Pocs i amb presses

16 oct.
 (Reportatge publicat al número 161 de Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes)

Les xarxes socials alimenten les falses notícies, però també es converteixen en eines per contrastar la informació

Alguns errors de verificació als mitjans evidencien com la precarietat i les presses minven la qualitat periodística. En uns temps en què contrastar és més difícil i tanmateix més necessari, les habilitats digitals i la comunitat poden ajudar els periodistes a estirar el fil dels rumors per veure si al final del cabdell, hi ha o no notícia.

“Aquest és l’error central de la història. Crèiem tenir verificada una fotografia que no havíem verificat”. El director d’El País, Javier Moreno, reconeixia així l’error de la capçalera del grup Prisa quan al gener passat va publicar una foto de l’expresident d’Hugo Chávez que va resultar falsa. Si bé ha estat una de les pífies més sonades, n’hi ha hagut d’altres. En 2011, Associated Press va distribuir una imatge del suposat cadàver de Bin Laden que era un muntatge. I un any abans, l’agència EFE va difondre una instantània de nens ferits a Gaza el 2006 com si fos de víctimes saharauís. En tots dos casos i en alguns d’altres, els mitjans van caure en el parany. Tot i que aquest tipus d’errors no són generalitzats, el degoteig de casos alimenta el debat sobre les causes i els antídots, sobre si estem estirant prou bé del fil dels rumors per desfer el garbuix de la informació.

Portada del número 161 de la revista "Capçalera"

Portada del número 161 de la revista “Capçalera”

Per què de vegades no la verifiquem prou? La presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), Llúcia Oliva, i la periodista especialitzada en Internet Sílvia Cobo coincideixen a assenyalar el neguit per la immediatesa, la precarietat de les redaccions i la mercantilització de la informació com algunes causes. “Hi ha qui pensa que la informació és més un producte que un dret de la gent -assegura Oliva-. I no té tanta cura per verificar”. La presidenta del CIC afegeix que els acomiadaments de peridistes -més de 10.000 des del 2008 segons la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (Fape)- està afectant a la qualitat dels continguts periodístics i fan que la informació tingui menys controls abans de ser difosa. De la seva banda, Cobo fa èmfasi en la deixadesa periodística en alguns casos: “Sembla que el periodisme de declaracions ens treu la responsabilitat de verificar”. Lamenta que “l’obsessió pel trànsit” en algunes versions digitals de grans capçaleres estigui provocant que es traspassin “les línies vermelles” de contrastar. I aposta per formar més els periodistes en habilitats digitals.

Continua llegint

Ressenya d’ “El periodismo volátil” a Capçalera

29 set.
Fotografia de la ressenya del llibre a la revista Capçalera.

Fotografia de la ressenya del llibre a la revista Capçalera.

La revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya inclou en el seu número 161, del mes de setembre de 2013, una ressenya del llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? L’obra, que va sortir a la venda el passat mes de juny, és la meva primera publicació i està editada per la UOC editorial. Els periodistes Ernest Maymó, Toni Aira i Cristina Perales en van fer la presentació el passat 4 de juliol.

L’obra aborda el fenomen de la hibridació entre la informació i l’entreteniment, tant a nivell de continguts com de llenguatge i formats. El llibre, que beu de la recerca de la meva tesi doctoral, se centra en la informació política actual, que tendeix a l’entreteniment, i planteja debats com ara quin tipus d’entreteniment s’està fomentant i quines en són les seves conseqüències en el debat democràtic.

Continua llegint

Idoia Sota: “Farem alguna cosa boja que uneixi periodisme i tecnologia”

29 ag.

