Article a la revista Esguard sobre dispositius mòbils

Imatge de l’article sobre periodisme a dispositius mòbils publicat a la revista Esguard.

“Si desterrem de l’armari les samarretes que han encongit, què ens fa pensar que els usuaris no faran el mateix amb els continguts periodístics que hem encongit per als telèfons intel·ligents i les tauletes?”. Així comença l’article que aquest dimecres, 31 de juliol, he publicat com a columnista convidada a la revista Esguard, una revista catalana nadiua per a iPad, setmanal i gratuïta, que va nèixer l’11 de setembre i que s’ha consolidat número rere número. L’article aborda com aprofitar millor les possibilitats dels dispositius mòbils i com adaptar les nostres històries periodístiques a aquestes pantalles.

Si teniu iPad podeu descarregar-vos aquest i altres números de l’Esguard en l’enllaç que us proporciono. Us ho recomano com a bon exemple de narrativa adaptada a les tauletes. Si encara no en disposeu, teniu un petit tast en la imatge que acompanya aquest article. Caldrà prestar atenció a aquestes petites pantalles quotidianes i als projectes periodístics amb seny i rauxa que s’hi desenvolupin per a aquests dispositius.

El periodisme “volàtil”, a debat

D’esquerra a dreta: Aira, Carrillo, Perales y Maymó.

Com podem millorar la informació política perquè interessi a la gent? De quina manera hem de caminar cap a un periodisme que conciliï l’entreteniment i la informació, la crítica i la pluralitat? Els periodistes s’han apropat massa al poder? Preguntes com aquestes es van plantejar dijous passat, 4 de juliol, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on va tenir lloc un debat professional amb motiu de la presentació del meu primer llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa?.

El cap de la secció de política de TV3, Ernest Maymó; la professora de la Universitat de Vic Cristina Perales i el periodista i professor Toni Aira van intervenir en el col·loqui que vaig moderar. S’hi van posar sobre la taula algunes de les qüestions que planteja l’obra, com ara l’espectacularització de la informació política, la tendència a la campanya permanent o l’excessiva dependència del periodisme de declaracions. El debat va ser ben viu i el públic assistent va enriquir-lo amb preguntes i reflexions sobre la necessitat d’un periodisme polític més incisiu, la conveniència de plantar-nos a les rodes de premsa sense preguntes o la participació política que es vehicula a través de les xarxes socials.