Agenda resetting i ciberfiscalització de la política

Tot i el parèntesi puntual de l’estiu en què els nostres murs de Facebook s’omplen d’aigües cristal·lines i cossos voluptuosos en biquini, podem constatar sense ambivalències que les xarxes socials estan virant de l’evasió a la denúncia, de l’exhibicionisme egòlatra al debat col·lectiu i de la passivitat individualista a l’activisme empàtic.

Ens trobem davant un procés que si bé no progressa de forma linial, sí ho fa de manera irreversible. Ens trobem davant un procés que està regirant la manera en què es fixen els temes i els relats que influeixen l’opinió pública. I en una època en què la política està més meticulosament i més freqüentment escrutada –com descriu Antoni Gutiérrez Rubí al seu darrer llibre La política vigilada-. I aquesta vigilància ja no l’exerceixen principalment els mitjans ni l’oposició política sinó sobretot els ciutadans. Són els ciutadans els que estan començant a omplir els buits que altres han deixat, els que s’estan ocupant dels forats negres del sistema.

Linkgrafia del curs “Comunicació política i ciutadana 2.0”

Aquest dimarts, 12 de juny, he impartit el curs “Comunicació política i ciutadana 2.0: eines i usos” al Col·legi de Periodistes de Catalunya, a Barcelona. La classe ha estat molt participativa, entre tots hem compartit experiències i punts de vista. Tot plegat, molt enriquidor. Per continuar debatent, us deixo una “Linkgrafia” feta amb Storify que també pot servir de tast per tots aquells que tinguin previst assistir a la propera edició del curs, aquest 10 de juliol, a Girona.