Comença el curs: tardor de formació al Col·legi

El curs de gabinets 2.0 celebra una nova edició aquest octubre.

El curs ha començat per a molts, no només per als nens i joves que han tornat a l’escola, l’institut o la universitat, sinó també pera als professionals que decideixen seguir formant-se per estar al dia dels canvis en la seva professió. Un any més, impartiré sessions de formació al Col·legi de Periodistes, cursos adreçats a professionals  que vulguin innovar i introduir-se a les narratives multimèdia per a web i dispositius mòbils. També oferiré cursos sobre com gestionar un gabinet de comunicació 2.0, explicant eines i rutines per als gestors de comunitats virtuals.

La maquinària ja està en marxa i el proper curs serà els dies 13 i 20 d’octubre a Tarragona. Amb la companya Marta Rosés, impartirem el curs “Com gestionar un gabinet de comunicació 2.0: eines i gestió”. La inscripció ja està oberta. Dividit en dues sessions, el curs abordarà com planificar una estratègia de social media, com gestionar comunitats virtuals o la manera en què s’ha de fer front a una crisi que neix i s’amplifica a les xarxes. Serà una formació eminentment pràctica en què es repassaran algunes eines útils per a la feina diària d’un gabinet 2.0.

Càpsula de formació sobre innovació digital al MAC 2014

Un moment de la sessió de formació que vaig impartir a la fira MAC 2014 (Foto: Mercat Audiovisual de Catalunya)

Cada vegada més mitjans digitals estan despertant de la imitació i s’estan abocant a la innovació. D’aquesta reflexió vam partir a la càpsula de formació OMAC que es va celebrar el passat 4 de juny en el marc de la Fira MAC 2014. El Mercat Audiovisual de Catalunya em va convidar per impartir la càpsula “Innovació en l’ús de les estructures digitals en els mitjans”. Durant una hora vam reflexionar sobre com deixar d’imitar la premsa en les peces periodístiques i de continguts per a la web, com no desaprofitar més les característiques genuïnes de la xarxa i com innovar en l’estructura de les històries.

Diversos professionals del sector van assistir al curs on, a més d’una panoràmica dels exemples més destacats d’estructures innovadores als mitjans, vam fer un tast pràctic. En menys de 20 minuts, els alumnes es van introduir en l’elaboració d’una cronologia interactiva i una fotografia interactiva. La sessió també va servir per desmitificar i arraconar reticències d’alguns professionals que creuen que aquesta innovació en les estructures desvirtua el periodisme, és massa cara o implica un temps dilatat que no s’acostuma a tenir en les redaccions actuals de la immediatesa.

Noves narratives: històries de sempre explicades com mai

Foto de família a la jornada de noves narratives. (Foto: Col·legi de Periodistes)

Les històries periodístiques de sempre -interessants, novedoses, colpidores- es poden explicar com mai. Això s’anomena innovació i les noves narratives estan aplicant aquesta filosofia a les webs i també als dispositius mòbils com són les tauletes i els telèfons intel·ligents. Però no tothom aplaudeix que s’avanci a l’hora de trobar maneres d’explicar més interactives, més navegables i multimèdia des de la seva concepció.

El cap de continguts digitals d’El Periódico de Catalunya, Saül Gordillo, va reconèixer que molts professionals veterans consideren que aquestes noves fórmules “no són periodisme”; per a molts, el periodisme és tocar la cel·lulosa i passar pàgines. És curiós que s’assocïi el periodisme a un format, el del paper, quan el paper, la ràdio, la televisió, les webs o les tauletes no són més que embolcalls. El que importa és la història, les històries de sempre. Però per enganxar a l’usuari en temps d’infoxicació, de sobrecàrrega informativa, les hem d’explicar com mai. Les noves narratives ofereixen eines per explicar-les millor i fer-les arribar a més gent, a les persones que prefereixen altres embolcalls. I voler negar-los un lloc no només és una actitud erràtica sinó que reflecteix una immensa por al canvi en un ofici que, per definició, implica transformació i revisió permanent.

