Tag Archives: Kyriakos Margaritis

Kyriakos Margaritis: “Hem d’escriure històries d’amor perquè la gent passa gana”

4 jul.

Kyriakos Margaritis és un escriptor i editor grecoxipriota. Va escriure la seva primera novel·la als 16 anys i ara, en la trentena, ja n’ha publicat més de quinze. Algunes de les seves narracions curtes han estat traduïdes a l’anglès i l’alemany; altres li han valgut el reconeixement de premis importants. Com a editor, treballa a Psichogios Publicacions, una de les principals editorials de Grècia, que publica en grec les obres de l’escriptora catalana Care Santos. En la presentació a Barcelona del llibre “Algú parla de mi”, de l’amic David Ventura, l’escriptora catalana va parlar del seu editor grec, de la literatura en un país rescatat, i d’esperança. I ho va fer amb unes paraules que han mogut i enceten aquesta entrevista, feta originalment en anglès, amb una cadena de mails, gràcies a la intermediació de Care Santos, a que un dia David Ventura va escriure una novel·la, a què Amsterdam Llibres l’ha publicat i a què ens vam trobar tots per celebrar-ho. (La versió original de l’entrevista en anglès, que millora la de Google translate -sense ofendre al Google translate- pot llegir-se aquí).

“La literatura és molt més que tinta i pàgines. La literatura són les històries de la gent, les nostres històries. La literatura, si ho penses, és sobre nosaltres. És la nostra fe i esperança”. Són paraules seves enviades per mail a l’escriptora Care Santos. Creusque encara hi ha esperança en la literatura grega? A Grècia?

Escrivim, narrem, per aferrar-nos a la vida, per respirar, per crear els nostres records i això és, potser, el més important. La literatura avui a Grècia se situa contra aquesta crisi global de caire social, polític i existencial i explora o tracta d’explorar les possibles explicacions sobre què va anar malament, tracta de capturar aquests moments en la història en què (com a persones, no com a govern o estat) vam cometre errors fatals, quan ens vam oblidar dels nostres veïns o, pitjor encara, dels nostres propis familiars i del nostre “jo” interior. Es podria dir que es tracta d’un llarg estudi de la psique grega. Crec que els joves autors grecs són molt conscients del que està passant dins i fora del nostre país i busquen respostes que no són només locals sinó globals, i que són tan importants per a nosaltres com per a la gent d’Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda etc., però, també, per al poble d’Alemanya, Suècia i Àustria.

Continua llegint

Anuncis

Kyriakos Margaritis: “We are obliged to write about love because people are hungry!”

4 jul.

Kyriakos Margaritis is Greek-Cypriot writer and editor. He wrote his first novel at the age of 16 and now, in his thirties, he has already published over fifteen. Some of his short-stories have been translated into English and German, while several novels have received prizes. As an editor, working for Psichogios Publications, one of the leading publishers in Greece, he has acquired the works of Catalan writer Care Santos. At my friend David Ventura’s last book presentation for “Someone talks about me”, Care Santos told the public about her Greek editor, she told us about literature in a bailouted country, and she told us about hope. She did this in Kyriakos Margaritis’ words, words that moved me and pressed me to obtain this interview, which she obtained through correspondence with her editor. I owe much thanks to Care Santos for her mediation, to David Ventura for writing his novel, to Amsterdam books for publishing it and to the fact that we came all together to celebrate it.

In your correspondence with Care Santos, you wrote some words to her that she read in public and had a great impact on me. You said that literature is also about our belief and hope. Is there still belief and hope in Greek literature? And in Greek people?

Yes, literature is about our belief and hope and, more or less, about everything that has to do with us, with our life as it is, as it could be and/or as it should be. We write, we narrate, in order to hold on to life, to breathe, in order to create our memories and that is, perhaps, the most important thing, at least as I see it. You know, ancient Greeks used to believe that Memory was the great mother of the Muses…! I think that there is a great truth hidden behind such a belief.

In any case, it’s better to return to modern Greeks, to my people – I am actually a Greek-Cypriot but that’s the same, I think, and I know that you (I mean the Spanish), of all people, can perfectly understand what I mean.

So, yes, you can actually discover hope and belief in modern Greek literature. Despite the fact that, in terms of European history, Greece is a rather new nation (approximately 150 years old!) we have managed to create an important literary corpus of poetry and we are on our way in creating an equally important corpus of fiction/novels. I don’t think that it’s necessary to remind you of works like those of Cavafy or Seferis or even Elytis. We have these wonderful poets, these martyrs of a deeper, inner truth and we can always return to them and discover again and again our true self – the one who is actually capable of loving other people, of being tolerant, helpful, able to realize the changes -even the painful ones- in our world.

Keep on reading here