Tag Archives: periodisme

Condicionen les xarxes el vot?

22 ag.

Els investigadors debaten sobre l'impacte d'internet en l'opinió pública.En uns dies caniculars d’agost, on la política espanyola -amb Rajoy “amenaçant” de convocar terceres eleccions pel dia de Nadal- sembla la pel·lícula d’El día de la marmota, és pertinent preguntar-nos quin impacte tenen internet i les xarxes socials en les urnes. Condicionen el vot? Ens empenyen a la participació? Enriqueixen el nostre punt de vista amb opinions divergents o són el que s’ha anomenat una “càmera d’eco”, on la comunitat de seguidors simplement fa ressonar les nostres idees? Al número de juny de la revista Capçalera, abordo aquest tema amb entrevistes a investigadors com Òscar Coromina, Ana Sofía Cardenal, Sílvia Majó i Camilo Cristancho.

En les beceroles d’internet, els ferms defensors de les noves eines auguraven un espai de catapulta per a la democràcia, un lloc de participació, conversa i enriquiment. Era una previsió encertada o massa optimista, fruit de la fascinació? Podeu llegir aquí la peça “Lector digital, votant volàtil?

Anuncis

Periodisme i xarxes socials: reflexions a la Canallesca

4 des.
Les xarxes socials impacten en el periodisme.

Les xarxes socials impacten en el periodisme.

Ara fa una setmana, la Canallesca em va convidar a un sopar-tertúlia on vam reflexionar sobre el periodisme i les xarxes socials. Us deixo un tast de les reflexions que vam compartir amb aquests periodistes tarragonins que organitzen de forma continuada trobades amb professionals de l’ofici:

Bona nit,

En primer lloc, vull donar-vos gràcies per convidar-me i per escoltar-me. És encomiable que impulseu aquest tipus d’iniciatives, perquè el nostre ofici no només l’hem d’exercir, sinó que també l’hem de reflexionar.

Centraré la meva xerrada d’avui en la relació entre el periodisme i les xarxes socials, però abans deixeu-me fer unes pinzellades sobre la professió i els qui l’exercim. Ho faré des de les meves perspectives de periodista, professora i investigadora.

La primera pinzellada és de vernís, de brillantor, il·lusionant: el periodisme viu un moment únic, hi ha una comunió màgica entre professionals que volen explicar històries que importen i persones que es volen comprometre amb un periodisme de qualitat. El periodisme no està en crisi, el que està en crisi són alguns mitjans, models i valors. Estan en crisi alguns models de negoci, alguns formats, algunes estructures organitzatives. I ho estan també algunes rutines i filosofies caduques. I en alguns casos també valors i actituds com l’honestedat, l’empatia o la cerca de l’excel·lència.

La segona pinzellada és amb perfilador, per definir-nos millor. Diverses converses amb estudiants i amb fonts m’han fet reflexionar sobre com ens veuen, sobre el concepte que alguns tenen de què és un periodista: ens veuen molt encorbatats i poc de carrer, ens veuen més com a xoumans i poc com a relators d’històries que passen, de les desigualtats socials. En els darrers temps he percebut que alguns veuen als periodistes com poc professionals, massa grocs i gent que no escolta. Ens hem creat aquesta imatge que enterboleix la professió i l’hem de redibuixar. I un altre problema és l’emergència del jo quan hem de parlar de nosaltres. La periodista Leila Guerriero diu que li molesta el jo d’alguns periodistes de televisió, el jo espectacle. Però també el jo que es posa davant de la notícia. En aquests casos, diu, “la primera persona serveix perquè diguin mira quin heroi”. Però els periodistes no som herois. Els periodistes no salvem el món. Només intentem conscienciar la gent perquè ho faci.

Continua llegint

Una temporada de reportatges al diari ARA

28 ag.

L’octubre passat vaig començar a col·laborar amb el diari ARA. En aquests mesos, he publicat -i gaudit- una quarantena de peces, que s’han difós a les pàgines del diari i a la web. El meu objectiu és aportar una mirada social de la tecnologia. Com evolucionen els usos de les xarxes socials, les novetats en robòtica i en domòtica, com els artesans i els agricultors espremen internet, com la tecnologia impulsa la integració de les persones cegues o ajuda a combatre la pobresa en països subdesenvolupats i els fenòmens del hacking ètic, els tèxtils intel·ligents i el moviment maker han estat alguns dels temes que he abordat. Si voleu recuperar les peces, us deixo els enllaços:

Continua llegint

Un any de la publicació d’ “El periodismo volátil”

17 juny
Portada del llibre "El periodismo volátil".

Portada del llibre “El periodismo volátil”.

Fa un any per aquestes dates sortia del forn de la UOC editorial el que ha estat el meu primer llibreEl periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? Després de dedicar quatre anys a l’estudi de l’infoentreteniment en la cobertura electoral dels mitjans per a la meva tesi doctoral, vaig digerir, repensar i reformular tots aquests coneixements per plasmar-los en una obra assajística, didàctica, que pogués ser apta per a estudiants de periodisme, per a periodistes interessats en reflexionar sobre l’exercici de la nostra professió i també per a lectors de notícies compromesos, curiosos i amb esperit crític.

