El periodisme “volàtil”, a debat

D’esquerra a dreta: Aira, Carrillo, Perales y Maymó.

Com podem millorar la informació política perquè interessi a la gent? De quina manera hem de caminar cap a un periodisme que conciliï l’entreteniment i la informació, la crítica i la pluralitat? Els periodistes s’han apropat massa al poder? Preguntes com aquestes es van plantejar dijous passat, 4 de juliol, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on va tenir lloc un debat professional amb motiu de la presentació del meu primer llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa?.

El cap de la secció de política de TV3, Ernest Maymó; la professora de la Universitat de Vic Cristina Perales i el periodista i professor Toni Aira van intervenir en el col·loqui que vaig moderar. S’hi van posar sobre la taula algunes de les qüestions que planteja l’obra, com ara l’espectacularització de la informació política, la tendència a la campanya permanent o l’excessiva dependència del periodisme de declaracions. El debat va ser ben viu i el públic assistent va enriquir-lo amb preguntes i reflexions sobre la necessitat d’un periodisme polític més incisiu, la conveniència de plantar-nos a les rodes de premsa sense preguntes o la participació política que es vehicula a través de les xarxes socials.

TV3 es fa ressò dels estudis sobre la informació electoral

Frame de la notícia a TV3

Els informatius de Televisió de Catalunya s’han interessat pels estudis de recepció de la informació electoral que formen part de la meva tesi doctoral. Aquest dimecres he explicat per a la televisió pública catalana algunes des les conclusions de l’anàlisi que vaig realitzar en la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. L’estudi va consistir a monitoritzar un grup de més d’una vintena de persones durant el període electoral i ha comportat l’anàlisi de més de 300 qüestionaris.

La recerca mostra que una minoria dels enquestats recorda coses concretes de la informació en campanya. El 49% dels qüestionaris estudiats recullen que hi ha una desconnexió, els individus afirmen que interrompen el seu consum de la informació electoral. La recerca inclou altres aspectes del contingut dels mitjans en campanya. L’estudi, que forma part de la meva tesi doctoral, dirigida per la doctora Carme Ferré, es defensa el desembre a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

Linkgrafia del curs “Comunicació política i ciutadana 2.0”

Aquest dimarts, 12 de juny, he impartit el curs “Comunicació política i ciutadana 2.0: eines i usos” al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona. La classe ha estat molt participativa, entre tots hem compartit experiències i punts de vista. Tot plegat, molt enriquidor. Per continuar debatent, us deixo una “Linkgrafia” feta amb Storify que també pot servir de tast per tots aquells que tinguin previst assistir a la propera edició del curs, aquest 10 de juliol, a Girona.

L’infoentreteniment i la política o el periodisme de les 6W

El professor de periodisme de la Universitat de Navarra Ramón Salaverría descrivia ara fa uns mesos de forma molt gràfica en un tuit com ha evolucionat l’ofici: “El periodisme d’avui ja no és de 5W sinó de 6: who, what, where, when, why i… wow!!!”. El missatge de la xarxa de microblòguing establia encertadament la transformació essencial en l’ofici periodístic: la hibridació de la informació i l’entreteniment en un nou gènere, l’infotainment o infoentreteniment.

L’erosió de les barreres entre aquests dos gèneres tradicionalment escindits ens condueix a un periodisme en què la centralitat dels fets s’està relaxant, com va lamentar l’antiga defensora del lector d’El País, Milagros Pérez Oliva, qui va denunciar en el seu comiat la desídia d’alguns professionals i mitjans en la cerca de la veritat factual. L’infoentreteniment ens condueix a productes que el periodista David Jiménez anomena “sexyperiodisme” i “disneyperiodisme”, l’ètica dels quals s’ha posat en qüestió.

El curs “La informació electoral en l’era de l’infoentreteniment” que el proper juliol impartiré en el marc de la Universitat Oberta d’Estiu de la UOC, el programa del qual podeu consultar aquí, abordarà aquest periodisme de 6W en la cobertura política i electoral.

Informa’m i deixa’m en pau

“Informa’m i deixa’m en pau” és el que vaig pensar quan vaig veure dijous passat, el dia de la vaga general, la portada de “La Razón” que, sempre a punt per desplegar una bandera espanyola de fons, titulava: “Trabaja por España”. És el que vaig pensar llavors i en tantes altres ocasions en què anar al quiosc m’ha provocat una barreja de mandra i indignació. El dia de les eleccions generals o el posterior a la conferència de pau en Sant Sebastià van ser dos casos més.

