Condicionen les xarxes el vot?

En uns dies caniculars d’agost, on la política espanyola -amb Rajoy “amenaçant” de convocar terceres eleccions pel dia de Nadal- sembla la pel·lícula d’El día de la marmota, és pertinent preguntar-nos quin impacte tenen internet i les xarxes socials en les urnes. Condicionen el vot? Ens empenyen a la participació? Enriqueixen el nostre punt de vista amb opinions divergents o són el que s’ha anomenat una “càmera d’eco”, on la comunitat de seguidors simplement fa ressonar les nostres idees? Al número de juny de la revista Capçalera, abordo aquest tema amb entrevistes a investigadors com Òscar Coromina, Ana Sofía Cardenal, Sílvia Majó i Camilo Cristancho.

En les beceroles d’internet, els ferms defensors de les noves eines auguraven un espai de catapulta per a la democràcia, un lloc de participació, conversa i enriquiment. Era una previsió encertada o massa optimista, fruit de la fascinació? Podeu llegir aquí la peça “Lector digital, votant volàtil?“

Reportatge sobre les bústies de denúncia a “Capçalera”

El reportatge s’ha publicat al número 170 de la revista Capçalera

En els darrers anys, algunes entitats ciutadanes i alguns mitjans de comunicació s’han dotat de bústies digitals per denunciar casos d’abusos i corrupció. Es tracta d’eines creades principalment per activistes i associacions que vetllen per la transparència i combaten la corrupció.

Les bústies acostumen a funcionar amb sistemes d’encriptació i navegadors anonimitzadors. Els qui les gestionen reconeixen que la major part del material que hi arriba és interessat i no provat; però també es pot trobar informació valuosa aportada per informants compromesos que necessitem salvaguardar. Protegir les fonts és una responsabilitat dels periodistes, també a internet. I cal que els que exercim l’ofici ens formem en aquesta nova realitat. De tot això en parlo al reportatge “Fonts digitals protegides” que es va publicar al número 170 de la revista Capçalera i que podeu llegir a la web del Col·legi de Periodistes.

Reportatge sobre nínxols digitals a “Capçalera”

L’entorn en línia actual ofereix noves oportunitats per als periodistes. Una amalgama de formats com els llibres digitals, els blogs especialitzats, les noves narratives o els projectes transmèdia proporcionen als professionals de l’ofici diferents nínxols per explicar històries. Al número 166 de la revista Capçalera, editada pel Col·legi de Periodistes, compilo algunes experiències. El periodista Marc Serena explica el seu projecte “Microcatalunya“, Angelo Attanasio narra com planteja reportatges multimèdia, descobrim com Jordi Pérez Colomé es converteix en autofreelance amb llibres digitals i un blog especialitzat que ara es troba sota el paraigua de Yahoo i Fernando García Mongay ens acosta la història d’eCicero, una editorial de reportatges periodístics digitals en format llarg. Els nínxols digitals no sempre arriben a constituir un negoci lucratiu, però sovint es converteixen en un revulsiu per a la carrera dels seus autors.

Podeu llegir la peça fent clic a la imatge que apareix a sota o bé en aquest enllaç al reportatge a la web del Col·legi de Periodistes.

El reportatge s’ha publicat al número 166 de Capçalera.




Periodisme i xarxes socials: reflexions a la Canallesca

Les xarxes socials impacten en el periodisme.

Ara fa una setmana, la Canallesca em va convidar a un sopar-tertúlia on vam reflexionar sobre el periodisme i les xarxes socials. Us deixo un tast de les reflexions que vam compartir amb aquests periodistes tarragonins que organitzen de forma continuada trobades amb professionals de l’ofici:

Bona nit,

En primer lloc, vull donar-vos gràcies per convidar-me i per escoltar-me. És encomiable que impulseu aquest tipus d’iniciatives, perquè el nostre ofici no només l’hem d’exercir, sinó que també l’hem de reflexionar.

Centraré la meva xerrada d’avui en la relació entre el periodisme i les xarxes socials, però abans deixeu-me fer unes pinzellades sobre la professió i els qui l’exercim. Ho faré des de les meves perspectives de periodista, professora i investigadora.

La primera pinzellada és de vernís, de brillantor, il·lusionant: el periodisme viu un moment únic, hi ha una comunió màgica entre professionals que volen explicar històries que importen i persones que es volen comprometre amb un periodisme de qualitat. El periodisme no està en crisi, el que està en crisi són alguns mitjans, models i valors. Estan en crisi alguns models de negoci, alguns formats, algunes estructures organitzatives. I ho estan també algunes rutines i filosofies caduques. I en alguns casos també valors i actituds com l’honestedat, l’empatia o la cerca de l’excel·lència.

