La teva marca personal vol que la cuidis

25 ago
lvp

Tot a punt per a un curs de la LVP a Barcelona.

Entre els mesos de març i maig, vaig impartir uns tallers sobre marca personal i com comunicar a les xarxes socials per als integrants dels diferents equips de la Liga de Videojuegos Profesional. Avui dia, eines com Instagram, Twitter o Facebook s’han convertit en un canal de comunicació imprescindible per als esportistes i una via per aconseguir un vincle més ferm i durador amb els seus seguidors i admiradors. La majoria d’ells alimenten comptes amb milers o milions seguidors a diverses xarxes socials.

Per a un esportista, com per a molts altres professionals, no n’hi ha prou amb ser a les xarxes. Cal comunicar-se, remarcar allò que ens fa únics. I cal fer-ho amb una estratègia ben definida, amb coherència, creativitat i constància. Només així podrem tenir èxit i seduir un usuari, un ciutadà, que rep una quantitat d’impactes abrumadora cada dia.

Un moment del curs amb l'equip ASUS ROG España. (Font: LVP)

Un moment del curs amb l’equip ASUS ROG ARMY. (Font: LVP)

Els tallers van ser molt dinàmics, vam debatre sobre com crear una marca personal, com relacionar-se amb la comunitat, com rebaixar la tensió si es produeix o com poden conviure en un mateix compte de xarxes socials l’aspecte professional i personal. Vam reflexionar sobre la qualitat dels seguidors que s’aconsegueixen provocant i sobre altres qüestions que resulten polèmiques. Un plaer.

Condicionen les xarxes el vot?

22 ago

Els investigadors debaten sobre l'impacte d'internet en l'opinió pública.En uns dies caniculars d’agost, on la política espanyola -amb Rajoy “amenaçant” de convocar terceres eleccions pel dia de Nadal- sembla la pel·lícula d’El día de la marmota, és pertinent preguntar-nos quin impacte tenen internet i les xarxes socials en les urnes. Condicionen el vot? Ens empenyen a la participació? Enriqueixen el nostre punt de vista amb opinions divergents o són el que s’ha anomenat una “càmera d’eco”, on la comunitat de seguidors simplement fa ressonar les nostres idees? Al número de juny de la revista Capçalera, abordo aquest tema amb entrevistes a investigadors com Òscar Coromina, Ana Sofía Cardenal, Sílvia Majó i Camilo Cristancho.

En les beceroles d’internet, els ferms defensors de les noves eines auguraven un espai de catapulta per a la democràcia, un lloc de participació, conversa i enriquiment. Era una previsió encertada o massa optimista, fruit de la fascinació? Podeu llegir aquí la peça “Lector digital, votant volàtil?

Reportatge sobre les bústies de denúncia a “Capçalera”

19 Feb
repor_fonts

El reportatge s’ha publicat al número 170 de la revista Capçalera

En els darrers anys, algunes entitats ciutadanes i alguns mitjans de comunicació s’han dotat de bústies digitals per denunciar casos d’abusos i corrupció. Es tracta d’eines creades principalment per activistes i associacions que vetllen per la transparència i combaten la corrupció.

Les bústies acostumen a funcionar amb sistemes d’encriptació i navegadors anonimitzadors. Els qui les gestionen reconeixen que la major part del material que hi arriba és interessat i no provat; però també es pot trobar informació valuosa aportada per informants compromesos que necessitem salvaguardar. Protegir les fonts és una responsabilitat dels periodistes, també a internet. I cal que els que exercim l’ofici ens formem en aquesta nova realitat. De tot això en parlo al reportatge “Fonts digitals protegides” que es va publicar al número 170 de la revista Capçalera i que podeu llegir a la web del Col·legi de Periodistes.

Ressenya: Herramientas digitales para periodistas

28 ago
Portada del llibre d'Ana I.Bernal

Portada del llibre d’Ana I.Bernal

La periodista i investigadora acadèmica Ana Isabel Bernal conjuga a la seva obra, Herramientas digitales para periodistas (editorial UOC), la claredat i l’afany pràctic d’un manual amb la rigorositat i l’exhaustivitat de la investigació científica. L’obra aporta un ampli ventall de recursos per a tots els estadis del treball en el periodisme digital: la investigació, la producció, l’organització personal i en equip de les tasques, l’edició de textos, vídeos i imatges i, també, la difusió de les peces i la interactivitat amb el públic.

Periodista amb una llarga trajectòria i investigadora amb experiència, Bernal s’aparta de la tecnofòbia que caracteritza alguns professionals i proposa una visió conscient, reposada i crítica de la tecnologia. A la seva introducció, defineix molt encertadament la tecnologia com una “aliada del periodisme rigorós”. Les eines digitals, doncs, tal com les exposa Bernal, no són més que una manera d’explicar millor, de ser creatius, de cuidar no només el fons sinó també la forma dels nostres treballs periodístics; una forma que al cap i a la fi, esdevé contingut sedimentat. El periodisme, doncs, no pot quedar-se al marge de la tecnologia i ha d’incorporar-la amb criteri i serenitat, sense por. I a això contribueix Bernal amb aquesta obra.