Sobre noves narratives i sobre com innovar en el periodisme del futur vam reflexionar el passat dijous, 20 de març, al Col·legi de Periodistes de Catalunya en una taula rodona en què van participar Saül Gordillo; el consultor i analista de dades Víctor Pascual; la CEO d’Acuerdo, un nou mitjà per a tauletes a punt d’estrenar-se, Idoia Sota i l’activista gastronòmic Jordi Àvila, de la revista catalana per a iPad Sentits. Tots quatre van explicar els seus projectes en el camp de les noves narratives, un àmbit en què el New York Times va ser pioner amb Snow Fall i continua sent referència; però en què també s’està treballant amb equips més petits i modestos arrelats al territori. No són els únics que treballen en aquesta línia, també ho fa l’ARA amb especials com el del seu tercer aniversari o el resum de l’any 2013 o El País amb el seu especial sobre els desnonaments, entre d’altres mitjans.

Idoia Sota: “Farem alguna cosa boja que uneixi periodisme i tecnologia”

La CEO d’ “Acuerdo”, un mitjà que naixerà al novembre, explica com innovaran en narratives, interactivitat i model de negoci

La periodista Idoia Sota, a la redacció d’ “Acuerdo”

Quan la periodista Idoia Sota entra per la porta del cafè on hem quedat, el rellotge de pissedoffreaders.com marca 2 mesos, 5 dies, 23 hores, 44 minuts i dos dígits en moviment corresponents als segons. Les xifres són un compte enrere perquè surti a la llum “Acuerdo”, un nou mitjà del qual Sota n’és CEO –en català, directora executiva i en registre col·loquial, “la cap”. Tan bon punt entra, confessa: “M’agradaria que aquest rellotge s’aturés una estona”. El seu desig és lògic, ja que posar en marxa un nou mitjà de comunicació no és fàcil. Sota i el seu equip s’hi han dedicat a això des d’octubre de 2012 i, des de juliol d’aquest 2013 mostren aquesta preparació en pissedoffreaders.com, un bloc per a l’audiència.

A pissedoffreaders.com, que vol dir “lectors emprenyats” o més aviat “lectors fins al capdamunt” –en funció dels matisos de les traduccions–, Sota i el seu equip presenten el projecte en petites dosis i mostren literalment la seva feina amb una càmera a la redacció. Es tracta d’una espècie de Gran Hermano periodístic que té molt de simbòlic i que pretén donar a entendre que estan subjectes i totalment disposats al control de l’audiència. La imatge de la càmera ocupa gairebé tota la pantalla de la web: “Havia d’expressar el que som. I som una redacció en moviment”, explica Sota.

Els dispositius mòbils: noves narratives periodístiques per a noves plataformes

Curs al Col·legi de Periodistes sobre com explicar millor al web i als dispositius mòbils: els smartphones i les tauletes

Segons l’anàlisi de Comscore “Spain Digital Future in Focus 2013“, Espanya lidera l’ús de smartphones a Europa, amb un 66% de penetració. Els dispositius mòbils, aquestes petites màquines que ens acompanyen sempre i a tot arreu, s’estan convertint en plataformes cada vegada més fermes de consum de continguts i en espais cada vegada més apreciats per a la inversió publicitària. Diversos estudis així ho indiquen. Com ara el de Zenith Vigía, que pronostica que mentre la facturació publicitària en mitjans tradicionals caurà aquest any, per contra, en els mòbils creixerà un 9%. O com ara un estudi del Pew Research Center, que indica que el 31% dels nous usuaris de tauletes, passen més temps informant-se i empren més fonts d’informació des que disposen d’aquest dispositiu. En aquesta mateixa línia, The Guardian reconeixia a finals de 2012 que un 30% de les visites al seu web procedien de dispositius mòbils.

Les dades són incontestables i cada vegada dibuixen un horitzó més clar, un camí més ferm cap al consum de notícies des d’aquestes petites màquines. I malgrat tot, els mitjans no semblen donar encara a aquests dispositius la prioritat que mereixen. Encara que molts mitjans han anat desenvolupant aplicacions per a mòbils, l’atenció per les noves narratives encara és escassa. Així, de la mateixa manera que la web va imitar els diaris en els seus inicis, les narratives que molts mitjans proposen per a smartphones i tauletes s’emmirallen encara en el web i no s’ajusten a uns nous espais per als continguts i unes noves maneres de consumir-los.