La segona pinzellada és amb perfilador, per definir-nos millor. Diverses converses amb estudiants i amb fonts m’han fet reflexionar sobre com ens veuen, sobre el concepte que alguns tenen de què és un periodista: ens veuen molt encorbatats i poc de carrer, ens veuen més com a xoumans i poc com a relators d’històries que passen, de les desigualtats socials. En els darrers temps he percebut que alguns veuen als periodistes com poc professionals, massa grocs i gent que no escolta. Ens hem creat aquesta imatge que enterboleix la professió i l’hem de redibuixar. I un altre problema és l’emergència del jo quan hem de parlar de nosaltres. La periodista Leila Guerriero diu que li molesta el jo d’alguns periodistes de televisió, el jo espectacle. Però també el jo que es posa davant de la notícia. En aquests casos, diu, “la primera persona serveix perquè diguin mira quin heroi”. Però els periodistes no som herois. Els periodistes no salvem el món. Només intentem conscienciar la gent perquè ho faci.

Reportatge sobre l’evolució de les xarxes a “Capçalera”

En el bienni 2009-2010 van ser molts els mitjans, les empreses i les organitzacions que van pujar al tren de les xarxes socials obrint comptes a Twitter i a Facebook. Des d’aquella etapa inicial, les xarxes han canviat molt: s’han diversificat i s’han sofisticat. I la comunicació que es fa a través d’aquests canals també ha evolucionat. El caos i el desconeixement inicial han mutat en estratègia, el contingut replicat ha estat personalitzat i s’ha passat de voler captar usuaris a pes a anhelar seguidors compromesos.

Al número 165 de la revista Capçalera, editada pel Col·legi de Periodistes, analitzo aquestes i altres transformacions que han viscut les xarxes. El reportatge compta amb les aportacions de professionals com ara Carlota Martí, del departament de premsa de la Comissió Europea a Barcelona, Juan Antonio Hidalgo, de l’equip de comunicació del Banc Sabadell i Sergi Xaudiera, estrateg de xarxes socials a la Generalitat de Catalunya. La peça es pot llegir fent clic a la imatge que apareix a sota o bé en aquest enllaç a la web del Col·legi de Periodistes.

El reportatge analitza l’evolució de les xarxes socials.

Una temporada de reportatges al diari ARA

L’octubre passat vaig començar a col·laborar amb el diari ARA. En aquests mesos, he publicat -i gaudit- una quarantena de peces, que s’han difós a les pàgines del diari i a la web. El meu objectiu és aportar una mirada social de la tecnologia. Com evolucionen els usos de les xarxes socials, les novetats en robòtica i en domòtica, com els artesans i els agricultors espremen internet, com la tecnologia impulsa la integració de les persones cegues o ajuda a combatre la pobresa en països subdesenvolupats i els fenòmens del hacking ètic, els tèxtils intel·ligents i el moviment maker han estat alguns dels temes que he abordat. Si voleu recuperar les peces, us deixo els enllaços:

•  El “hacking” ètic, una pràctica en auge a la xarxa
• Podem criticar el cap a la xarxa?
• Internet també es vesteix a la moda
• Els robots nous, entre l’amic i l’assistent
• Sumar, restar… Predir
• Cap a la ludificació: viure jugant
• Les xarxes esclaten de riure
• El cotxe perd pistonada com a símbol d’estatus
• Xarxes socials: menys Facebook i més Whatsapp
• Exercicis virtuals per millorar la salut

Reportatge sobre crisis de comunicació 2.0 “Capçalera”

Els comentaris negatius a webs, xarxes socials i fòrums poden desembocar en una crisi de comunicació 2.0. Ho analitzo en el darrer reportatge que he escrit per a la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes. La peça, amb el títol “Piulades hostils”, analitza, a través de casos diversos i amb l’opinió de diferents professionals, què és una crisi de comunicació 2.0, com es pot prevenir i gestionar i com el suport de la comunitat pot ajudar a revertir la mala imatge causada a l’empresa o institució. Són crisis que, a la vegada que es propaguen amb més celeritat, resulten també més efervescents.

