De presumptes innocents a culpables preventius?

Ara fa gairebé una setmana, la conselleria d’Interior va aixecar una polseguera que encara continua en publicar en un web fotografies de 68 suposats delinqüents urbans que haurien provocat aldarulls a Barcelona en la jornada de vaga general del 29-M. Les crítiques de fons a la iniciativa van eclipsar la rellevància de la data en què el web va començar a ser operatiu: gairebé un mes després de la vaga, una setmana abans del Primer de Maig i tres dies abans que els Mossos d’Esquadra estrenessin compte a Twitter oferint-se a relacionar-se amb la ciutadania per internet per tot allò que necessitin i no només pels violents de la vaga general.

Les crítiques a la iniciativa han estat tan vehements com la defensa que n’ha fet el departament d’Interior. I les xarxes socials s’hi han revoltat amb una barreja d’indignació i humor àcid amb etiquetes com ara #lallistadePuig. L’Associació Professional de la Magistratura, Jutges per a la Democràcia i el Col·legi d’Advocats de Barcelona han mostrat els seus dubtes i la seva preocupació perquè consideren que atempta contra drets fonamentals. El Síndic de Greuges investiga la legalitat i l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ha instat els ciutadans a que no cooperin amb una mesura que veu inadmissible en una societat democràtica. La fiscalia també s’ha queixat perquè s’incloïa la imatge d’un menor que, finalment, Interior ha retirat del web a petició dels progenitors.

Xerrada sobre eines per a la recerca a la UAB

Convidada per la doctora Carme Ferré, docent a la UAB i directora del grup Comress, aquest dijous vaig fer una xerrada a la universitat sobre eines per a la recerca acadèmica. El públic era un grup d’alumnes de tercer de Periodisme que cursen una assignatura sobre eines metodològiques i que, cada setmana, a banda de l’aprenentatge teòric, descobreixen de primera mà un cas pràctic, un cas d’aplicació de les eines metodològiques a una investigació real, ja sigui acadèmica, demoscòpica, històrica, per a un reportatge social…

De nous pobres i perduts a nous implicats: blogs, webs i xarxes reactiven la consciència ciutadana

(Article publicat al 324.cat)

“Internet permet sumar totes les veus individuals per fer-ne una de col·lectiva“. Qui parla és Èric Lluent, un periodista i fotògraf català que es va convertir en un dels dos promotors del blog Els Nous Pobres. El blog aplega i difon històries de persones a qui la crisi ha abocat a una situació precària. Com l’Èric, el Benja Villegas, dissenyador gràfic i músic, també vol recollir la veu d’una generació que es coneix com a generació perduda i que inclou els nascuts entre finals dels 70 i principis dels 80. Ho fa amb l’ajut del seu grup de música i de tots aquells que vulguin col·laborar en un disc que volen tirar endavant gràcies al micromecenatge. Explica així la seva intenció: “Estem preparats, som exigents i potser molestem. Hem decidit fer alguna cosa per deixar constància que existim”.

Com les iniciatives de l’Èric i el Benja, moltes altres a internet volen retratar una generació marcada per la crisi, convidar a la sensibilització i a la reflexió i despertar i reactivar l’acció d’una ciutadania crítica. De la mateixa manera que hi ha nous pobres i perduts, hi ha també nous implicats que vertebren el seu compromís també a través de blogs, webs i xarxes socials.

Exhibicionisme a Twitter i altres vicis

Tot i que sovint es manté al marge dels grans estudis sobre el comportament humà, una mirada pacient i escrupolosa als missatges de Twitter resultaria molt reveladora per a estudis sociològics, psicològics, d’usos del temps i, fins i tot, d’ortografia. La cadència constant de missatges de 140 caràcters d’aquesta xarxa de microblòguing ens aporta, un reflex -incomplet però valuós- de nosaltres, de la nostra societat, del nostre temps.

En funció del criteri que ens fixem, trobarem molts tipus de tuitaires. Així, si prenen com a base amb quina freqüència tuitegen, trobarem tuitaires assidus, inconstants, esporàdics i verborreics. Personalment, els que més m’atabalen són aquests últims, que entenc com una mena d’spam evolucionat en una identitat digital que assalta constantment el teu time line.

Informa’m i deixa’m en pau

“Informa’m i deixa’m en pau” és el que vaig pensar quan vaig veure dijous passat, el dia de la vaga general, la portada de “La Razón” que, sempre a punt per desplegar una bandera espanyola de fons, titulava: “Trabaja por España”. És el que vaig pensar llavors i en tantes altres ocasions en què anar al quiosc m’ha provocat una barreja de mandra i indignació. El dia de les eleccions generals o el posterior a la conferència de pau en Sant Sebastià van ser dos casos més.

Els mitjans de comunicació, encomanats sanament a informar, formar i entretenir, es dediquen ara a adoctrinar-nos i a assenyalar-nos el que hem de fer en un insult continuat i superlatiu a la intel·ligència humana i a la llibertat que se li suposa. I hem consentit i ens estem resignant a aquest tipus de premsa. I no n’hi ha prou amb convertir-la en trending topic per humiliar-la i aturar-la. Perquè el problema ara és que durant massa temps no ens hem escandalitzat per aquests atacs a la democràcia des del quart poder i des de la paraula.