En un conte excels, Gay Talese descriu Nova York com una ciutat de coses inadvertides. No he estat mai a Nova York, però si hagués de descriure amb una fórmula similar una ciutat que conec bé com Barcelona, ho tindria molt clar: Barcelona és la ciutat de les coses sobrelluitades.
Allò fàcil esdevé complicat i allò complicat encara és una mica més difícil a Barcelona, capital de Cataluya, un país que homenatja en la seva festa nacional l’esperit de resistència dels derrotats l’11 de setembre del 1714; un poble que l’endemà d’aquesta caiguda històrica reprenia la seva vida quotidiana. A Barcelona, a Catalunya, massa vegades és el dia després. L’endemà d’un sotrac, d’una batalla mig perduda, mig apagada. A Barcelona, a Catalunya, individualment i col·lectiva, personalment i com a poble, la història és un encadenat d’endemans. De dies que s’aixequen amb una esperança imperible que brolla i ens fa avançar; de dies que s’aixequen amb un dolor renovat que s’amaga però roman com el sotabosc.
Nereida Carrillo 