Nou article científic sobre l’infoentreteniment

Imatge de la portada del llibre “Nuevas miradas al documental”

Les urnes van precedides sovint del teatre. I no és -només- una referència a la situació actual, d’escenificacions i picabaralles entre CiU i ERC, que negocien una proposta per convocar eleccions. És també una al·lusió a l’espectacularització de les campanyes electorals que des de fa uns anys ençà observem en cada procés polític. D’això en vam parlar amb la doctora Anais Bernal al Congrés Urban TV i ara aquella reflexió queda recollida al llibre Nuevas miradas al documental, que edita Comunicación Social.

L’obra es va publicar a finals del 2014 i inclou una vintena d’articles que analitzen temes com ara el documental en l’era transmèdia, els documentals esportius, les biopics o el periodisme immersiu. L’article que signo conjuntament amb la doctora Bernal i la doctora Ferré-Pavia porta per títol “El espectáculo antes de las urnas. El infoentretenimiento en las elecciones catalanas de 2010 y generales de 2011“. Podeu trobar un tast de les conclusions en aquesta presentació de prezi.

Un any de la publicació d’ “El periodismo volátil”

Portada del llibre “El periodismo volátil”.

Fa un any per aquestes dates sortia del forn de la UOC editorial el que ha estat el meu primer llibre, El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? Després de dedicar quatre anys a l’estudi de l’infoentreteniment en la cobertura electoral dels mitjans per a la meva tesi doctoral, vaig digerir, repensar i reformular tots aquests coneixements per plasmar-los en una obra assajística, didàctica, que pogués ser apta per a estudiants de periodisme, per a periodistes interessats en reflexionar sobre l’exercici de la nostra professió i també per a lectors de notícies compromesos, curiosos i amb esperit crític.

Tot coincidint amb aquest aniversari, la revista  Catalan Journal of Communication & Cultural Studies  inclou en el número 1 del volum 6 una ressenya del llibre. La doctora Cristina Perales examina l’obra, que va ser el segon llibre de la col·lecció That’s entertainment, una col·lecció que va encetar una altra obra de Comress-Incom UAB, el grup de recerca en què participo, Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo (Ferré Pavia, ed., 2013). En la ressenya, la doctora  Perales destaca el concepte de periodisme volàtil que s’explica a l’obra: “The economic and political crises and the characteristics of the communication industry –obsolete business model crisis and a lack of connection with society today- led the media to remain superficial. It is what Carrillo called ‘volatile journalism’ or what is explained as the sum of anecdotes, a practice marked by infotainment where rumours and dramatic and incisive language become increasingly profitable”.

Ressenya d’ “El periodismo volátil” a Capçalera

Fotografia de la ressenya del llibre a la revista Capçalera.

La revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya inclou en el seu número 161, del mes de setembre de 2013, una ressenya del llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? L’obra, que va sortir a la venda el passat mes de juny, és la meva primera publicació i està editada per la UOC editorial. Els periodistes Ernest Maymó, Toni Aira i Cristina Perales en van fer la presentació el passat 4 de juliol.

L’obra aborda el fenomen de la hibridació entre la informació i l’entreteniment, tant a nivell de continguts com de llenguatge i formats. El llibre, que beu de la recerca de la meva tesi doctoral, se centra en la informació política actual, que tendeix a l’entreteniment, i planteja debats com ara quin tipus d’entreteniment s’està fomentant i quines en són les seves conseqüències en el debat democràtic.

El periodisme “volàtil”, a debat

D’esquerra a dreta: Aira, Carrillo, Perales y Maymó.

Com podem millorar la informació política perquè interessi a la gent? De quina manera hem de caminar cap a un periodisme que conciliï l’entreteniment i la informació, la crítica i la pluralitat? Els periodistes s’han apropat massa al poder? Preguntes com aquestes es van plantejar dijous passat, 4 de juliol, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on va tenir lloc un debat professional amb motiu de la presentació del meu primer llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa?.

El cap de la secció de política de TV3, Ernest Maymó; la professora de la Universitat de Vic Cristina Perales i el periodista i professor Toni Aira van intervenir en el col·loqui que vaig moderar. S’hi van posar sobre la taula algunes de les qüestions que planteja l’obra, com ara l’espectacularització de la informació política, la tendència a la campanya permanent o l’excessiva dependència del periodisme de declaracions. El debat va ser ben viu i el públic assistent va enriquir-lo amb preguntes i reflexions sobre la necessitat d’un periodisme polític més incisiu, la conveniència de plantar-nos a les rodes de premsa sense preguntes o la participació política que es vehicula a través de les xarxes socials.

Article sobre infoentreteniment a la revista Catalan Journal of Communication

El volum 5 del Catalan Journal of Communications and Cultural Studies

Amb la directora del grup de recerca Comress-Incom UAB, Carme Ferré, hem publicat un article al darrer número de la revista Catalan Journal of Communication and Cultural Studies. L’article, que obre el volum 5 de la publicació, porta per títol “Infotainment in news reports: The case of the 2010 Catalan elections” i explica els resultats d’una recerca sobre els elements de l’infoentreteniment en els mitjans catalans en el període de la campanya electoral del 2010.

Després d’estudiar 240 unitats d’anàlisi, la recerca aporta dades empíriques sobre com l’entreteniment s’hibrida amb la informació en època electoral. L’article aborda com es produeix aquesta comunió tant pel que fa als continguts com a la descripció dels actors polítics, però també estudia la tendència a la personalització, el llenguatge emocional, la cerca de l’impacte i la política explicada com una cursa de cavalls. L’article vol contribuir al debat sobre el model i l’impacte de l’entreteniment en la informació electoral.

