Tag Archives: Capçalera

Reportatge sobre nínxols digitals a “Capçalera”

23 febr.

L’entorn en línia actual ofereix noves oportunitats per als periodistes. Una amalgama de formats com els llibres digitals, els blogs especialitzats, les noves narratives o els projectes transmèdia proporcionen als professionals de l’ofici diferents nínxols per explicar històries. Al número 166 de la revista Capçalera, editada pel Col·legi de Periodistes, compilo algunes experiències. El periodista Marc Serena explica el seu projecte “Microcatalunya“, Angelo Attanasio narra com planteja reportatges multimèdia, descobrim com Jordi Pérez Colomé es converteix en autofreelance amb llibres digitals i un blog especialitzat que ara es troba sota el paraigua de Yahoo i Fernando García Mongay ens acosta la història d’eCicero, una editorial de reportatges periodístics digitals en format llarg. Els nínxols digitals no sempre arriben a constituir un negoci lucratiu, però sovint es converteixen en un revulsiu per a la carrera dels seus autors.

Podeu llegir la peça fent clic a la imatge que apareix a sota o bé en aquest enllaç al reportatge a la web del Col·legi de Periodistes.

El reportatge s'ha publicat al número 166 de Capçalera.

El reportatge s’ha publicat al número 166 de Capçalera.


Anuncis

Reportatge sobre l’evolució de les xarxes a “Capçalera”

23 oct.

En el bienni 2009-2010 van ser molts els mitjans, les empreses i les organitzacions que van pujar al tren de les xarxes socials obrint comptes a Twitter i a Facebook. Des d’aquella etapa inicial, les xarxes han canviat molt: s’han diversificat i s’han sofisticat. I la comunicació que es fa a través d’aquests canals també ha evolucionat. El caos i el desconeixement inicial han mutat en estratègia, el contingut replicat ha estat personalitzat i s’ha passat de voler captar usuaris a pes a anhelar seguidors compromesos.

Al número 165 de la revista Capçalera, editada pel Col·legi de Periodistes, analitzo aquestes i altres transformacions que han viscut les xarxes. El reportatge compta amb les aportacions de professionals com ara Carlota Martí, del departament de premsa de la Comissió Europea a Barcelona, Juan Antonio Hidalgo, de l’equip de comunicació del Banc Sabadell i Sergi Xaudiera, estrateg de xarxes socials a la Generalitat de Catalunya. La peça es pot llegir fent clic a la imatge que apareix a sota o bé en aquest enllaç a la web del Col·legi de Periodistes.

El reportatge analitza l'evolució de les xarxes socials.

El reportatge analitza l’evolució de les xarxes socials.

Reportatge sobre crisis de comunicació 2.0 “Capçalera”

10 jul.

Els comentaris negatius a webs, xarxes socials i fòrums poden desembocar en una crisi de comunicació 2.0. Ho analitzo en el darrer reportatge que he escrit per a la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes. La peça, amb el títol “Piulades hostils”, analitza, a través de casos diversos i amb l’opinió de diferents professionals, què és una crisi de comunicació 2.0, com es pot prevenir i gestionar i com el suport de la comunitat pot ajudar a revertir la mala imatge causada a l’empresa o institució. Són crisis que, a la vegada que es propaguen amb més celeritat, resulten també més efervescents.

La peça es pot llegir al número 164 de la revista, corresponent al mes de juny del 2014. El text compta amb les contribucions de professionals com ara el consultor estratègic de comunicació en línia Francesc Grau, la consultora de comunicació corporativa i digital Cristina Aced i la periodista Noèlia València, que actualment treballa a la Cambra de Comerç de Barcelona. Podeu llegir el reportatge fent clic sobre aquesta imatge.

El reportatge tracta sobre com gestionar les crisis de comunicació a la xarxa.

El reportatge tracta sobre com gestionar les crisis de comunicació a la xarxa.

Reportatges sobre analítica web a la revista “Capçalera”

14 febr.

La revista Capçalera del Col·legi de Periodistes va dedicar el dossier del seu darrer número, de desembre de 2013, a l‘analítica web. Amb diversos reportatges, el dossier intenta explicar aquest fenomen que serveix per conèixer, satisfer i anticipar-se als usuaris gràcies a tota la informació que es desprèn de la seva navegació. He contribuït al dossier amb dos reportatges.

El primer reportatge que he fet sobre analítica web, amb el títol “La força de les dades” i que es pot llegir a partir de la pàgina 36, fa una introducció als conceptes i al funcionament de l’analítica web. La segona peça, “Què voleu de nosaltres?” es pot llegir a partir de la pàgina 46 i fa un retrat de com els mitjans catalans i espanyols empren les eines de l’analítica web tant en la seva feina diària com per a les estratègies del negoci a mig i llarg termini.

Portada del número 162 de la revista "Capçalera".

Portada del número 162 de la revista “Capçalera”

Pocs i amb presses

16 oct.
 (Reportatge publicat al número 161 de Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes)

Les xarxes socials alimenten les falses notícies, però també es converteixen en eines per contrastar la informació

Alguns errors de verificació als mitjans evidencien com la precarietat i les presses minven la qualitat periodística. En uns temps en què contrastar és més difícil i tanmateix més necessari, les habilitats digitals i la comunitat poden ajudar els periodistes a estirar el fil dels rumors per veure si al final del cabdell, hi ha o no notícia.

“Aquest és l’error central de la història. Crèiem tenir verificada una fotografia que no havíem verificat”. El director d’El País, Javier Moreno, reconeixia així l’error de la capçalera del grup Prisa quan al gener passat va publicar una foto de l’expresident d’Hugo Chávez que va resultar falsa. Si bé ha estat una de les pífies més sonades, n’hi ha hagut d’altres. En 2011, Associated Press va distribuir una imatge del suposat cadàver de Bin Laden que era un muntatge. I un any abans, l’agència EFE va difondre una instantània de nens ferits a Gaza el 2006 com si fos de víctimes saharauís. En tots dos casos i en alguns d’altres, els mitjans van caure en el parany. Tot i que aquest tipus d’errors no són generalitzats, el degoteig de casos alimenta el debat sobre les causes i els antídots, sobre si estem estirant prou bé del fil dels rumors per desfer el garbuix de la informació.

Portada del número 161 de la revista "Capçalera"

Portada del número 161 de la revista “Capçalera”

Per què de vegades no la verifiquem prou? La presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), Llúcia Oliva, i la periodista especialitzada en Internet Sílvia Cobo coincideixen a assenyalar el neguit per la immediatesa, la precarietat de les redaccions i la mercantilització de la informació com algunes causes. “Hi ha qui pensa que la informació és més un producte que un dret de la gent -assegura Oliva-. I no té tanta cura per verificar”. La presidenta del CIC afegeix que els acomiadaments de peridistes -més de 10.000 des del 2008 segons la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (Fape)- està afectant a la qualitat dels continguts periodístics i fan que la informació tingui menys controls abans de ser difosa. De la seva banda, Cobo fa èmfasi en la deixadesa periodística en alguns casos: “Sembla que el periodisme de declaracions ens treu la responsabilitat de verificar”. Lamenta que “l’obsessió pel trànsit” en algunes versions digitals de grans capçaleres estigui provocant que es traspassin “les línies vermelles” de contrastar. I aposta per formar més els periodistes en habilitats digitals.

Continua llegint