El llibre està escrit pensant en un ampli espectre de lectors. Tant els més inexperts en el periodisme digital com aquells que tenen ja un cert nivell de coneixements trobaran en aquestes pàgines idees, eines i processos per aplicar en l’exercici de la seva professió. És un llibre per llegir al costat de l’ordinador i experimentar al mateix temps les eines que enumera. L’obra s’estructura en tres parts. A la primera, “Poner en orden las ideas”, l’autora posa les bases del llibre i de la seva visió del periodisme digital, es dedica a refutar alguns mites sobre la tecnologia –que és difícil, reservada per a freaks o que no és feina periodística- a la vegada que recopila un breu vocabulari per a situar tots aquells que no estan familiaritzats amb allò digital.

Continua llegint

Dues dècades de periodisme digital a Catalunya

14 ago

L’any 1995, alguns mitjans de comunicació catalans van començar a experimentar amb aquell invent revolucionari de Tim Berners-Lee, la world wide web. Des de llavors, han passat ja dues dècades, 20 anys en què el periodisme i les redaccions han viscut una transformació profunda. La web 2.0, les xarxes socials, els dispositius mòbils, l’analítica web, el posicionament… Són conceptes que han impactat en la manera en què expliquem històries; sense perdre de vista que allò crucial és explicar històries que importen.

Amb motiu d’aquest aniversari, he recollit reflexions de pioners i acadèmics sobre el que ha passat en aquests vint anys, el que s’hauria pogut fer millor i els reptes que encara ens queden. Les narratives, les reticències de les redaccions, la interactivitat o el model de negoci s’inclouen entre els temes que aborda el reportatge “Dues dècades al web“, publicat al número 168 de la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes.

El reportatge compta amb el testimoni de diversos pioners en el periodisme a internet. Vicent Partal, director de Vilaweb, explica que els inicis van consistir en experimentar.

El reportatge s'ha publicat al número 168 de la revista Capçalera.

El reportatge s’ha publicat al número 168 de la revista Capçalera.

Reportatge sobre nínxols digitals a “Capçalera”

23 Feb

L’entorn en línia actual ofereix noves oportunitats per als periodistes. Una amalgama de formats com els llibres digitals, els blogs especialitzats, les noves narratives o els projectes transmèdia proporcionen als professionals de l’ofici diferents nínxols per explicar històries. Al número 166 de la revista Capçalera, editada pel Col·legi de Periodistes, compilo algunes experiències. El periodista Marc Serena explica el seu projecte “Microcatalunya“, Angelo Attanasio narra com planteja reportatges multimèdia, descobrim com Jordi Pérez Colomé es converteix en autofreelance amb llibres digitals i un blog especialitzat que ara es troba sota el paraigua de Yahoo i Fernando García Mongay ens acosta la història d’eCicero, una editorial de reportatges periodístics digitals en format llarg. Els nínxols digitals no sempre arriben a constituir un negoci lucratiu, però sovint es converteixen en un revulsiu per a la carrera dels seus autors.

Podeu llegir la peça fent clic a la imatge que apareix a sota o bé en aquest enllaç al reportatge a la web del Col·legi de Periodistes.

El reportatge s'ha publicat al número 166 de Capçalera.

El reportatge s’ha publicat al número 166 de Capçalera.


Nou article científic sobre l’infoentreteniment

14 Gen
Imatge de la portada del llibre "Nuevas miradas al documental"

Imatge de la portada del llibre “Nuevas miradas al documental”

Les urnes van precedides sovint del teatre. I no és -només- una referència a la situació actual, d’escenificacions i picabaralles entre CiU i ERC, que negocien una proposta per convocar eleccions. És també una al·lusió a l’espectacularització de les campanyes electorals que des de fa uns anys ençà observem en cada procés polític. D’això en vam parlar amb la doctora Anais Bernal al Congrés Urban TV i ara aquella reflexió queda recollida al llibre Nuevas miradas al documental, que edita Comunicación Social.

L’obra es va publicar a finals del 2014 i inclou una vintena d’articles que analitzen temes com ara el documental en l’era transmèdia, els documentals esportius, les biopics o el periodisme immersiu. L’article que signo conjuntament amb la doctora Bernal i la doctora Ferré-Pavia porta per títol “El espectáculo antes de las urnas. El infoentretenimiento en las elecciones catalanas de 2010 y generales de 2011“. Podeu trobar un tast de les conclusions en aquesta presentació de prezi.