Periodisme i xarxes socials: reflexions a la Canallesca

4 des.
Les xarxes socials impacten en el periodisme.

Les xarxes socials impacten en el periodisme.

Ara fa una setmana, la Canallesca em va convidar a un sopar-tertúlia on vam reflexionar sobre el periodisme i les xarxes socials. Us deixo un tast de les reflexions que vam compartir amb aquests periodistes tarragonins que organitzen de forma continuada trobades amb professionals de l’ofici:

Bona nit,

En primer lloc, vull donar-vos gràcies per convidar-me i per escoltar-me. És encomiable que impulseu aquest tipus d’iniciatives, perquè el nostre ofici no només l’hem d’exercir, sinó que també l’hem de reflexionar.

Centraré la meva xerrada d’avui en la relació entre el periodisme i les xarxes socials, però abans deixeu-me fer unes pinzellades sobre la professió i els qui l’exercim. Ho faré des de les meves perspectives de periodista, professora i investigadora.

La primera pinzellada és de vernís, de brillantor, il·lusionant: el periodisme viu un moment únic, hi ha una comunió màgica entre professionals que volen explicar històries que importen i persones que es volen comprometre amb un periodisme de qualitat. El periodisme no està en crisi, el que està en crisi són alguns mitjans, models i valors. Estan en crisi alguns models de negoci, alguns formats, algunes estructures organitzatives. I ho estan també algunes rutines i filosofies caduques. I en alguns casos també valors i actituds com l’honestedat, l’empatia o la cerca de l’excel·lència.

La segona pinzellada és amb perfilador, per definir-nos millor. Diverses converses amb estudiants i amb fonts m’han fet reflexionar sobre com ens veuen, sobre el concepte que alguns tenen de què és un periodista: ens veuen molt encorbatats i poc de carrer, ens veuen més com a xoumans i poc com a relators d’històries que passen, de les desigualtats socials. En els darrers temps he percebut que alguns veuen als periodistes com poc professionals, massa grocs i gent que no escolta. Ens hem creat aquesta imatge que enterboleix la professió i l’hem de redibuixar. I un altre problema és l’emergència del jo quan hem de parlar de nosaltres. La periodista Leila Guerriero diu que li molesta el jo d’alguns periodistes de televisió, el jo espectacle. Però també el jo que es posa davant de la notícia. En aquests casos, diu, “la primera persona serveix perquè diguin mira quin heroi”. Però els periodistes no som herois. Els periodistes no salvem el món. Només intentem conscienciar la gent perquè ho faci.

Continua llegint

Reportatge sobre l’evolució de les xarxes a “Capçalera”

23 oct.

En el bienni 2009-2010 van ser molts els mitjans, les empreses i les organitzacions que van pujar al tren de les xarxes socials obrint comptes a Twitter i a Facebook. Des d’aquella etapa inicial, les xarxes han canviat molt: s’han diversificat i s’han sofisticat. I la comunicació que es fa a través d’aquests canals també ha evolucionat. El caos i el desconeixement inicial han mutat en estratègia, el contingut replicat ha estat personalitzat i s’ha passat de voler captar usuaris a pes a anhelar seguidors compromesos.

Al número 165 de la revista Capçalera, editada pel Col·legi de Periodistes, analitzo aquestes i altres transformacions que han viscut les xarxes. El reportatge compta amb les aportacions de professionals com ara Carlota Martí, del departament de premsa de la Comissió Europea a Barcelona, Juan Antonio Hidalgo, de l’equip de comunicació del Banc Sabadell i Sergi Xaudiera, estrateg de xarxes socials a la Generalitat de Catalunya. La peça es pot llegir fent clic a la imatge que apareix a sota o bé en aquest enllaç a la web del Col·legi de Periodistes.

El reportatge analitza l'evolució de les xarxes socials.

El reportatge analitza l’evolució de les xarxes socials.

Comença el curs: tardor de formació al Col·legi

16 set.
El curs de gabinets 2.0 celebra una nova edició aquest octubre.

El curs de gabinets 2.0 celebra una nova edició aquest octubre.

El curs ha començat per a molts, no només per als nens i joves que han tornat a l’escola, l’institut o la universitat, sinó també pera als professionals que decideixen seguir formant-se per estar al dia dels canvis en la seva professió. Un any més, impartiré sessions de formació al Col·legi de Periodistes, cursos adreçats a professionals  que vulguin innovar i introduir-se a les narratives multimèdia per a web i dispositius mòbils. També oferiré cursos sobre com gestionar un gabinet de comunicació 2.0, explicant eines i rutines per als gestors de comunitats virtuals.

La maquinària ja està en marxa i el proper curs serà els dies 13 i 20 d’octubre a Tarragona. Amb la companya Marta Rosés, impartirem el curs “Com gestionar un gabinet de comunicació 2.0: eines i gestió”. La inscripció ja està oberta. Dividit en dues sessions, el curs abordarà com planificar una estratègia de social media, com gestionar comunitats virtuals o la manera en què s’ha de fer front a una crisi que neix i s’amplifica a les xarxes. Serà una formació eminentment pràctica en què es repassaran algunes eines útils per a la feina diària d’un gabinet 2.0.

