Tot a punt per a un curs de la LVP a Barcelona.
Entre els mesos de març i maig, vaig impartir uns tallers sobre marca personal i com comunicar a les xarxes socials per als integrants dels diferents equips de la Liga de Videojuegos Profesional. Avui dia, eines com Instagram, Twitter o Facebook s’han convertit en un canal de comunicació imprescindible per als esportistes i una via per aconseguir un vincle més ferm i durador amb els seus seguidors i admiradors. La majoria d’ells alimenten comptes amb milers o milions seguidors a diverses xarxes socials.
Per a un esportista, com per a molts altres professionals, no n’hi ha prou amb ser a les xarxes. Cal comunicar-se, remarcar allò que ens fa únics. I cal fer-ho amb una estratègia ben definida, amb coherència, creativitat i constància. Només així podrem tenir èxit i seduir un usuari, un ciutadà, que rep una quantitat d’impactes abrumadora cada dia.
Un moment del curs amb l’equip ASUS ROG ARMY. (Font: LVP)
Els tallers van ser molt dinàmics, vam debatre sobre com crear una marca personal, com relacionar-se amb la comunitat, com rebaixar la tensió si es produeix o com poden conviure en un mateix compte de xarxes socials l’aspecte professional i personal. Vam reflexionar sobre la qualitat dels seguidors que s’aconsegueixen provocant i sobre altres qüestions que resulten polèmiques. Un plaer.
En uns dies caniculars d’agost, on la política espanyola -amb Rajoy “amenaçant” de convocar terceres eleccions pel dia de Nadal- sembla la pel·lícula d’El día de la marmota, és pertinent preguntar-nos quin impacte tenen internet i les xarxes socials en les urnes. Condicionen el vot? Ens empenyen a la participació? Enriqueixen el nostre punt de vista amb opinions divergents o són el que s’ha anomenat una “càmera d’eco”, on la comunitat de seguidors simplement fa ressonar les nostres idees? Al número de juny de la 
Nereida Carrillo 