Tag Archives: Col·legi de Periodistes

Comença el curs: tardor de formació al Col·legi

16 set.
El curs de gabinets 2.0 celebra una nova edició aquest octubre.

El curs de gabinets 2.0 celebra una nova edició aquest octubre.

El curs ha començat per a molts, no només per als nens i joves que han tornat a l’escola, l’institut o la universitat, sinó també pera als professionals que decideixen seguir formant-se per estar al dia dels canvis en la seva professió. Un any més, impartiré sessions de formació al Col·legi de Periodistes, cursos adreçats a professionals  que vulguin innovar i introduir-se a les narratives multimèdia per a web i dispositius mòbils. També oferiré cursos sobre com gestionar un gabinet de comunicació 2.0, explicant eines i rutines per als gestors de comunitats virtuals.

La maquinària ja està en marxa i el proper curs serà els dies 13 i 20 d’octubre a Tarragona. Amb la companya Marta Rosés, impartirem el curs “Com gestionar un gabinet de comunicació 2.0: eines i gestió”. La inscripció ja està oberta. Dividit en dues sessions, el curs abordarà com planificar una estratègia de social media, com gestionar comunitats virtuals o la manera en què s’ha de fer front a una crisi que neix i s’amplifica a les xarxes. Serà una formació eminentment pràctica en què es repassaran algunes eines útils per a la feina diària d’un gabinet 2.0.

Continua llegint

Noves narratives: històries de sempre explicades com mai

24 març
Foto de família a la jornada de noves narratives. (Foto: Col·legi de Periodistes)

Foto de família a la jornada de noves narratives. (Foto: Col·legi de Periodistes)

Les històries periodístiques de sempre -interessants, novedoses, colpidores- es poden explicar com mai. Això s’anomena innovació i les noves narratives estan aplicant aquesta filosofia a les webs i també als dispositius mòbils com són les tauletes i els telèfons intel·ligents. Però no tothom aplaudeix que s’avanci a l’hora de trobar maneres d’explicar més interactives, més navegables i multimèdia des de la seva concepció.

El cap de continguts digitals d’El Periódico de Catalunya, Saül Gordillo, va reconèixer que molts professionals veterans consideren que aquestes noves fórmules “no són periodisme”; per a molts, el periodisme és tocar la cel·lulosa i passar pàgines. És curiós que s’assocïi el periodisme a un format, el del paper, quan el paper, la ràdio, la televisió, les webs o les tauletes no són més que embolcalls. El que importa és la història, les històries de sempre. Però per enganxar a l’usuari en temps d’infoxicació, de sobrecàrrega informativa, les hem d’explicar com mai. Les noves narratives ofereixen eines per explicar-les millor i fer-les arribar a més gent, a les persones que prefereixen altres embolcalls. I voler negar-los un lloc no només és una actitud erràtica sinó que reflecteix una immensa por al canvi en un ofici que, per definició, implica transformació i revisió permanent.

Sobre noves narratives i sobre com innovar en el periodisme del futur vam reflexionar el passat dijous, 20 de març, al Col·legi de Periodistes de Catalunya en una taula rodona en què van participar Saül Gordillo; el consultor i analista de dades Víctor Pascual; la CEO d’Acuerdo, un nou mitjà per a tauletes a punt d’estrenar-se, Idoia Sota i l’activista gastronòmic Jordi Àvila, de la revista catalana per a iPad Sentits. Tots quatre van explicar els seus projectes en el camp de les noves narratives, un àmbit en què el New York Times va ser pioner amb Snow Fall i continua sent referència; però en què també s’està treballant amb equips més petits i modestos arrelats al territori. No són els únics que treballen en aquesta línia, també ho fa l’ARA amb especials com el del seu tercer aniversari o el resum de l’any 2013 o El País amb el seu especial sobre els desnonaments, entre d’altres mitjans.

Continua llegint

Pocs i amb presses

16 oct.
 (Reportatge publicat al número 161 de Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes)

Les xarxes socials alimenten les falses notícies, però també es converteixen en eines per contrastar la informació

Alguns errors de verificació als mitjans evidencien com la precarietat i les presses minven la qualitat periodística. En uns temps en què contrastar és més difícil i tanmateix més necessari, les habilitats digitals i la comunitat poden ajudar els periodistes a estirar el fil dels rumors per veure si al final del cabdell, hi ha o no notícia.