La CEO d’ “Acuerdo”, un mitjà que naixerà al novembre, explica com innovaran en narratives, interactivitat i model de negoci

La periodista Idoia Sota, a la redacció d' "Acuerdo"

La periodista Idoia Sota, a la redacció d’ “Acuerdo”

Quan la periodista Idoia Sota entra per la porta del cafè on hem quedat, el rellotge de pissedoffreaders.com marca 2 mesos, 5 dies, 23 hores, 44 minuts i dos dígits en moviment corresponents als segons. Les xifres són un compte enrere perquè surti a la llum “Acuerdo”, un nou mitjà del qual Sota n’és CEO –en català, directora executiva i en registre col·loquial, “la cap”. Tan bon punt entra, confessa: “M’agradaria que aquest rellotge s’aturés una estona”. El seu desig és lògic, ja que posar en marxa un nou mitjà de comunicació no és fàcil. Sota i el seu equip s’hi han dedicat a això des d’octubre de 2012 i, des de juliol d’aquest 2013 mostren aquesta preparació en pissedoffreaders.com, un bloc per a l’audiència.

A pissedoffreaders.com, que vol dir “lectors emprenyats” o més aviat “lectors fins al capdamunt” –en funció dels matisos de les traduccions–, Sota i el seu equip presenten el projecte en petites dosis i mostren literalment la seva feina amb una càmera a la redacció. Es tracta d’una espècie de Gran Hermano periodístic que té molt de simbòlic i que pretén donar a entendre que estan subjectes i totalment disposats al control de l’audiència. La imatge de la càmera ocupa gairebé tota la pantalla de la web: “Havia d’expressar el que som. I som una redacció en moviment”, explica Sota.

Continua llegint

Idoia Sota: “Vamos a hacer algo loco que junte periodismo y tecnología”

29 ag.

La CEO de “Acuerdo”, un medio que nacerá en noviembre, explica cómo innovarán en narrativas, interactividad y modelo de negocio

La periodista Idoia Sota, en la redacción de "Acuerdo"

La periodista Idoia Sota, en la redacción de “Acuerdo”

Cuando la periodista Idoia Sota entra por la puerta del café en el que hemos quedado, el reloj de pissedoffreaders.com marca 2 meses, 5 días, 23 horas, 44 minutos y dos dígitos de segundos en movimiento. Las cifras son una cuenta atrás para que salga a la luz “Acuerdo”, un nuevo medio del que Sota es CEO -en castellano, directora ejecutiva y en registro coloquial, “la jefa”-. Justo entrar, confiesa: “Me gustaría que este reloj se parase un rato”. Su deseo es lógico, puesto que poner en marcha un nuevo medio de comunicación no es fácil. Sota y su equipo llevan en esta tarea desde octubre de 2012 y, desde julio de este 2013 enseñan esta preparación en pissedoffreaders.com, un blog para la audiencia.

En pissedoffreaders.com, que quiere decir “lectores cabreados” o más bien “lectores hasta las narices” –dependiendo del matiz de las traducciones-, Sota y su equipo presentan el proyecto en pequeñas dosis y enseñan literalmente su trabajo con una cámara a la redacción. Se trata de una especie de Gran Hermano periodístico que tiene mucho de simbólico, ya que pretenden dar a entender que están sujetos y totalmente dispuestos al control de la audiencia. La imagen de la cámara ocupa casi toda la pantalla de la web: “Debía expresar lo que somos. Y somos una redacción en movimiento”, explica Sota.

Continúa leyendo

Article a la revista Esguard sobre dispositius mòbils

31 jul.
Imatge de l'article sobre periodisme a dispositius mòbils publicat a la revista Esguard.

Imatge de l’article sobre periodisme a dispositius mòbils publicat a la revista Esguard.

“Si desterrem de l’armari les samarretes que han encongit, què ens fa pensar que els usuaris no faran el mateix amb els continguts periodístics que hem encongit per als telèfons intel·ligents i les tauletes?”. Així comença l’article que aquest dimecres, 31 de juliol, he publicat com a columnista convidada a la revista Esguard, una revista catalana nadiua per a iPad, setmanal i gratuïta, que va nèixer l’11 de setembre i que s’ha consolidat número rere número. L’article aborda com aprofitar millor les possibilitats dels dispositius mòbils i com adaptar les nostres històries periodístiques a aquestes pantalles.

