Twitter i altres xarxes: de cools a caòtiques?

12 set.

L’evolució i els darrers canvis en les xarxes socials ens han descol·locat i hem de resituar-nos. Twitter i altres plataformes similars s’han fet massa grans, ens han desbordat i necessitem més filtres que vinguin a salvar-nos. Abans trobàvem coses interessants, ara ens perdem; abans conversàvem més, ara ens tallem; abans no hi havia tuits promoguts pels quals ara ens irritem. El veterà periodista Mathew Ingram analitza alguns d’aquests inconvenients en un brillant article sobre la relació amor-odi que confessa tenir amb Twitter, una reflexió amb què molts ens podem identificar. Explica que el fascina la informació en temps real i la diversitat temàtica però també lamenta la seva addicció a una xarxa on hi ha cada vegada més soroll, menys llibertat i menys conversa.

Els canvis que estan moldejant les xarxes socials comporten el risc que deixen de ser llamineres per esdevenir caòtiques i que per tant les rebutgem pel seu soroll i el seu excés. Però és aquí on hem de fer valdre la part amorosa d’aquesta relació dual, gestionar l’abundància amb filtres més espessos i resituar les xarxes en allò que ens va fascinar: les històries, la conversa, la seva facilitat i el seu esperit obert. Les demandes de SOS han inspirat ja algunes passes per posar portes al caos.

En primer lloc, pel que fa a la publicitat, ha sorgit en el món del social media una iniciativa que recupera un dels esperits fundacionals de Twitter: que era sense anuncis. Parlem d’App.net, una eina que presumeix de fluxe “sense anuncis” i en què, asseguren, venen “productes” i no els seus “usuaris”.

Filtrats els anuncis, veiem ara com ens ho fem amb les fonts. En un article molt il·lustratiu publicat al manual d’estil de Fundéu, el periodista Jordi Pérez Colomé exposava la necessitat de filtrar les fonts per la seva qualitat. “Abans hi havia un desert de fonts i ara una selva”, adverteix Colomé qui posa l’accent en la tasca periodística –però també ciutadana- de saber de qui ens podem fiar i de qui no també a les xarxes: “Sempre hi ha hagut fonts bones i dolentes, ara hi ha més fonts bones i dolentes”. Davant d’això, és recomanable escollir amb prudència a qui seguim i fer llistes temàtiques perquè aquells tuitaires compulsius no eclipsin altres tuitaires valuosos. I tot això pot ser més fàcil amb eines que ens permeten veure i gestionar al mateix temps i de forma diferenciada diverses llistes de Twitter o fluxes de xarxes socials diferents. Ens referim a eines com ara Tweetdeck o Hootsuite

Però arribem a la mare dels ous: les històries, el contingut. Com podem filtrar el soroll de Twitter en els temes que ens interessen? Amb aquesta intenció estan multiplicant-se un tipus d’eines que ja existien però que és ara quan cobren efervescència: les xarxes socials temàtiques, les eines que ens permeten filtrar contingut, organitzar-lo i presentar-lo en forma de revista digital. Una de les iniciatives més antigues en aquest sentit va ser Flipboard però després hi va haver d’altres com Paper.li. Més recentment s’ha posat de moda Scoop.it i també tenim en beta algunes promeses com Zeen, una xarxa del creador de YouTube i comprador de Delicious Chad Hurley. El nombre d’usuaris i les possibilitats de Zeen encara són limitades però l’eina neix amb una aspiració ambiciosa. A diferència de les primeres eines d’aquest tipus, ara l’usuari pot editar i intervenir més i sentir com més propi aquell contingut que filtra del web i retorna amb més valor a la xarxa.

També estan fent passos en aquesta línia els fundadors de Twitter Evan Williams i Biz Stone que, en unes declaracions recollides per El País, deixen entreveure una certa decepció per com ha evolucionat internet: “Hi ha hagut menys progressos per elevar la qualitat del que es produeix a la xarxa”, es queixa Williams. Així, els dos gurús han tirat pel dret i han posat en marxa Medium i Branch. La primera és una xarxa organitzada al voltant de temes que es poden comentar o enriquir. De la seva banda, Branch, que com Medium de moment només permet accedir-hi amb invitació, basa el seu funcionament en seleccionar contingut del web i comentar-lo només amb la gent que creus que li interessa i pot fer-hi contribucions valuoses. Així, Branch promet converses “amb més caràcters i menys soroll que a Twitter”.

És decebedor que les xarxes socials es perverteixin però també resulta inspirador que en el mateix entorn social de la deriva es trobin les solucions i s’apliquin ràpid. La xarxa i les xarxes s’estan movent per apuntalar allò essencial: els temes, la conversa, l’obertura. I l’habilitat periodística del filtratge amb criteri s’està revelant clau en un entorn d’abundància a la xarxa.

Continuem amb la nostra relació amor-odi. Odiem el soroll pero estimem els filtres!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: