Article a la revista Esguard sobre dispositius mòbils

Imatge de l’article sobre periodisme a dispositius mòbils publicat a la revista Esguard.

“Si desterrem de l’armari les samarretes que han encongit, què ens fa pensar que els usuaris no faran el mateix amb els continguts periodístics que hem encongit per als telèfons intel·ligents i les tauletes?”. Així comença l’article que aquest dimecres, 31 de juliol, he publicat com a columnista convidada a la revista Esguard, una revista catalana nadiua per a iPad, setmanal i gratuïta, que va nèixer l’11 de setembre i que s’ha consolidat número rere número. L’article aborda com aprofitar millor les possibilitats dels dispositius mòbils i com adaptar les nostres històries periodístiques a aquestes pantalles.

Si teniu iPad podeu descarregar-vos aquest i altres números de l’Esguard en l’enllaç que us proporciono. Us ho recomano com a bon exemple de narrativa adaptada a les tauletes. Si encara no en disposeu, teniu un petit tast en la imatge que acompanya aquest article. Caldrà prestar atenció a aquestes petites pantalles quotidianes i als projectes periodístics amb seny i rauxa que s’hi desenvolupin per a aquests dispositius.

Els dispositius mòbils: noves narratives periodístiques per a noves plataformes

Curs al Col·legi de Periodistes sobre com explicar millor al web i als dispositius mòbils: els smartphones i les tauletes

Segons l’anàlisi de Comscore “Spain Digital Future in Focus 2013“, Espanya lidera l’ús de smartphones a Europa, amb un 66% de penetració. Els dispositius mòbils, aquestes petites màquines que ens acompanyen sempre i a tot arreu, s’estan convertint en plataformes cada vegada més fermes de consum de continguts i en espais cada vegada més apreciats per a la inversió publicitària. Diversos estudis així ho indiquen. Com ara el de Zenith Vigía, que pronostica que mentre la facturació publicitària en mitjans tradicionals caurà aquest any, per contra, en els mòbils creixerà un 9%. O com ara un estudi del Pew Research Center, que indica que el 31% dels nous usuaris de tauletes, passen més temps informant-se i empren més fonts d’informació des que disposen d’aquest dispositiu. En aquesta mateixa línia, The Guardian reconeixia a finals de 2012 que un 30% de les visites al seu web procedien de dispositius mòbils.

Les dades són incontestables i cada vegada dibuixen un horitzó més clar, un camí més ferm cap al consum de notícies des d’aquestes petites màquines. I malgrat tot, els mitjans no semblen donar encara a aquests dispositius la prioritat que mereixen. Encara que molts mitjans han anat desenvolupant aplicacions per a mòbils, l’atenció per les noves narratives encara és escassa. Així, de la mateixa manera que la web va imitar els diaris en els seus inicis, les narratives que molts mitjans proposen per a smartphones i tauletes s’emmirallen encara en el web i no s’ajusten a uns nous espais per als continguts i unes noves maneres de consumir-los.

Periodisme per emportar

Una persona consulta l’aplicació de TV3 per a iPad

(Article publicat al número 158 de la revista Capçalera)

Els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils repten els professionals de la informació a trobar noves narratives

Gairebé tots en tenim un. A la butxaca, a la bossa, a la tauleta de nit. Els dispositius mòbils -els telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils- ens acompanyen arreu i cada vegada els utilitzem més. Les seves vendes creixen en plena crisi: Apple ha venut en el primer semestre de l’any més iPads que ordinadors i portàtils junts. A més d’eines per comunicar-nos, treballar i divertir-nos, diversos estudis situen els dispositius mòbils com a plataformes clau per a la informació, fins al punt que la BBC assegura que una tercera part dels seus usuaris online provenen dels mòbils i les tauletes.

Hi ha veus que pronostiquen que en tres anys tots els mitjans es pujaran al tren dels continguts per a telèfons intel·ligents i tauletes. Per als més optimistes això representa una escletxa que deixa veure la llum al final del túnel per als periodistes. De què depèn que aquesta escletxa s’acabi obrint o no? En bona part, de trobar un bon model de negoci i una narrativa punyent per aquest periodisme “per emportar”.