Nou article científic sobre l’infoentreteniment

Imatge de la portada del llibre “Nuevas miradas al documental”

Les urnes van precedides sovint del teatre. I no és -només- una referència a la situació actual, d’escenificacions i picabaralles entre CiU i ERC, que negocien una proposta per convocar eleccions. És també una al·lusió a l’espectacularització de les campanyes electorals que des de fa uns anys ençà observem en cada procés polític. D’això en vam parlar amb la doctora Anais Bernal al Congrés Urban TV i ara aquella reflexió queda recollida al llibre Nuevas miradas al documental, que edita Comunicación Social.

L’obra es va publicar a finals del 2014 i inclou una vintena d’articles que analitzen temes com ara el documental en l’era transmèdia, els documentals esportius, les biopics o el periodisme immersiu. L’article que signo conjuntament amb la doctora Bernal i la doctora Ferré-Pavia porta per títol “El espectáculo antes de las urnas. El infoentretenimiento en las elecciones catalanas de 2010 y generales de 2011“. Podeu trobar un tast de les conclusions en aquesta presentació de prezi.

Un any de la publicació d’ “El periodismo volátil”

Portada del llibre “El periodismo volátil”.

Fa un any per aquestes dates sortia del forn de la UOC editorial el que ha estat el meu primer llibre, El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? Després de dedicar quatre anys a l’estudi de l’infoentreteniment en la cobertura electoral dels mitjans per a la meva tesi doctoral, vaig digerir, repensar i reformular tots aquests coneixements per plasmar-los en una obra assajística, didàctica, que pogués ser apta per a estudiants de periodisme, per a periodistes interessats en reflexionar sobre l’exercici de la nostra professió i també per a lectors de notícies compromesos, curiosos i amb esperit crític.

Tot coincidint amb aquest aniversari, la revista  Catalan Journal of Communication & Cultural Studies  inclou en el número 1 del volum 6 una ressenya del llibre. La doctora Cristina Perales examina l’obra, que va ser el segon llibre de la col·lecció That’s entertainment, una col·lecció que va encetar una altra obra de Comress-Incom UAB, el grup de recerca en què participo, Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo (Ferré Pavia, ed., 2013). En la ressenya, la doctora  Perales destaca el concepte de periodisme volàtil que s’explica a l’obra: “The economic and political crises and the characteristics of the communication industry –obsolete business model crisis and a lack of connection with society today- led the media to remain superficial. It is what Carrillo called ‘volatile journalism’ or what is explained as the sum of anecdotes, a practice marked by infotainment where rumours and dramatic and incisive language become increasingly profitable”.

“El periodismo volátil” a La Vanguardia

La tendència a l’infoentreteniment creix i els mitjans ens proporcionen cada vegada més exemples. La gala de la Pilota d’Or va ser, sens dubte, una mostra de l’infoentreteniment en la cobertura mediàtica d’esdeveniments esportius, com assenyala Sergi Pàmies al seu article del passat dimecres 15 de gener. L’escriptor fa referència a les reflexions sobre l’emocionalitat i la necessitat d’impactar que desenvolupo al llibre “El periodismo volátil. Cómo atrapar la información política que se nos escapa”. L’obra va ser publicada l’estiu passat per l’editorial UOC i, com mostra l’article de Pàmies, és de gran aplicabilitat a la comunicació i el periodisme d’avui.

Sergi Pàmies fa referència al llibre “El periodismo volátil”.

Sergi Pàmies fa referència al llibre “El periodismo volátil”.

L’espectacle abans de votar: infoentreteniment i eleccions

Diapositiva de la presentació sobre el treball d’infoentreteniment

La doctora Anais Bernal i jo mateixa vam presentar el passat 13 de novembre al fòrum de debat “Transformar la televisión“ una comunicació sobre l’infoentreteniment en període electoral. En concret, la nostra comunicació portava per títol “El espectáculo antes de las urnas. Infoentretenimiento en las elecciones catalanas de 2010 y generales de 2011” i forma part d’un treball de recerca que desenvolupem juntament amb la doctora Carme Ferré en el marc del grup Comress-Incom UAB. La jornada, dins el festival Urban TV, es va fer a La Casa Encendida de Madrid i va reunir investigadors de tot l’Estat, que van reflexionar sobre els documentals i els webdocs, l’infoentreteniment i el factual entertainment i els nous formats i gèneres de la televisió, entre d’altres.

Portada del llibre “Entretenimiento televisivo basado en hechos reales”

L’acte també va servir per presentar el llibre que recopila els treballs de recerca presentats en l’anterior edició. Amb el títol Entretenimiento basado en hechos reales, l’obra inclou una vintena d’articles entre els quals, un escrit per mi i en què exposo part dels resultats de la tesi que vaig defensar l’any passat. Es tracta de l’article “Infoentretenimiento y política: entre el impacto inmediato y la desilusión duradera“. La publicació recopilatòria inclou anàlisis que aborden programes de televisió com ara Salvados o Gandia Shore i també nous fenòmens en el camp de la comunicació com són la ludificació o el branded content.

Ressenya d’ “El periodismo volátil” a Capçalera

Fotografia de la ressenya del llibre a la revista Capçalera.

La revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya inclou en el seu número 161, del mes de setembre de 2013, una ressenya del llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? L’obra, que va sortir a la venda el passat mes de juny, és la meva primera publicació i està editada per la UOC editorial. Els periodistes Ernest Maymó, Toni Aira i Cristina Perales en van fer la presentació el passat 4 de juliol.

L’obra aborda el fenomen de la hibridació entre la informació i l’entreteniment, tant a nivell de continguts com de llenguatge i formats. El llibre, que beu de la recerca de la meva tesi doctoral, se centra en la informació política actual, que tendeix a l’entreteniment, i planteja debats com ara quin tipus d’entreteniment s’està fomentant i quines en són les seves conseqüències en el debat democràtic.