Els mitjans de comunicació, encomanats sanament a informar, formar i entretenir, es dediquen ara a adoctrinar-nos i a assenyalar-nos el que hem de fer en un insult continuat i superlatiu a la intel·ligència humana i a la llibertat que se li suposa. I hem consentit i ens estem resignant a aquest tipus de premsa. I no n’hi ha prou amb convertir-la en trending topic per humiliar-la i aturar-la. Perquè el problema ara és que durant massa temps no ens hem escandalitzat per aquests atacs a la democràcia des del quart poder i des de la paraula.

Són les emocions, estúpid

La frase no és exacta sinó una versió lliure d’aquella mundialment famosa que va encunyar l’assessor de Bill Clinton, James Carville, el 1992: “És l’economia, estúpid”, i que s’ha anat utilitzant, metamorfosejada, per assenyalar aquells temes clau que marquen una campanya electoral. I ara, això va d’emocions. Ho sap prou bé el president dels Estats Units i candidat a la reelecció, Barack Obama. Mentre els seus rivals potencials s’entretenen en una cursa més mediàtica que ciutadana, amb una forma de comunicar desfasada basada en atacs, l’inquilí de la Casa Blanca sorprèn amb una iniciativa que busca commoure, sacsejar els ànims i les consciències dels nordamericans.

Fa pocs dies, la campanya del president va presentar el tràiler d’un documental dirigit per l’oscaritzat Davis Guggenheim que narra d’una manera peculiar els gairebé quatre anys de periple d’Obama al Despatx Oval. La producció, “The Road We’ve Traveled”, amb la significativa veu narradora de Tom Hanks, ja no intenta convèncer –com en els primers mítings-, ni tan sols vendre –com en el màrqueting polític d’a partir dels 80-, ara, això va de colpir.

Sarkozy s’estrena a Twitter hores abans d’anunciar que es presenta a la reelecció

(Article publicat al 324.cat)

 

El president francès, Nicolas Sarkozy, és l’últim d’afegir-se al club, el club dels polítics que s’estrenen a Twitter amb l’horitzó d’una cita electoral. Només unes hores abans de l’entrevista televisada on s’espera que anunciï que es presentarà a la reelecció, Sarkozy ha obert un compte personal en aquesta xarxa de microblogging. Ho ha fet amb un missatge de 140 caràcters que apareix només dos mesos abans de la primera volta de les presidencials franceses, prevista per aquest abril.

Amb aquest missatge, el president de la República Francesa es llançava a la tuitosfera i convidava a seguir-lo:

Bonjour à tous, je suis très heureux de lancer aujourd’hui mon compte #Twitter. Merci à ceux qui voudront bien me suivre! – NS

— Nicolas Sarkozy (@NicolasSarkozy) febrero 15, 2012

La crida ha tingut efecte, perquè en poc més de quatre hores el compte de Sarkozy fregava els 24.000 seguidors, una xifra que fins i tot supera un altre compte més antic vinculat al president de la República: el del seu comitè de campanya, amb una xifra de seguidors que no arriba als 23.000.

L’estratègia del Sarkozy tuitaire s’assembla a la d’altres polítics en campanya quant a temps, tot i que no tant en les formes. Altres col·legues van compartir Twitter amb l’equip de campanya; el de Sarkozy és, almenys de moment, un compte personal. En la descripció no fa cap referència a les eleccions, ni al partit; es presenta com a president de la República Francesa i només segueix el compte de l’Elisi. Això dista de l’estratègia d’Obama, que vincula el seu compte a les eleccions del 2012, i el gestiona amb missatges compartits entre el seu equip de campanya i ell mateix, que firma “BO” per diferenciar-los. Rubalcaba i Rajoyen van copiar l’estratègia de cara als comicis del 20-N.

Escoltar, oblidar i votar

El passat 19 de gener, juntament amb la doctora i directora del grup de recerca Comress-Incom UAB, Carme Ferré, vam participar en el congrés “Comunicació i risc“  de l’Associació Espanyola d’Investigació en Comunicació  (AEIC) , on vam avançar els primers resultats d’un estudi de recepció de la informació electoral a Catalunya.

En la trobada que es va fer a la URV, a Tarragona, vam presentar la comunicació  La recepció dels missatges mediàtics en campanya electoral: entre el desinterès i el rebuig, desgranant les dades més rellevants d’una investigació en curs basada en el cas de les eleccions del 28 de novembre de 2010 al Parlament de Catalunya.

La recerca s’ha realitzat amb una eina metodològica innovadora, que hibrida mètodes qualitatius i quantitatius, i que va suposar el monitoratge de 22 persones durant els 15 dies de durada de la campanya electoral. En total, l’estudi va incloure 295 qüestionaris.

Els resultats obtinguts proven un consum mediàtic intensiu, continuat, multimèdia i multiformat i, malgrat això, una pobre penetració de la informació electoral dels mitjans en l’audiència.