Tot coincidint amb aquest aniversari, la revista  Catalan Journal of Communication & Cultural Studies  inclou en el número 1 del volum 6 una ressenya del llibre. La doctora Cristina Perales examina l’obra, que va ser el segon llibre de la col·lecció That’s entertainment, una col·lecció que va encetar una altra obra de Comress-Incom UAB, el grup de recerca en què participo, Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo (Ferré Pavia, ed., 2013). En la ressenya, la doctora  Perales destaca el concepte de periodisme volàtil que s’explica a l’obra: “The economic and political crises and the characteristics of the communication industry –obsolete business model crisis and a lack of connection with society today- led the media to remain superficial. It is what Carrillo called ‘volatile journalism’ or what is explained as the sum of anecdotes, a practice marked by infotainment where rumours and dramatic and incisive language become increasingly profitable”.

Continua llegint

Tom Wolfe: “On éreu quan va caure Barcelona?”

10 des.
Tom Wolfe en roda de premsa a Barcelona

Tom Wolfe en roda de premsa a Barcelona

Tom Wolfe no ha vingut a Barcelona a parlar del seu llibre (Bloody Miami, Columna i Anagrama). Al pare del nou periodisme li pesa respondre preguntes sobre la seva nova obra, on esbudella una altra ciutat, una altra societat. Perquè ell ha vingut a la ciutat comtal per bufetejar els periodistes que érem a a la sala i no al carrer. Ha vingut per bufetejar-nos a tots amb preguntes incisives i ironies directes a l’ànima: “Quin any va acabar la noblesa espanyola?”, “A Espanya segur que hi ha un caràcter revolucionari molt marcat…”, “Penseu que sobreviurà la Unió Europea?”, “On éreu quan va caure Barcelona?”

Transgressor en la ficció i en la realitat, Wolfe ha transformat la roda de premsa en autèntic acte inside-out: els preguntadors, preguntats. Abillat amb el seu habitual vestit blanc, Wolfe destaca sobre un auditori policromàtic. I combina les explicacions exigides sobre la trama i els personatges del llibre amb reflexions sobre el sector. L’escriptor americà assegura que els periodistes són aquells que de petits no manaven al pati de l’escola, però que, malgrat tot, ara, han de sortir allà i fer preguntes incòmodes. “Pots estar aterrit, però, fes-ho!”, aconsella Wolfe mentre rememora la seva primera entrevista a la dona d’un gàngster.

Continua llegint

Ressenya d’ “El periodismo volátil” a Capçalera

29 set.
Fotografia de la ressenya del llibre a la revista Capçalera.

Fotografia de la ressenya del llibre a la revista Capçalera.

La revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya inclou en el seu número 161, del mes de setembre de 2013, una ressenya del llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa? L’obra, que va sortir a la venda el passat mes de juny, és la meva primera publicació i està editada per la UOC editorial. Els periodistes Ernest Maymó, Toni Aira i Cristina Perales en van fer la presentació el passat 4 de juliol.

L’obra aborda el fenomen de la hibridació entre la informació i l’entreteniment, tant a nivell de continguts com de llenguatge i formats. El llibre, que beu de la recerca de la meva tesi doctoral, se centra en la informació política actual, que tendeix a l’entreteniment, i planteja debats com ara quin tipus d’entreteniment s’està fomentant i quines en són les seves conseqüències en el debat democràtic.

Continua llegint

Idoia Sota: “Farem alguna cosa boja que uneixi periodisme i tecnologia”

29 ag.

La CEO d’ “Acuerdo”, un mitjà que naixerà al novembre, explica com innovaran en narratives, interactivitat i model de negoci

La periodista Idoia Sota, a la redacció d' "Acuerdo"

La periodista Idoia Sota, a la redacció d’ “Acuerdo”

Quan la periodista Idoia Sota entra per la porta del cafè on hem quedat, el rellotge de pissedoffreaders.com marca 2 mesos, 5 dies, 23 hores, 44 minuts i dos dígits en moviment corresponents als segons. Les xifres són un compte enrere perquè surti a la llum “Acuerdo”, un nou mitjà del qual Sota n’és CEO –en català, directora executiva i en registre col·loquial, “la cap”. Tan bon punt entra, confessa: “M’agradaria que aquest rellotge s’aturés una estona”. El seu desig és lògic, ja que posar en marxa un nou mitjà de comunicació no és fàcil. Sota i el seu equip s’hi han dedicat a això des d’octubre de 2012 i, des de juliol d’aquest 2013 mostren aquesta preparació en pissedoffreaders.com, un bloc per a l’audiència.

A pissedoffreaders.com, que vol dir “lectors emprenyats” o més aviat “lectors fins al capdamunt” –en funció dels matisos de les traduccions–, Sota i el seu equip presenten el projecte en petites dosis i mostren literalment la seva feina amb una càmera a la redacció. Es tracta d’una espècie de Gran Hermano periodístic que té molt de simbòlic i que pretén donar a entendre que estan subjectes i totalment disposats al control de l’audiència. La imatge de la càmera ocupa gairebé tota la pantalla de la web: “Havia d’expressar el que som. I som una redacció en moviment”, explica Sota.

Continua llegint