“Aquest és l’error central de la història. Crèiem tenir verificada una fotografia que no havíem verificat”. El director d’El País, Javier Moreno, reconeixia així l’error de la capçalera del grup Prisa quan al gener passat va publicar una foto de l’expresident d’Hugo Chávez que va resultar falsa. Si bé ha estat una de les pífies més sonades, n’hi ha hagut d’altres. En 2011, Associated Press va distribuir una imatge del suposat cadàver de Bin Laden que era un muntatge. I un any abans, l’agència EFE va difondre una instantània de nens ferits a Gaza el 2006 com si fos de víctimes saharauís. En tots dos casos i en alguns d’altres, els mitjans van caure en el parany. Tot i que aquest tipus d’errors no són generalitzats, el degoteig de casos alimenta el debat sobre les causes i els antídots, sobre si estem estirant prou bé del fil dels rumors per desfer el garbuix de la informació.

Portada del número 161 de la revista "Capçalera"

Portada del número 161 de la revista “Capçalera”

Per què de vegades no la verifiquem prou? La presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), Llúcia Oliva, i la periodista especialitzada en Internet Sílvia Cobo coincideixen a assenyalar el neguit per la immediatesa, la precarietat de les redaccions i la mercantilització de la informació com algunes causes. “Hi ha qui pensa que la informació és més un producte que un dret de la gent -assegura Oliva-. I no té tanta cura per verificar”. La presidenta del CIC afegeix que els acomiadaments de peridistes -més de 10.000 des del 2008 segons la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (Fape)- està afectant a la qualitat dels continguts periodístics i fan que la informació tingui menys controls abans de ser difosa. De la seva banda, Cobo fa èmfasi en la deixadesa periodística en alguns casos: “Sembla que el periodisme de declaracions ens treu la responsabilitat de verificar”. Lamenta que “l’obsessió pel trànsit” en algunes versions digitals de grans capçaleres estigui provocant que es traspassin “les línies vermelles” de contrastar. I aposta per formar més els periodistes en habilitats digitals.

Continua llegint

Els dispositius mòbils: noves narratives periodístiques per a noves plataformes

17 juny

Curs al Col·legi de Periodistes sobre com explicar millor al web i als dispositius mòbils: els smartphones i les tauletes

Segons l’anàlisi de Comscore Spain Digital Future in Focus 2013, Espanya lidera l’ús de smartphones a Europa, amb un 66% de penetració. Els dispositius mòbils, aquestes petites màquines que ens acompanyen sempre i a tot arreu, s’estan convertint en plataformes cada vegada més fermes de consum de continguts i en espais cada vegada més apreciats per a la inversió publicitària. Diversos estudis així ho indiquen. Com ara el de Zenith Vigía, que pronostica que mentre la facturació publicitària en mitjans tradicionals caurà aquest any, per contra, en els mòbils creixerà un 9%. O com ara un estudi del Pew Research Center, que indica que el 31% dels nous usuaris de tauletes, passen més temps informant-se i empren més fonts d’informació des que disposen d’aquest dispositiu. En aquesta mateixa línia, The Guardian reconeixia a finals de 2012 que un 30% de les visites al seu web procedien de dispositius mòbils.

Les dades són incontestables i cada vegada dibuixen un horitzó més clar, un camí més ferm cap al consum de notícies des d’aquestes petites màquines. I malgrat tot, els mitjans no semblen donar encara a aquests dispositius la prioritat que mereixen. Encara que molts mitjans han anat desenvolupant aplicacions per a mòbils, l’atenció per les noves narratives encara és escassa. Així, de la mateixa manera que la web va imitar els diaris en els seus inicis, les narratives que molts mitjans proposen per a smartphones i tauletes s’emmirallen encara en el web i no s’ajusten a uns nous espais per als continguts i unes noves maneres de consumir-los.

Continua llegint

Amb micròfons i carpetes

1 oct.

