i seran clau, donat que la meitat del tràfic web de molts mitjans informatius ja es produeix per aquestes finestres.

Malgrat com pot resultar de perible a vegades la tecnologia i, especialment, algunes eines, resulta adient l’esforç de sistematització, compilació i divulgació que realitza Bernal en aquesta obra. Ha triat eines que s’han consolidat en alguns mitjans, recursos que perduren, procediments que resulten útils i extensibles i que poden suposar un avenç important per a la innovació en el periodisme digital. Amb freqüència, la informació sobre nous recursos digitals es troba perduda a la xarxa, en fonts informals, estudiada de manera incompleta. Per això, s’agraeix la compilació de Bernal en un manual pràctic.

El periodisme digital no s’ha de limitar a un canvi de suport: traslladar a pantalla tot allò que, des de fa anys, anem fent en paper. El periodisme digital, sense moure ni un mil·límetre els fonaments de la professió, comporta un impacte molt important tant en les rutines com en les narratives o en la relació amb l’audiència. En lloc d’imitar el paper, ha de trobar el seu propi camí explotant tots els recursos d’internet per a seguir fent periodisme rigorós. Aquesta obra proporciona una brúixola, un mapa meticulós, un manual d’instruccions diàfan per a tot aquell que vulgui explorar i contribuir a crear aquest camí propi del periodisme digital.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: