Ressenya: Herramientas digitales para periodistas

Portada del llibre d’Ana I.Bernal

La periodista i investigadora acadèmica Ana Isabel Bernal conjuga a la seva obra, Herramientas digitales para periodistas (editorial UOC), la claredat i l’afany pràctic d’un manual amb la rigorositat i l’exhaustivitat de la investigació científica. L’obra aporta un ampli ventall de recursos per a tots els estadis del treball en el periodisme digital: la investigació, la producció, l’organització personal i en equip de les tasques, l’edició de textos, vídeos i imatges i, també, la difusió de les peces i la interactivitat amb el públic.

Periodista amb una llarga trajectòria i investigadora amb experiència, Bernal s’aparta de la tecnofòbia que caracteritza alguns professionals i proposa una visió conscient, reposada i crítica de la tecnologia. A la seva introducció, defineix molt encertadament la tecnologia com una “aliada del periodisme rigorós”. Les eines digitals, doncs, tal com les exposa Bernal, no són més que una manera d’explicar millor, de ser creatius, de cuidar no només el fons sinó també la forma dels nostres treballs periodístics; una forma que al cap i a la fi, esdevé contingut sedimentat. El periodisme, doncs, no pot quedar-se al marge de la tecnologia i ha d’incorporar-la amb criteri i serenitat, sense por. I a això contribueix Bernal amb aquesta obra.

El llibre està escrit pensant en un ampli espectre de lectors. Tant els més inexperts en el periodisme digital com aquells que tenen ja un cert nivell de coneixements trobaran en aquestes pàgines idees, eines i processos per aplicar en l’exercici de la seva professió. És un llibre per llegir al costat de l’ordinador i experimentar al mateix temps les eines que enumera. L’obra s’estructura en tres parts. A la primera, “Poner en orden las ideas”, l’autora posa les bases del llibre i de la seva visió del periodisme digital, es dedica a refutar alguns mites sobre la tecnologia –que és difícil, reservada per a freaks o que no és feina periodística- a la vegada que recopila un breu vocabulari per a situar tots aquells que no estan familiaritzats amb allò digital.

Dues dècades de periodisme digital a Catalunya

L’any 1995, alguns mitjans de comunicació catalans van començar a experimentar amb aquell invent revolucionari de Tim Berners-Lee, la world wide web. Des de llavors, han passat ja dues dècades, 20 anys en què el periodisme i les redaccions han viscut una transformació profunda. La web 2.0, les xarxes socials, els dispositius mòbils, l’analítica web, el posicionament… Són conceptes que han impactat en la manera en què expliquem històries; sense perdre de vista que allò crucial és explicar històries que importen.

Amb motiu d’aquest aniversari, he recollit reflexions de pioners i acadèmics sobre el que ha passat en aquests vint anys, el que s’hauria pogut fer millor i els reptes que encara ens queden. Les narratives, les reticències de les redaccions, la interactivitat o el model de negoci s’inclouen entre els temes que aborda el reportatge “Dues dècades al web“, publicat al número 168 de la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes.

El reportatge compta amb el testimoni de diversos pioners en el periodisme a internet. Vicent Partal, director de Vilaweb, explica que els inicis van consistir en experimentar.

El reportatge s’ha publicat al número 168 de la revista Capçalera.