Si teniu iPad podeu descarregar-vos aquest i altres números de l’Esguard en l’enllaç que us proporciono. Us ho recomano com a bon exemple de narrativa adaptada a les tauletes. Si encara no en disposeu, teniu un petit tast en la imatge que acompanya aquest article. Caldrà prestar atenció a aquestes petites pantalles quotidianes i als projectes periodístics amb seny i rauxa que s’hi desenvolupin per a aquests dispositius.

El periodisme “volàtil”, a debat

8 jul.
Presentació del llibre "El periodismo volátil"

D’esquerra a dreta: Aira, Carrillo, Perales y Maymó.

Com podem millorar la informació política perquè interessi a la gent? De quina manera hem de caminar cap a un periodisme que conciliï l’entreteniment i la informació, la crítica i la pluralitat? Els periodistes s’han apropat massa al poder? Preguntes com aquestes es van plantejar dijous passat, 4 de juliol, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on va tenir lloc un debat professional amb motiu de la presentació del meu primer llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa?.

El cap de la secció de política de TV3, Ernest Maymó; la professora de la Universitat de Vic Cristina Perales i el periodista i professor Toni Aira van intervenir en el col·loqui que vaig moderar. S’hi van posar sobre la taula algunes de les qüestions que planteja l’obra, com ara l’espectacularització de la informació política, la tendència a la campanya permanent o l’excessiva dependència del periodisme de declaracions. El debat va ser ben viu i el públic assistent va enriquir-lo amb preguntes i reflexions sobre la necessitat d’un periodisme polític més incisiu, la conveniència de plantar-nos a les rodes de premsa sense preguntes o la participació política que es vehicula a través de les xarxes socials.

Continua llegint

Els dispositius mòbils: noves narratives periodístiques per a noves plataformes

17 juny

Curs al Col·legi de Periodistes sobre com explicar millor al web i als dispositius mòbils: els smartphones i les tauletes

Segons l’anàlisi de Comscore Spain Digital Future in Focus 2013, Espanya lidera l’ús de smartphones a Europa, amb un 66% de penetració. Els dispositius mòbils, aquestes petites màquines que ens acompanyen sempre i a tot arreu, s’estan convertint en plataformes cada vegada més fermes de consum de continguts i en espais cada vegada més apreciats per a la inversió publicitària. Diversos estudis així ho indiquen. Com ara el de Zenith Vigía, que pronostica que mentre la facturació publicitària en mitjans tradicionals caurà aquest any, per contra, en els mòbils creixerà un 9%. O com ara un estudi del Pew Research Center, que indica que el 31% dels nous usuaris de tauletes, passen més temps informant-se i empren més fonts d’informació des que disposen d’aquest dispositiu. En aquesta mateixa línia, The Guardian reconeixia a finals de 2012 que un 30% de les visites al seu web procedien de dispositius mòbils.

Les dades són incontestables i cada vegada dibuixen un horitzó més clar, un camí més ferm cap al consum de notícies des d’aquestes petites màquines. I malgrat tot, els mitjans no semblen donar encara a aquests dispositius la prioritat que mereixen. Encara que molts mitjans han anat desenvolupant aplicacions per a mòbils, l’atenció per les noves narratives encara és escassa. Així, de la mateixa manera que la web va imitar els diaris en els seus inicis, les narratives que molts mitjans proposen per a smartphones i tauletes s’emmirallen encara en el web i no s’ajusten a uns nous espais per als continguts i unes noves maneres de consumir-los.

Continua llegint

Article sobre infoentreteniment a la revista Catalan Journal of Communication

4 juny
El volum 5 del Catalan Journal of Communications and Cultural Studies

El volum 5 del Catalan Journal of Communications and Cultural Studies

Amb la directora del grup de recerca Comress-Incom UAB, Carme Ferré, hem publicat un article al darrer número de la revista Catalan Journal of Communication and Cultural Studies. L’article, que obre el volum 5 de la publicació, porta per títol Infotainment in news reports: The case of the 2010 Catalan elections i explica els resultats d’una recerca sobre els elements de l’infoentreteniment en els mitjans catalans en el període de la campanya electoral del 2010.