La peça es pot llegir al número 164 de la revista, corresponent al mes de juny del 2014. El text compta amb les contribucions de professionals com ara el consultor estratègic de comunicació en línia Francesc Grau, la consultora de comunicació corporativa i digital Cristina Aced i la periodista Noèlia València, que actualment treballa a la Cambra de Comerç de Barcelona. Podeu llegir el reportatge fent clic sobre aquesta imatge.

El reportatge tracta sobre com gestionar les crisis de comunicació a la xarxa.

Noves narratives: històries de sempre explicades com mai

Foto de família a la jornada de noves narratives. (Foto: Col·legi de Periodistes)

Les històries periodístiques de sempre -interessants, novedoses, colpidores- es poden explicar com mai. Això s’anomena innovació i les noves narratives estan aplicant aquesta filosofia a les webs i també als dispositius mòbils com són les tauletes i els telèfons intel·ligents. Però no tothom aplaudeix que s’avanci a l’hora de trobar maneres d’explicar més interactives, més navegables i multimèdia des de la seva concepció.

El cap de continguts digitals d’El Periódico de Catalunya, Saül Gordillo, va reconèixer que molts professionals veterans consideren que aquestes noves fórmules “no són periodisme”; per a molts, el periodisme és tocar la cel·lulosa i passar pàgines. És curiós que s’assocïi el periodisme a un format, el del paper, quan el paper, la ràdio, la televisió, les webs o les tauletes no són més que embolcalls. El que importa és la història, les històries de sempre. Però per enganxar a l’usuari en temps d’infoxicació, de sobrecàrrega informativa, les hem d’explicar com mai. Les noves narratives ofereixen eines per explicar-les millor i fer-les arribar a més gent, a les persones que prefereixen altres embolcalls. I voler negar-los un lloc no només és una actitud erràtica sinó que reflecteix una immensa por al canvi en un ofici que, per definició, implica transformació i revisió permanent.

Sobre noves narratives i sobre com innovar en el periodisme del futur vam reflexionar el passat dijous, 20 de març, al Col·legi de Periodistes de Catalunya en una taula rodona en què van participar Saül Gordillo; el consultor i analista de dades Víctor Pascual; la CEO d’Acuerdo, un nou mitjà per a tauletes a punt d’estrenar-se, Idoia Sota i l’activista gastronòmic Jordi Àvila, de la revista catalana per a iPad Sentits. Tots quatre van explicar els seus projectes en el camp de les noves narratives, un àmbit en què el New York Times va ser pioner amb Snow Fall i continua sent referència; però en què també s’està treballant amb equips més petits i modestos arrelats al territori. No són els únics que treballen en aquesta línia, també ho fa l’ARA amb especials com el del seu tercer aniversari o el resum de l’any 2013 o El País amb el seu especial sobre els desnonaments, entre d’altres mitjans.

Reportatges sobre analítica web a la revista “Capçalera”

La revista Capçalera del Col·legi de Periodistes va dedicar el dossier del seu darrer número, de desembre de 2013, a l‘analítica web. Amb diversos reportatges, el dossier intenta explicar aquest fenomen que serveix per conèixer, satisfer i anticipar-se als usuaris gràcies a tota la informació que es desprèn de la seva navegació. He contribuït al dossier amb dos reportatges.

El primer reportatge que he fet sobre analítica web, amb el títol “La força de les dades” i que es pot llegir a partir de la pàgina 36, fa una introducció als conceptes i al funcionament de l’analítica web. La segona peça, “Què voleu de nosaltres?” es pot llegir a partir de la pàgina 46 i fa un retrat de com els mitjans catalans i espanyols empren les eines de l’analítica web tant en la seva feina diària com per a les estratègies del negoci a mig i llarg termini.

Portada del número 162 de la revista “Capçalera”

“El periodismo volátil” a La Vanguardia

La tendència a l’infoentreteniment creix i els mitjans ens proporcionen cada vegada més exemples. La gala de la Pilota d’Or va ser, sens dubte, una mostra de l’infoentreteniment en la cobertura mediàtica d’esdeveniments esportius, com assenyala Sergi Pàmies al seu article del passat dimecres 15 de gener. L’escriptor fa referència a les reflexions sobre l’emocionalitat i la necessitat d’impactar que desenvolupo al llibre “El periodismo volátil. Cómo atrapar la información política que se nos escapa”. L’obra va ser publicada l’estiu passat per l’editorial UOC i, com mostra l’article de Pàmies, és de gran aplicabilitat a la comunicació i el periodisme d’avui.

Sergi Pàmies fa referència al llibre “El periodismo volátil”.

Sergi Pàmies fa referència al llibre “El periodismo volátil”.