La teva marca personal vol que la cuidis

Tot a punt per a un curs de la LVP a Barcelona.

Entre els mesos de març i maig, vaig impartir uns tallers sobre marca personal i com comunicar a les xarxes socials per als integrants dels diferents equips de la Liga de Videojuegos Profesional. Avui dia, eines com Instagram, Twitter o Facebook s’han convertit en un canal de comunicació imprescindible per als esportistes i una via per aconseguir un vincle més ferm i durador amb els seus seguidors i admiradors. La majoria d’ells alimenten comptes amb milers o milions seguidors a diverses xarxes socials.

Per a un esportista, com per a molts altres professionals, no n’hi ha prou amb ser a les xarxes. Cal comunicar-se, remarcar allò que ens fa únics. I cal fer-ho amb una estratègia ben definida, amb coherència, creativitat i constància. Només així podrem tenir èxit i seduir un usuari, un ciutadà, que rep una quantitat d’impactes abrumadora cada dia.

Un moment del curs amb l’equip ASUS ROG ARMY. (Font: LVP)

Els tallers van ser molt dinàmics, vam debatre sobre com crear una marca personal, com relacionar-se amb la comunitat, com rebaixar la tensió si es produeix o com poden conviure en un mateix compte de xarxes socials l’aspecte professional i personal. Vam reflexionar sobre la qualitat dels seguidors que s’aconsegueixen provocant i sobre altres qüestions que resulten polèmiques. Un plaer.

Comença el curs: tardor de formació al Col·legi

El curs de gabinets 2.0 celebra una nova edició aquest octubre.

El curs ha començat per a molts, no només per als nens i joves que han tornat a l’escola, l’institut o la universitat, sinó també pera als professionals que decideixen seguir formant-se per estar al dia dels canvis en la seva professió. Un any més, impartiré sessions de formació al Col·legi de Periodistes, cursos adreçats a professionals  que vulguin innovar i introduir-se a les narratives multimèdia per a web i dispositius mòbils. També oferiré cursos sobre com gestionar un gabinet de comunicació 2.0, explicant eines i rutines per als gestors de comunitats virtuals.

La maquinària ja està en marxa i el proper curs serà els dies 13 i 20 d’octubre a Tarragona. Amb la companya Marta Rosés, impartirem el curs “Com gestionar un gabinet de comunicació 2.0: eines i gestió”. La inscripció ja està oberta. Dividit en dues sessions, el curs abordarà com planificar una estratègia de social media, com gestionar comunitats virtuals o la manera en què s’ha de fer front a una crisi que neix i s’amplifica a les xarxes. Serà una formació eminentment pràctica en què es repassaran algunes eines útils per a la feina diària d’un gabinet 2.0.

Càpsula de formació sobre innovació digital al MAC 2014

Un moment de la sessió de formació que vaig impartir a la fira MAC 2014 (Foto: Mercat Audiovisual de Catalunya)

Cada vegada més mitjans digitals estan despertant de la imitació i s’estan abocant a la innovació. D’aquesta reflexió vam partir a la càpsula de formació OMAC que es va celebrar el passat 4 de juny en el marc de la Fira MAC 2014. El Mercat Audiovisual de Catalunya em va convidar per impartir la càpsula “Innovació en l’ús de les estructures digitals en els mitjans”. Durant una hora vam reflexionar sobre com deixar d’imitar la premsa en les peces periodístiques i de continguts per a la web, com no desaprofitar més les característiques genuïnes de la xarxa i com innovar en l’estructura de les històries.

Diversos professionals del sector van assistir al curs on, a més d’una panoràmica dels exemples més destacats d’estructures innovadores als mitjans, vam fer un tast pràctic. En menys de 20 minuts, els alumnes es van introduir en l’elaboració d’una cronologia interactiva i una fotografia interactiva. La sessió també va servir per desmitificar i arraconar reticències d’alguns professionals que creuen que aquesta innovació en les estructures desvirtua el periodisme, és massa cara o implica un temps dilatat que no s’acostuma a tenir en les redaccions actuals de la immediatesa.

