Tag Archives: periodisme

Periodisme per emportar

30 des.
Una persona consulta l'aplicació de TV3 per a iPad

Una persona consulta l’aplicació de TV3 per a iPad

(Article publicat al número 158 de la revista Capçalera)

Els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils repten els professionals de la informació a trobar noves narratives

Gairebé tots en tenim un. A la butxaca, a la bossa, a la tauleta de nit. Els dispositius mòbils -els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils- ens acompanyen arreu i cada vegada els utilitzem més. Les seves vendes creixen en plena crisi: Apple ha venut en el primer semestre de l’any més iPads que ordinadors i portàtils junts. A més d’eines per comunicar-nos, treballar i divertir-nos, diversos estudis situen els dispositius mòbils com a plataformes clau per a la informació, fins al punt que la BBC assegura que una tercera part dels seus usuaris online provenen dels mòbils i les tauletes.

Hi ha veus que pronostiquen que en tres anys tots els mitjans es pujaran al tren dels continguts per a telèfons intel·ligents i tauletes. Per als més optimistes això representa una escletxa que deixa veure la llum al final del túnel per als periodistes. De què depèn que aquesta escletxa s’acabi obrint o no? En bona part, de trobar un bon model de negoci i una narrativa punyent per aquest periodisme “per emportar”.

Continua llegint

Amb micròfons i carpetes

1 oct.

Diferents projectes escolars relacionats amb la comunicació acosten els adolescents a la professió periodística 

(Reportatge publicat a “Capçalera”, la revista del Col·legi de Periodistes)
Centenars d’infants i adolescents s’introdueixen en l’ofici de periodista en escoles i instituts catalans, amb projectes propis o amb el paraigües d’algun mitjà. Els petits aprenen a comunicar i comuniquen aprenent llengua, coneixent el món i adquirint habilitats socials.

Paula Esteve i Laia Pau, alumnes de l’IES Illa de Rodes, davant la càmera (Foto: Xavier Serra)

Comença la música. A la pantalla de televisió apareixen unes lletres grans: “Illa TV”. I tot seguit, altres de més menudes: “Insitut Illa de Rodes”. Unes llumetes espurnegen per la pantalla. De cop, la música i les espurnes s’aturen. I veiem en pla mitjà la Laia Pau, alumna d’aquest institut de Roses: “Bona tarda. Benvinguts a un nou programa d’Illa TV”. La Laia, que al juny va acabar 4rt d’ESO, és una dels molts nens i adolescents catalans que aprenen ben d’hora l’ofici de periodista. Se’ls forma a l’escola o l’institut, a través de projectes que els centres impulsen de manera autònoma o amb l’aixopluc d’un mitjà; com a assignatura diferenciada o de manera transversal. L’objectiu és aprendre a comunicar però també comunicar aprenent: a través de l’elaboració de peces informatives, els alumnes aprenen a escriure, a treballar en equip i a entendre i opinar sobre el món que els envolta.

Continua llegint

Twitter i altres xarxes: de cools a caòtiques?

12 set.

L’evolució i els darrers canvis en les xarxes socials ens han descol·locat i hem de resituar-nos. Twitter i altres plataformes similars s’han fet massa grans, ens han desbordat i necessitem més filtres que vinguin a salvar-nos. Abans trobàvem coses interessants, ara ens perdem; abans conversàvem més, ara ens tallem; abans no hi havia tuits promoguts pels quals ara ens irritem. El veterà periodista Mathew Ingram analitza alguns d’aquests inconvenients en un brillant article sobre la relació amor-odi que confessa tenir amb Twitter, una reflexió amb què molts ens podem identificar. Explica que el fascina la informació en temps real i la diversitat temàtica però també lamenta la seva addicció a una xarxa on hi ha cada vegada més soroll, menys llibertat i menys conversa.

Els canvis que estan moldejant les xarxes socials comporten el risc que deixen de ser llamineres per esdevenir caòtiques i que per tant les rebutgem pel seu soroll i el seu excés. Però és aquí on hem de fer valdre la part amorosa d’aquesta relació dual, gestionar l’abundància amb filtres més espessos i resituar les xarxes en allò que ens va fascinar: les històries, la conversa, la seva facilitat i el seu esperit obert. Les demandes de SOS han inspirat ja algunes passes per posar portes al caos.