Després d’estudiar 240 unitats d’anàlisi, la recerca aporta dades empíriques sobre com l’entreteniment s’hibrida amb la informació en època electoral. L’article aborda com es produeix aquesta comunió tant pel que fa als continguts com a la descripció dels actors polítics, però també estudia la tendència a la personalització, el llenguatge emocional, la cerca de l’impacte i la política explicada com una cursa de cavalls. L’article vol contribuir al debat sobre el model i l’impacte de l’entreteniment en la informació electoral.

L’estudi, que forma part de la investigació de la meva tesi doctoral, s’emmarca en la línia de recerca de Comress-Incom UAB sobre l’espectacularització de la informació política.

Infografia: entre la moda i l’evolució

27 maig
(Reportatge publicat al número 159 de Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes)

El big data i les eines digitals fan que la infografia i la visualització de dades tornin a ser tendència. Diversos professionals reflexionen sobre com han evolucionat fins a l’efervescència actual, un estadi en què també toca repensar-se
Infografia del "Data blog" de The Guardian sobre pobresa i expectativa de vida (Font: The Guardian)

Infografia del “Data blog” de The Guardian sobre pobresa i expectativa de vida (Font: The Guardian)

Són l’últim crit. La infografia i la visualització de dades estan de moda. El big data o la multiplicació exponencial de la informació i la necessitat d’impactar i fer continguts interactius amb què l’usuari pugui jugar creen l’escenari ideal per despertar fascinació per aquestes disciplines. També ho esperona el periodisme de dades. Eduard Martín-Borregón, membre de Data’n’Press, un equip de professionals catalans pioners en el periodisme de dades a Internet, ho defineix com una “disciplina híbrida” que neix per analitzar la gran quantitat de dades que produeix la nostra societat. Els que es dediquen a presentar gràficament històries no li treuen l’ull a aquesta efervescència. Però tenen l’altre posat en el principi bàsic que ha guiat fins ara la seva feina: el més important és informar de forma senzilla.

La majoria de diaris catalans incorporen la infografia als anys 80. Fora de l’àmbit periodístic, però, els mapes i altres recursos similars ja s’havien emprat, com quan a finals del segle XIX, el metge John Snow va representar en un mapa de Londres les morts per còlera i els pous d’aigua, per mostrar visualment la concentració dels traspassos. Els primers gràfics en el periodisme català també van ser mapes. El 1982, El Periódico de Catalunya obre la portada amb un gràfic de Jordi Català sobre la Guerra de les Malvines, un gràfic que va resultar impactant a l’època. “La infografia entra fort en el periodisme amb l’aparició dels Mac”, reflexiona Jaime Serra, director d’infografia i il·lustració de La Vanguardia, qui afegeix que és el temps d’una cultura més visual i en què la tecnologia permet fer gràfics amb rapidesa.

Continua llegint

Final de clases en el Máster en Comunicación Estratégica

17 febr.

Entrada a la clase del Máster en Comunicación Estratégica

Entrada a la clase del Máster en Comunicación Estratégica

El miércoles pasado acabaron las clases de la asignatura Gestión de la comunicación en línea que impartí en el Máster en Comunicación Estratégica en la Universitat Rovira i Virgili. El debate que se ha generado durante todo este tiempo con los alumnos ha sido enriquecedor y ahora espero con curiosidad sus trabajos; todos me han planteado temas interesantes que desarrollarán en las próximas semanas.

En las sesiones del máster hemos podido reflexionar sobre cómo internet está cambiando la comunicación estratégica, una comunicación que en la red debe adaptarse a un entorno marcado por la saturación, la conversación, la inmediatez y la gestión de comunidades. Hemos abordado cómo las organizaciones, las empresas y las instituciones deben planificar, implementar y evaluar estrategias digitales para ser visibles y obtener réditos en internet.

Continúa leyendo