El big data i les eines digitals fan que la infografia i la visualització de dades tornin a ser tendència. Diversos professionals reflexionen sobre com han evolucionat fins a l’efervescència actual, un estadi en què també toca repensar-se
Infografia del “Data blog” de The Guardian sobre pobresa i expectativa de vida (Font: The Guardian)
Són l’últim crit. La infografia i la visualització de dades estan de moda. El big data o la multiplicació exponencial de la informació i la necessitat d’impactar i fer continguts interactius amb què l’usuari pugui jugar creen l’escenari ideal per despertar fascinació per aquestes disciplines. També ho esperona el periodisme de dades. Eduard Martín-Borregón, membre de Data’n’Press, un equip de professionals catalans pioners en el periodisme de dades a Internet, ho defineix com una “disciplina híbrida” que neix per analitzar la gran quantitat de dades que produeix la nostra societat. Els que es dediquen a presentar gràficament històries no li treuen l’ull a aquesta efervescència. Però tenen l’altre posat en el principi bàsic que ha guiat fins ara la seva feina: el més important és informar de forma senzilla.
La majoria de diaris catalans incorporen la infografia als anys 80. Fora de l’àmbit periodístic, però, els mapes i altres recursos similars ja s’havien emprat, com quan a finals del segle XIX, el metge John Snow va representar en un mapa de Londres les morts per còlera i els pous d’aigua, per mostrar visualment la concentració dels traspassos. Els primers gràfics en el periodisme català també van ser mapes. El 1982, El Periódico de Catalunya obre la portada amb un gràfic de Jordi Català sobre la Guerra de les Malvines, un gràfic que va resultar impactant a l’època. “La infografia entra fort en el periodisme amb l’aparició dels Mac”, reflexiona Jaime Serra, director d’infografia i il·lustració de La Vanguardia, qui afegeix que és el temps d’una cultura més visual i en què la tecnologia permet fer gràfics amb rapidesa.
Nereida Carrillo 