Continua llegint

Un estiu molt didàctic

22 ag.

Ha estat un estiu de docència i descobriments. He aprofitat els mesos que fan de frontera entre el curs esgotat i la tardor que ens espera per ensenyar el que sé als altres, per aprendre coses noves i per escriure molt, però això darrer serà material per a un altre post.

L’estiu didàctic es va encetar al juny, quan vaig impartir el curs “Comunicació política i ciutadana 2.0: eines i usos” al Col·legi de Periodistes de Barcelona, on vam reflexionar sobre el llenguatge, l’ús, els errors i les potencialitats no explotades de Twitter per part dels polítics. El curs també va incloure continguts com ara com explicar històries col·laboratives, com utilitzar eines digitals  per a la visibilització de moviments socials i com funcionen les plataformes de peticions. Vam comentar altres exemples de ciberactivisme. La segona edició del curs es va celebrar al juliol a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona on també es van generar debats interessants. El material de tot plegat es pot consultar en aquesta Linkgrafia.

Continua llegint

Agenda resetting i ciberfiscalització de la política

2 ag.

Tot i el parèntesi puntual de l’estiu en què els nostres murs de Facebook s’omplen d’aigües cristal·lines i cossos voluptuosos en biquini, podem constatar sense ambivalències que les xarxes socials estan virant de l’evasió a la denúncia, de l’exhibicionisme egòlatra al debat col·lectiu i de la passivitat individualista a l’activisme empàtic.

Ens trobem davant un procés que si bé no progressa de forma linial, sí ho fa de manera irreversible. Ens trobem davant un procés que està regirant la manera en què es fixen els temes i els relats que influeixen l’opinió pública. I en una època en què la política està més meticulosament i més freqüentment escrutada –com descriu Antoni Gutiérrez Rubí al seu darrer llibre La política vigilada-. I aquesta vigilància ja no l’exerceixen principalment els mitjans ni l’oposició política sinó sobretot els ciutadans. Són els ciutadans els que estan començant a omplir els buits que altres han deixat, els que s’estan ocupant dels forats negres del sistema.

Continua llegint

Periodisme de dades: tornant allà on tot va començar

11 jul.

“Les dades són riquesa i obrir les dades és compartir la riquesa amb tota la societat”. Són paraules inspiradores que vam poder sentir divendres passat al Citilab per boca de l’expert en dades obertes i node de The Project Marc Garriga. En una jornada d’exposicions brillants en què es van donar a conèixer projectes ben pensats i liderats, Garriga va explicar on som i on hem d’anar per gestionar i compartir millor les dades, és a dir, la riquesa. La pregunta és: volem tots realment una riquesa compartida? No respongueu, anem a la dada.

El cert és que algunes administracions han engegat projectes valuosos per compartir la informació pública. Ho han fet amb la mirada posada en el web pioner i referent de l’administració Obama data.gov. Però també hi ha administracions que es resisteixen i d’altres que comparteixen la informació pública més aviat com un gest de modernor que per militància convençuda.

Continua llegint

SOS: rescatem la llengua i les fonts

20 juny

Des de fa una setmana i quatre dies vivim en un país que, en termes oficials, “ha declarat la seva intenció de sol·licitar finançament europeu per recapitzalitzar els bancs”. La premsa internacional descriu aquesta realitat com “rescat” i els mitjans del nostre entorn, en un mal entès exercici d’equidistància, es limiten a dir que l’executiu de Rajoy demana una “línia de crèdit” que els mitjans estrangers anomenen “rescat”. Aquest ventall de possibilitats no és un exercici de sinònims sinó més aviat una mostra de com l’instrument més útil per comunicar-nos pot impedir que ens entenguem.

En un article magistral, la revista Time intentava explicar perquè Rajoy es resisteix a pronunciar la paraula “rescat”: perquè va negar fins a la sacietat aquest futur, perquè no vol comparacions amb Grècia, Irlanda i Portugal i perquè intenta avortar qualsevol sospita que acabarà com els governants dels països rescatats, és a dir, fora del poder. El cert és que les circumstàncies no eviten la realitat i que en descriure una hipoteca com un premi de loteria, Rajoy ha inaugurat els paraeufemismes, sí, aquells termes que van més enllà d’endolcir la realitat i intenten crear-ne una de nova, meravellosa, inexistent.