Els dispositius mòbils: noves narratives periodístiques per a noves plataformes

Curs al Col·legi de Periodistes sobre com explicar millor al web i als dispositius mòbils: els smartphones i les tauletes

Segons l’anàlisi de Comscore “Spain Digital Future in Focus 2013“, Espanya lidera l’ús de smartphones a Europa, amb un 66% de penetració. Els dispositius mòbils, aquestes petites màquines que ens acompanyen sempre i a tot arreu, s’estan convertint en plataformes cada vegada més fermes de consum de continguts i en espais cada vegada més apreciats per a la inversió publicitària. Diversos estudis així ho indiquen. Com ara el de Zenith Vigía, que pronostica que mentre la facturació publicitària en mitjans tradicionals caurà aquest any, per contra, en els mòbils creixerà un 9%. O com ara un estudi del Pew Research Center, que indica que el 31% dels nous usuaris de tauletes, passen més temps informant-se i empren més fonts d’informació des que disposen d’aquest dispositiu. En aquesta mateixa línia, The Guardian reconeixia a finals de 2012 que un 30% de les visites al seu web procedien de dispositius mòbils.

Les dades són incontestables i cada vegada dibuixen un horitzó més clar, un camí més ferm cap al consum de notícies des d’aquestes petites màquines. I malgrat tot, els mitjans no semblen donar encara a aquests dispositius la prioritat que mereixen. Encara que molts mitjans han anat desenvolupant aplicacions per a mòbils, l’atenció per les noves narratives encara és escassa. Així, de la mateixa manera que la web va imitar els diaris en els seus inicis, les narratives que molts mitjans proposen per a smartphones i tauletes s’emmirallen encara en el web i no s’ajusten a uns nous espais per als continguts i unes noves maneres de consumir-los.

Política i por: sabem que no hi ha llops

“Vigileu, que vindrà el llop!” El que podria ser part d’un conte infantil per atemorir els nens s’ha convertit en el principal discurs d’una part dels mitjans de comunicació. A pocs dies perquè comenci la campanya electoral a Catalunya, no cal ser molt perspicaç per endevinar que el discurs de la por serà el dominant. Ho ha sigut darrerament amb declaracions com les de la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que ha assegurat que els títols universitaris no valdrien a una Catalunya independent o les del vicepresident del Parlament Europeu, Aleix Vidal-Quadras, que va insinuar que el govern espanyol havia d’enviar una “brigada de la Guàrdia Civil” a Catalunya, unes paraules que després va retirar.

Avui a les portades dels diaris, veiem tot un reguitzell d’amenaces i prediccions de desgràcies: en la d’El Mundo, una “Catalunya independent perdria el 19% del PIB”, en la de La Razón “La independència de Catalunya xocaria amb 15 països de la UE”. Des de fa ja massa dies, alguns mitjans de comunicació ens tracten com nens petits, aquests mitjans que han d’informar per fomentar la llibertat d’elecció en democràcia es dediquen a espantar com si visquéssim en un Halloween perpetu, com si no sabéssim que allà fora no hi ha llops, o almenys no hi ha més llops que nosaltres mateixos.

Política y miedo: sabemos que no hay lobos

“Que viene el coco! Que viene el coco!” Lo que podría ser parte de un cuento infantil relatado para amedrentar a los niños se ha convertido en el principal discurso de una parte de los medios de comunicación. A pocos días para que empiece la campaña electoral en Cataluña, no hay que ser muy perspicaz para adivinar que el discurso del miedo será la estrella. Lo ha venido siendo últimamente con declaraciones como las de la presidenta del PP catalán, Alicia Sánchez-Camacho, quien aseguró que los títulos universitarios no valdrían en una Cataluña independiente o las del vicepresidente del Parlamento Europeo, Aleix Vidal-Quadras, que insinuó que el gobierno español debía enviar una “brigada de la Guardia Civil” a Cataluña, unas palabras que después retiró.

Hoy en las portadas de los periódicos, vemos otro montón de amenazas y predicciones de desgracias: en la de El Mundo, una “Cataluña independiente perdería el 19% del PIB”, en la de La Razón “La independencia de Cataluña chocaría con 15 países de la UE”. Desde hace ya demasiados días, algunos medios de comunicación nos tratan como niños; esos medios que deben informar para fomentar la libertad de elección en democracia se dedican a asustar como si viviéramos en un Halloween perpetuo, como si no supiéramos que allá fuera no hay lobos, o al menos no hay más lobos que nosotros mismos.