L’estudi, que forma part de la investigació de la meva tesi doctoral, s’emmarca en la línia de recerca de Comress-Incom UAB sobre l’espectacularització de la informació política.

El xou nostrat: infoentreteniment i eleccions

El divendres 14 de desembre de 2012 vaig defensar la meva tesi doctoral, dirigida per la directora de Comress-Incom UAB, Carme Ferré, i que aborda la influència de l’entreteniment en la informació electoral i el procés de recepció d’aquests continguts hibridats del periodisme polític. El xou nostrat. L’infoentreteniment en el contingut i la recepció del periodisme electoral a Catalunya en els casos de les eleccions de 2008 i 2010 conclou que més de la meitat dels espectadors quasi no recorda aspectes concrets de la informació electoral però sí els aspectes dramatitzats.

En la defensa de la meva tesi doctoral

La tesi va ser qualificada amb Cum Laude després de ser avaluada per un tribunal presidit pel doctor Enric Marín (UAB) i compost també pels doctors Jordi Farré (URV) i Lluís Pastor (UOC). La investigació combina una part teòrica en què es revisa la literatura científica sobre l’infoentreteniment, la seva història i les seves característiques, amb una altra d’empírica, basada en els casos de la cobertura mediàtica a Catalunya de les campanyes electorals de 2008 i 2010. El treball de camp inclou anàlisis de contingut i de recepció, aquesta última amb una eina que combina tècniques qualitatives i quantitatives i que va suposar la monitorització d’un grup de persones durant tota la campanya de 2010. En total, s’han analitzat més de 900 elements informatius en l’anàlisi de contingut i més de 300 qüestionaris de recepció i valoració de la informació electoral en l’anàlisi de recepció.

TV3 es fa ressò dels estudis sobre la informació electoral

Frame de la notícia a TV3

Els informatius de Televisió de Catalunya s’han interessat pels estudis de recepció de la informació electoral que formen part de la meva tesi doctoral. Aquest dimecres he explicat per a la televisió pública catalana algunes des les conclusions de l’anàlisi que vaig realitzar en la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. L’estudi va consistir a monitoritzar un grup de més d’una vintena de persones durant el període electoral i ha comportat l’anàlisi de més de 300 qüestionaris.

La recerca mostra que una minoria dels enquestats recorda coses concretes de la informació en campanya. El 49% dels qüestionaris estudiats recullen que hi ha una desconnexió, els individus afirmen que interrompen el seu consum de la informació electoral. La recerca inclou altres aspectes del contingut dels mitjans en campanya. L’estudi, que forma part de la meva tesi doctoral, dirigida per la doctora Carme Ferré, es defensa el desembre a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

Borrachera de telerealidad: la televisión, a debate

La televisión vive hoy una borrachera de realidad. La llamada telerealidad o el entretenimiento basado en lo real está acaparando las parrillas. Sobre el género del infoentretenimiento -sus manifestaciones, sus rasgos y algunos programas de éxito- se debatió este martes en La Casa Encendida, en el foro Urban TV “Transformar la televisión. Otra televisión es posible”.  Abrió fuego el profesor de periodismo de la Universidad Miguel Hernández de Elche Jose Alberto García Avilés. “Manejamos la realidad como si se tratara de una ficción”, afirmó contundente Avilés. El profesor nos guió en un paseo por la historia de un género, el del infoentretenimiento,  que define como “camaleónico y mutante”.

Una de las claves del éxito hoy de este tipo de programas es, según Avilés, que cuestan entre un 50% y un 70% menos que la ficción. El director del Área de Producción de Programas de Cuatro, Mariano Blanco, tradujo a números enteros estos porcentajes: su producción cuesta entre 50.000 y 150.000 euros por hora, unas cifras con las que las televisiones se mueven mejor en época de crisis. Aunque los directivos, productores y defensores del género insisten en que estos programas son lo que la gente quiere ver, podríamos preguntarnos: ¿Son realmente lo que la gente quiere ver? ¿O lo que la gente quiere ver entre el repertorio de lo que resulta barato?

Escoltar, oblidar i votar

El passat 19 de gener, juntament amb la doctora i directora del grup de recerca Comress-Incom UAB, Carme Ferré, vam participar en el congrés “Comunicació i risc“  de l’Associació Espanyola d’Investigació en Comunicació  (AEIC) , on vam avançar els primers resultats d’un estudi de recepció de la informació electoral a Catalunya.

En la trobada que es va fer a la URV, a Tarragona, vam presentar la comunicació  La recepció dels missatges mediàtics en campanya electoral: entre el desinterès i el rebuig, desgranant les dades més rellevants d’una investigació en curs basada en el cas de les eleccions del 28 de novembre de 2010 al Parlament de Catalunya.

La recerca s’ha realitzat amb una eina metodològica innovadora, que hibrida mètodes qualitatius i quantitatius, i que va suposar el monitoratge de 22 persones durant els 15 dies de durada de la campanya electoral. En total, l’estudi va incloure 295 qüestionaris.

Els resultats obtinguts proven un consum mediàtic intensiu, continuat, multimèdia i multiformat i, malgrat això, una pobre penetració de la informació electoral dels mitjans en l’audiència.