Continua llegint

Repensant-nos: del periodisme al p@riodisme

14 juny

Vingut des de la Universitat de Colúmbia, David Klatell ens ha donat una pista per repensar-nos: “Apple needs content!”. En una conferència al Caixafòrum, organitzada pel Col·legi de Periodistes i presentada per Josep Cuní, aquest periodista i docent dels EUA ha advertit que la tecnologia necessita continguts i ha pronosticat que les empreses tecnològiques compraran mitjans i potenciaran els continguts periodístics ben aviat. Ara és l’hora dels periodistes! Malgrat la brutal crisi de l’ofici i la crisi econòmica que patim, Klatell ha aportat una visió optimista amb un horitzó a dos o tres anys i ha sigut molt clar: “Els canvis tecnològics i en els negocis necessiten les destreses, l’ètica i molts més valors que separen els periodistes professionals dels periodistes ciutadans”.

Durant la xerrada, Klatell va llençar moltes altres reflexions interessants que es poden recuperar al hashtag #CPCFutur o en aquest Tweetdocperò jo em quedo amb la idea que les empreses tecnològiques absorbiran les empreses de mitjans i que serà en aquest nou escenari on els periodistes farem el que millor sabem fer: continguts narratius i de qualitat. La idea que Apple, Amazon i Yahoo són el futur del periodisme va ser tan impactant com polèmica a la sala. En el camí post-xerrada cap al metro, ho vam comentar amb alguns col·legues. Alguns no ho veien clar, defensaven que sí ja ara Yahoo enllaça notícies, per què les ha de comprar? Val, d’acord. Però no ens quedem en l’avui, pensem més enllà; no ens quedem amb l’expressió literal, pensem en la idea: la tecnologia necessita continguts!

Continua llegint

El periodisme no és per a mediocres, o sí?

18 maig

“La qüestió no és ser ètic o no ser ètic, sinó humanitzar-nos o deshumanitzar-nos”. La sentència, clara, directa, colpidora, és del veterà periodista colombià i expert en ètica periodística Javier Darío Restrepo. Dimecres va pronunciar a Barcelona la conferència “Senyals d’identitat de l’ètica”, una xerrada organitzada pel Col·legi de Periodistes. En la seva intervenció, sàvia i gratificant, Restrepo va encadenar sentències com aquesta amb què es va aproximar a l’ètica i ens va convidar a reflexionar sobre nosaltres i sobre la nostra professió. Els seus pensaments, les seves reflexions, alhora serenes i punxants, van eixamplar molts dels interrogants que des de fa temps em ronden pel cap sobre el futur de la nostra professió.

Restrepo afirma que “l’ètica emana de l’interior de les persones, del propi instint”. I jo em pregunto: els periodistes, ens escoltem prou? Seguim prou el nostre instint? O en ocasions ens adapten a contracor a allò que no ens agrada, a allò a què ens veiem abocats, a allò que ens imposen una vegada i la segona assimilem, a allò que ens entestem en anomenar “rutines” per calmar el nostre desassosec?

Continua llegint

Informa’m i deixa’m en pau

3 abr.

“Informa’m i deixa’m en pau” és el que vaig pensar quan vaig veure dijous passat, el dia de la vaga general, la portada de “La Razón” que, sempre a punt per desplegar una bandera espanyola de fons, titulava: “Trabaja por España”. És el que vaig pensar llavors i en tantes altres ocasions en què anar al quiosc m’ha provocat una barreja de mandra i indignació. El dia de les eleccions generals o el posterior a la conferència de pau en Sant Sebastià van ser dos casos més.

Els mitjans de comunicació, encomanats sanament a informar, formar i entretenir, es dediquen ara a adoctrinar-nos i a assenyalar-nos el que hem de fer en un insult continuat i superlatiu a la intel·ligència humana i a la llibertat que se li suposa. I hem consentit i ens estem resignant a aquest tipus de premsa. I no n’hi ha prou amb convertir-la en trending topic per humiliar-la i aturar-la. Perquè el problema ara és que durant massa temps no ens hem escandalitzat per aquests atacs a la democràcia des del quart poder i des de la paraula.

Continua llegint