Diferents projectes escolars relacionats amb la comunicació acosten els adolescents a la professió periodística 

(Reportatge publicat a “Capçalera”, la revista del Col·legi de Periodistes)
Centenars d’infants i adolescents s’introdueixen en l’ofici de periodista en escoles i instituts catalans, amb projectes propis o amb el paraigües d’algun mitjà. Els petits aprenen a comunicar i comuniquen aprenent llengua, coneixent el món i adquirint habilitats socials.

Paula Esteve i Laia Pau, alumnes de l’IES Illa de Rodes, davant la càmera (Foto: Xavier Serra)

Comença la música. A la pantalla de televisió apareixen unes lletres grans: “Illa TV”. I tot seguit, altres de més menudes: “Insitut Illa de Rodes”. Unes llumetes espurnegen per la pantalla. De cop, la música i les espurnes s’aturen. I veiem en pla mitjà la Laia Pau, alumna d’aquest institut de Roses: “Bona tarda. Benvinguts a un nou programa d’Illa TV”. La Laia, que al juny va acabar 4rt d’ESO, és una dels molts nens i adolescents catalans que aprenen ben d’hora l’ofici de periodista. Se’ls forma a l’escola o l’institut, a través de projectes que els centres impulsen de manera autònoma o amb l’aixopluc d’un mitjà; com a assignatura diferenciada o de manera transversal. L’objectiu és aprendre a comunicar però també comunicar aprenent: a través de l’elaboració de peces informatives, els alumnes aprenen a escriure, a treballar en equip i a entendre i opinar sobre el món que els envolta.

Continua llegint

Un estiu molt didàctic

22 ag.

Ha estat un estiu de docència i descobriments. He aprofitat els mesos que fan de frontera entre el curs esgotat i la tardor que ens espera per ensenyar el que sé als altres, per aprendre coses noves i per escriure molt, però això darrer serà material per a un altre post.

L’estiu didàctic es va encetar al juny, quan vaig impartir el curs “Comunicació política i ciutadana 2.0: eines i usos” al Col·legi de Periodistes de Barcelona, on vam reflexionar sobre el llenguatge, l’ús, els errors i les potencialitats no explotades de Twitter per part dels polítics. El curs també va incloure continguts com ara com explicar històries col·laboratives, com utilitzar eines digitals  per a la visibilització de moviments socials i com funcionen les plataformes de peticions. Vam comentar altres exemples de ciberactivisme. La segona edició del curs es va celebrar al juliol a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona on també es van generar debats interessants. El material de tot plegat es pot consultar en aquesta Linkgrafia.

Continua llegint

Repensant-nos: del periodisme al p@riodisme

14 juny

Vingut des de la Universitat de Colúmbia, David Klatell ens ha donat una pista per repensar-nos: “Apple needs content!”. En una conferència al Caixafòrum, organitzada pel Col·legi de Periodistes i presentada per Josep Cuní, aquest periodista i docent dels EUA ha advertit que la tecnologia necessita continguts i ha pronosticat que les empreses tecnològiques compraran mitjans i potenciaran els continguts periodístics ben aviat. Ara és l’hora dels periodistes! Malgrat la brutal crisi de l’ofici i la crisi econòmica que patim, Klatell ha aportat una visió optimista amb un horitzó a dos o tres anys i ha sigut molt clar: “Els canvis tecnològics i en els negocis necessiten les destreses, l’ètica i molts més valors que separen els periodistes professionals dels periodistes ciutadans”.

Durant la xerrada, Klatell va llençar moltes altres reflexions interessants que es poden recuperar al hashtag #CPCFutur o en aquest Tweetdocperò jo em quedo amb la idea que les empreses tecnològiques absorbiran les empreses de mitjans i que serà en aquest nou escenari on els periodistes farem el que millor sabem fer: continguts narratius i de qualitat. La idea que Apple, Amazon i Yahoo són el futur del periodisme va ser tan impactant com polèmica a la sala. En el camí post-xerrada cap al metro, ho vam comentar amb alguns col·legues. Alguns no ho veien clar, defensaven que sí ja ara Yahoo enllaça notícies, per què les ha de comprar? Val, d’acord. Però no ens quedem en l’avui, pensem més enllà; no ens quedem amb l’expressió literal, pensem en la idea: la tecnologia necessita continguts!

Continua llegint