Kyriakos Margaritis: “Hem d’escriure històries d’amor perquè la gent passa gana”

Kyriakos Margaritis és un escriptor i editor grecoxipriota. Va escriure la seva primera novel·la als 16 anys i ara, en la trentena, ja n’ha publicat més de quinze. Algunes de les seves narracions curtes han estat traduïdes a l’anglès i l’alemany; altres li han valgut el reconeixement de premis importants. Com a editor, treballa a Psichogios Publicacions, una de les principals editorials de Grècia, que publica en grec les obres de l’escriptora catalana Care Santos. En la presentació a Barcelona del llibre “Algú parla de mi”, de l’amic David Ventura, l’escriptora catalana va parlar del seu editor grec, de la literatura en un país rescatat, i d’esperança. I ho va fer amb unes paraules que han mogut i enceten aquesta entrevista, feta originalment en anglès, amb una cadena de mails, gràcies a la intermediació de Care Santos, a que un dia David Ventura va escriure una novel·la, a què Amsterdam Llibres l’ha publicat i a què ens vam trobar tots per celebrar-ho. (La versió original de l’entrevista en anglès, que millora la de Google translate -sense ofendre al Google translate- pot llegir-se aquí).

–“La literatura és molt més que tinta i pàgines. La literatura són les històries de la gent, les nostres històries. La literatura, si ho penses, és sobre nosaltres. És la nostra fe i esperança”. Són paraules seves enviades per mail a l’escriptora Care Santos. Creusque encara hi ha esperança en la literatura grega? A Grècia?

Escrivim, narrem, per aferrar-nos a la vida, per respirar, per crear els nostres records i això és, potser, el més important. La literatura avui a Grècia se situa contra aquesta crisi global de caire social, polític i existencial i explora o tracta d’explorar les possibles explicacions sobre què va anar malament, tracta de capturar aquests moments en la història en què (com a persones, no com a govern o estat) vam cometre errors fatals, quan ens vam oblidar dels nostres veïns o, pitjor encara, dels nostres propis familiars i del nostre “jo” interior. Es podria dir que es tracta d’un llarg estudi de la psique grega. Crec que els joves autors grecs són molt conscients del que està passant dins i fora del nostre país i busquen respostes que no són només locals sinó globals, i que són tan importants per a nosaltres com per a la gent d’Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda etc., però, també, per al poble d’Alemanya, Suècia i Àustria.