Continua llegint

Una temporada de reportatges al diari ARA

28 ag.

L’octubre passat vaig començar a col·laborar amb el diari ARA. En aquests mesos, he publicat -i gaudit- una quarantena de peces, que s’han difós a les pàgines del diari i a la web. El meu objectiu és aportar una mirada social de la tecnologia. Com evolucionen els usos de les xarxes socials, les novetats en robòtica i en domòtica, com els artesans i els agricultors espremen internet, com la tecnologia impulsa la integració de les persones cegues o ajuda a combatre la pobresa en països subdesenvolupats i els fenòmens del hacking ètic, els tèxtils intel·ligents i el moviment maker han estat alguns dels temes que he abordat. Si voleu recuperar les peces, us deixo els enllaços:

Continua llegint

Reportatge sobre crisis de comunicació 2.0 “Capçalera”

10 jul.

Els comentaris negatius a webs, xarxes socials i fòrums poden desembocar en una crisi de comunicació 2.0. Ho analitzo en el darrer reportatge que he escrit per a la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes. La peça, amb el títol “Piulades hostils”, analitza, a través de casos diversos i amb l’opinió de diferents professionals, què és una crisi de comunicació 2.0, com es pot prevenir i gestionar i com el suport de la comunitat pot ajudar a revertir la mala imatge causada a l’empresa o institució. Són crisis que, a la vegada que es propaguen amb més celeritat, resulten també més efervescents.

La peça es pot llegir al número 164 de la revista, corresponent al mes de juny del 2014. El text compta amb les contribucions de professionals com ara el consultor estratègic de comunicació en línia Francesc Grau, la consultora de comunicació corporativa i digital Cristina Aced i la periodista Noèlia València, que actualment treballa a la Cambra de Comerç de Barcelona. Podeu llegir el reportatge fent clic sobre aquesta imatge.

El reportatge tracta sobre com gestionar les crisis de comunicació a la xarxa.

El reportatge tracta sobre com gestionar les crisis de comunicació a la xarxa.

Un any de la publicació d’ “El periodismo volátil”

17 juny
Portada del llibre "El periodismo volátil".

Portada del llibre “El periodismo volátil”.

Fa un any per aquestes dates sortia del forn de la UOC editorial el que ha estat el meu primer llibreEl periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? Després de dedicar quatre anys a l’estudi de l’infoentreteniment en la cobertura electoral dels mitjans per a la meva tesi doctoral, vaig digerir, repensar i reformular tots aquests coneixements per plasmar-los en una obra assajística, didàctica, que pogués ser apta per a estudiants de periodisme, per a periodistes interessats en reflexionar sobre l’exercici de la nostra professió i també per a lectors de notícies compromesos, curiosos i amb esperit crític.

Tot coincidint amb aquest aniversari, la revista  Catalan Journal of Communication & Cultural Studies  inclou en el número 1 del volum 6 una ressenya del llibre. La doctora Cristina Perales examina l’obra, que va ser el segon llibre de la col·lecció That’s entertainment, una col·lecció que va encetar una altra obra de Comress-Incom UAB, el grup de recerca en què participo, Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo (Ferré Pavia, ed., 2013). En la ressenya, la doctora  Perales destaca el concepte de periodisme volàtil que s’explica a l’obra: “The economic and political crises and the characteristics of the communication industry –obsolete business model crisis and a lack of connection with society today- led the media to remain superficial. It is what Carrillo called ‘volatile journalism’ or what is explained as the sum of anecdotes, a practice marked by infotainment where rumours and dramatic and incisive language become increasingly profitable”.

Continua llegint

Càpsula de formació sobre innovació digital al MAC 2014

11 juny
fira mac 2014

Un moment de la sessió de formació que vaig impartir a la fira MAC 2014 (Foto: Mercat Audiovisual de Catalunya)

Cada vegada més mitjans digitals estan despertant de la imitació i s’estan abocant a la innovació. D’aquesta reflexió vam partir a la càpsula de formació OMAC que es va celebrar el passat 4 de juny en el marc de la Fira MAC 2014. El Mercat Audiovisual de Catalunya em va convidar per impartir la càpsula “Innovació en l’ús de les estructures digitals en els mitjans”. Durant una hora vam reflexionar sobre com deixar d’imitar la premsa en les peces periodístiques i de continguts per a la web, com no desaprofitar més les característiques genuïnes de la xarxa i com innovar en l’estructura de les històries.

Diversos professionals del sector van assistir al curs on, a més d’una panoràmica dels exemples més destacats d’estructures innovadores als mitjans, vam fer un tast pràctic. En menys de 20 minuts, els alumnes es van introduir en l’elaboració d’una cronologia interactiva i una fotografia interactiva. La sessió també va servir per desmitificar i arraconar reticències d’alguns professionals que creuen que aquesta innovació en les estructures desvirtua el periodisme, és massa cara o implica un temps dilatat que no s’acostuma a tenir en les redaccions actuals de la immediatesa.

Continua llegint