Article sobre infoentreteniment a la revista Catalan Journal of Communication

El volum 5 del Catalan Journal of Communications and Cultural Studies

Amb la directora del grup de recerca Comress-Incom UAB, Carme Ferré, hem publicat un article al darrer número de la revista Catalan Journal of Communication and Cultural Studies. L’article, que obre el volum 5 de la publicació, porta per títol “Infotainment in news reports: The case of the 2010 Catalan elections” i explica els resultats d’una recerca sobre els elements de l’infoentreteniment en els mitjans catalans en el període de la campanya electoral del 2010.

Després d’estudiar 240 unitats d’anàlisi, la recerca aporta dades empíriques sobre com l’entreteniment s’hibrida amb la informació en època electoral. L’article aborda com es produeix aquesta comunió tant pel que fa als continguts com a la descripció dels actors polítics, però també estudia la tendència a la personalització, el llenguatge emocional, la cerca de l’impacte i la política explicada com una cursa de cavalls. L’article vol contribuir al debat sobre el model i l’impacte de l’entreteniment en la informació electoral.

L’estudi, que forma part de la investigació de la meva tesi doctoral, s’emmarca en la línia de recerca de Comress-Incom UAB sobre l’espectacularització de la informació política.

El xou nostrat: infoentreteniment i eleccions

El divendres 14 de desembre de 2012 vaig defensar la meva tesi doctoral, dirigida per la directora de Comress-Incom UAB, Carme Ferré, i que aborda la influència de l’entreteniment en la informació electoral i el procés de recepció d’aquests continguts hibridats del periodisme polític. El xou nostrat. L’infoentreteniment en el contingut i la recepció del periodisme electoral a Catalunya en els casos de les eleccions de 2008 i 2010 conclou que més de la meitat dels espectadors quasi no recorda aspectes concrets de la informació electoral però sí els aspectes dramatitzats.

En la defensa de la meva tesi doctoral

La tesi va ser qualificada amb Cum Laude després de ser avaluada per un tribunal presidit pel doctor Enric Marín (UAB) i compost també pels doctors Jordi Farré (URV) i Lluís Pastor (UOC). La investigació combina una part teòrica en què es revisa la literatura científica sobre l’infoentreteniment, la seva història i les seves característiques, amb una altra d’empírica, basada en els casos de la cobertura mediàtica a Catalunya de les campanyes electorals de 2008 i 2010. El treball de camp inclou anàlisis de contingut i de recepció, aquesta última amb una eina que combina tècniques qualitatives i quantitatives i que va suposar la monitorització d’un grup de persones durant tota la campanya de 2010. En total, s’han analitzat més de 900 elements informatius en l’anàlisi de contingut i més de 300 qüestionaris de recepció i valoració de la informació electoral en l’anàlisi de recepció.

L’infoentreteniment i la política o el periodisme de les 6W

El professor de periodisme de la Universitat de Navarra Ramón Salaverría descrivia ara fa uns mesos de forma molt gràfica en un tuit com ha evolucionat l’ofici: “El periodisme d’avui ja no és de 5W sinó de 6: who, what, where, when, why i… wow!!!”. El missatge de la xarxa de microblòguing establia encertadament la transformació essencial en l’ofici periodístic: la hibridació de la informació i l’entreteniment en un nou gènere, l’infotainment o infoentreteniment.

L’erosió de les barreres entre aquests dos gèneres tradicionalment escindits ens condueix a un periodisme en què la centralitat dels fets s’està relaxant, com va lamentar l’antiga defensora del lector d’El País, Milagros Pérez Oliva, qui va denunciar en el seu comiat la desídia d’alguns professionals i mitjans en la cerca de la veritat factual. L’infoentreteniment ens condueix a productes que el periodista David Jiménez anomena “sexyperiodisme” i “disneyperiodisme”, l’ètica dels quals s’ha posat en qüestió.

El curs “La informació electoral en l’era de l’infoentreteniment” que el proper juliol impartiré en el marc de la Universitat Oberta d’Estiu de la UOC, el programa del qual podeu consultar aquí, abordarà aquest periodisme de 6W en la cobertura política i electoral.

El periodisme en convulsió o l’adéu al “Nachrichten”

El periodisme ha canviat tant en els darrers anys que ha deixat obsoletes algunes de les paraules que s’empren per referir-s’hi. És el cas de “Nachrichten”, en alemany, que vol dir “notícies” i que es pot descomposar en dos termes: “Nach”, que traduiríem com “després” i “Richten”, que vol dir “fets”. El periodisme s’entenia, per tant, com aquell relat que es produeix amb posterioritat als fets. Avui, aquest binomi s’ha evaporat: ja no ens esperem a narrar després i ja no ens limitem a explicar només fets.

Els mitjans de notícies 24 hores, però també internet i les xarxes socials, han evolucionat el periodisme cap a la immediatesa i la ubiqüitat, metamorfosejant les rutines i també els continguts dels relats. Ho sap bé Sohaib Athar, un consultor informàtic, que era veí de Bin Laden a Abottabad (Paquistan) i que, sense ser-ne conscient, va narrar a través de Twitter l’operació dels EUA per matar l’home més buscat del món. I aquest és només un exemple. Les rodes de premsa, les protestes als carrers, el rescat de miners atrapats i molt més es transmet en directe, amb escenificacions incloses, arreu del món.

La immediatesa i la ubiqüitat representen sens dubte dos guanys: ens permeten saber més, saber-ho més ràpid i allà on siguem. Però també comporten riscos -n’identificarem almenys dos d’importants- i una conseqüència palpable que impacta en el que concebem com periodisme.