Comunicar bé és cosa de tots

El proper mes de novembre impartiré el curs sobre “Estratègies de comunicació per a Causes Socials” organitzat per media140 i que tindrà lloc a l’espai VilaWeb. Es tracta d’una formació en comunicació per a persones que no són periodistes o estudiants de periodisme però que igualment tenen interès en explicar històries i fer-se escoltar. I tant una cosa com l’altra tenen el seu què. Internet i les xarxes socials han fet que comunicar avui estigui a l’abast de tothom, però haurem d’aprendre a fer-ho amb criteri i eficiència perquè sigui cosa de tots.

Fa uns anys, recordo que algun polític estrenava vídeoblog i es felicitava perquè les eines de la xarxa, li permetien, deia, comunicar-se amb la gent “sense el filtre” dels mitjans. Avui el filtre som nosaltres i el nostre comportament, no els mitjans ni cap altra plataforma. Abans s’havia de passar el filtre per arribar-hi, avui el filtre és necessari per ser escoltat, per ser considerat. Perquè cal una estratègia de comunicació, una planificació de plataformes i xarxes socials, una escriptura fresca i humana, un comportament responsable i un ull posat en el posicionament perquè la nostra història no es perdi en la immensitat del ciberespai. I de tot això, en parlarem al curs de media140.

Un estiu molt didàctic

Ha estat un estiu de docència i descobriments. He aprofitat els mesos que fan de frontera entre el curs esgotat i la tardor que ens espera per ensenyar el que sé als altres, per aprendre coses noves i per escriure molt, però això darrer serà material per a un altre post.

L’estiu didàctic es va encetar al juny, quan vaig impartir el curs “Comunicació política i ciutadana 2.0: eines i usos” al Col·legi de Periodistes de Barcelona, on vam reflexionar sobre el llenguatge, l’ús, els errors i les potencialitats no explotades de Twitter per part dels polítics. El curs també va incloure continguts com ara com explicar històries col·laboratives, com utilitzar eines digitals  per a la visibilització de moviments socials i com funcionen les plataformes de peticions. Vam comentar altres exemples de ciberactivisme. La segona edició del curs es va celebrar al juliol a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona on també es van generar debats interessants. El material de tot plegat es pot consultar en aquesta Linkgrafia.

Linkgrafia del curs “Comunicació política i ciutadana 2.0”

Aquest dimarts, 12 de juny, he impartit el curs “Comunicació política i ciutadana 2.0: eines i usos” al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona. La classe ha estat molt participativa, entre tots hem compartit experiències i punts de vista. Tot plegat, molt enriquidor. Per continuar debatent, us deixo una “Linkgrafia” feta amb Storify que també pot servir de tast per tots aquells que tinguin previst assistir a la propera edició del curs, aquest 10 de juliol, a Girona.

L’infoentreteniment i la política o el periodisme de les 6W

El professor de periodisme de la Universitat de Navarra Ramón Salaverría descrivia ara fa uns mesos de forma molt gràfica en un tuit com ha evolucionat l’ofici: “El periodisme d’avui ja no és de 5W sinó de 6: who, what, where, when, why i… wow!!!”. El missatge de la xarxa de microblòguing establia encertadament la transformació essencial en l’ofici periodístic: la hibridació de la informació i l’entreteniment en un nou gènere, l’infotainment o infoentreteniment.

L’erosió de les barreres entre aquests dos gèneres tradicionalment escindits ens condueix a un periodisme en què la centralitat dels fets s’està relaxant, com va lamentar l’antiga defensora del lector d’El País, Milagros Pérez Oliva, qui va denunciar en el seu comiat la desídia d’alguns professionals i mitjans en la cerca de la veritat factual. L’infoentreteniment ens condueix a productes que el periodista David Jiménez anomena “sexyperiodisme” i “disneyperiodisme”, l’ètica dels quals s’ha posat en qüestió.

El curs “La informació electoral en l’era de l’infoentreteniment” que el proper juliol impartiré en el marc de la Universitat Oberta d’Estiu de la UOC, el programa del qual podeu consultar aquí, abordarà aquest periodisme de 6W en la cobertura política i electoral.