El periodisme “volàtil”, a debat

D’esquerra a dreta: Aira, Carrillo, Perales y Maymó.

Com podem millorar la informació política perquè interessi a la gent? De quina manera hem de caminar cap a un periodisme que conciliï l’entreteniment i la informació, la crítica i la pluralitat? Els periodistes s’han apropat massa al poder? Preguntes com aquestes es van plantejar dijous passat, 4 de juliol, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, on va tenir lloc un debat professional amb motiu de la presentació del meu primer llibre El periodismo volátil. ¿Cómo atrapar la información política que se nos escapa?.

El cap de la secció de política de TV3, Ernest Maymó; la professora de la Universitat de Vic Cristina Perales i el periodista i professor Toni Aira van intervenir en el col·loqui que vaig moderar. S’hi van posar sobre la taula algunes de les qüestions que planteja l’obra, com ara l’espectacularització de la informació política, la tendència a la campanya permanent o l’excessiva dependència del periodisme de declaracions. El debat va ser ben viu i el públic assistent va enriquir-lo amb preguntes i reflexions sobre la necessitat d’un periodisme polític més incisiu, la conveniència de plantar-nos a les rodes de premsa sense preguntes o la participació política que es vehicula a través de les xarxes socials.

El xou nostrat: infoentreteniment i eleccions

El divendres 14 de desembre de 2012 vaig defensar la meva tesi doctoral, dirigida per la directora de Comress-Incom UAB, Carme Ferré, i que aborda la influència de l’entreteniment en la informació electoral i el procés de recepció d’aquests continguts hibridats del periodisme polític. El xou nostrat. L’infoentreteniment en el contingut i la recepció del periodisme electoral a Catalunya en els casos de les eleccions de 2008 i 2010 conclou que més de la meitat dels espectadors quasi no recorda aspectes concrets de la informació electoral però sí els aspectes dramatitzats.

En la defensa de la meva tesi doctoral

La tesi va ser qualificada amb Cum Laude després de ser avaluada per un tribunal presidit pel doctor Enric Marín (UAB) i compost també pels doctors Jordi Farré (URV) i Lluís Pastor (UOC). La investigació combina una part teòrica en què es revisa la literatura científica sobre l’infoentreteniment, la seva història i les seves característiques, amb una altra d’empírica, basada en els casos de la cobertura mediàtica a Catalunya de les campanyes electorals de 2008 i 2010. El treball de camp inclou anàlisis de contingut i de recepció, aquesta última amb una eina que combina tècniques qualitatives i quantitatives i que va suposar la monitorització d’un grup de persones durant tota la campanya de 2010. En total, s’han analitzat més de 900 elements informatius en l’anàlisi de contingut i més de 300 qüestionaris de recepció i valoració de la informació electoral en l’anàlisi de recepció.

Escoltar, oblidar i votar

El passat 19 de gener, juntament amb la doctora i directora del grup de recerca Comress-Incom UAB, Carme Ferré, vam participar en el congrés “Comunicació i risc“  de l’Associació Espanyola d’Investigació en Comunicació  (AEIC) , on vam avançar els primers resultats d’un estudi de recepció de la informació electoral a Catalunya.

En la trobada que es va fer a la URV, a Tarragona, vam presentar la comunicació  La recepció dels missatges mediàtics en campanya electoral: entre el desinterès i el rebuig, desgranant les dades més rellevants d’una investigació en curs basada en el cas de les eleccions del 28 de novembre de 2010 al Parlament de Catalunya.

La recerca s’ha realitzat amb una eina metodològica innovadora, que hibrida mètodes qualitatius i quantitatius, i que va suposar el monitoratge de 22 persones durant els 15 dies de durada de la campanya electoral. En total, l’estudi va incloure 295 qüestionaris.

Els resultats obtinguts proven un consum mediàtic intensiu, continuat, multimèdia i multiformat i, malgrat això, una pobre penetració de la informació electoral dels mitjans en l’audiència.